Anava amb una mica de por per totes les crítiques que havia llegit.
El canvi de registre d'Amenabar després de Mar adentro, un drama intimista que contrasta amb aquesta superproducció al més estil Hollywood clàssic, però amb la gran diferència que està dirigida per l'espanyol que fa, ja de bon principi, sàpigues que vas a veure una pel·lícula amb un cert rigor històric i si més no, que no et deixis enredar per una típica pel·lícula americana.
La història d'Hipatia, em va interessar molt. Vaig sortir del cinema encuriosida per saber més coses de la gran astrònoma i matemàtica que va viure a Alexandria al segle IV i mestra de cristians i pagans, en una època en què els conflictes religiosos i de poder estaven a flor de pell. En canvi a ella només li interessava la ciència i és el que transmetia a als seus alumnes, o això és el que Amenabar ens vol explicar, per què sembla ser que poca cosa ens ha arribat d'ella.
Potser és cert que la pel·lícula no és del tot rodona, i el fet de que segueixi el rigor històric lineal fa que hi hagi algun moment que perdis una mica l'interès... però molt poc.
Cert que potser abusa una mica massa del que ja s'ha anomenat el Google Earth (la primera vegada impacta però després potser es fa una mica repetitiu) però com deia la Jenni, el món continua mentre hi ha una part d'aquest que està en conflicte.
Amenabar deixa clar un tema i és que el saber és de tots i ningú n'hauria de tenir l'exclusiva sinó que l'hauríem de compartir lluny de fanatismes, religions i poder... i això queda ben reflectit a la cinta.
En quant al càsting, trobo molt encertat que no hi hagin estrelles i que els actors siguin pràcticament desconeguts per què d'aquesta manera et centres amb el personatge i no pas en l'actor que l'interpreta.. penso que tots estan correctes i els dos personatges que més em van sorprendre van ser el de l'esclau Davos i el de Sinesio, potser el més traïdor de tots!!!
I és evident que l'ànima i l'estrella de la pel·lícula ... en tots els sentits és una extraordinària Rachel Weisz, meravellosa en la seva interpretació mostrant una Hipatia clàssica, serena, totalment bolcada per la seva ciència però que toca de peus a terra intentant fer entendre a tothom que la obsessió pel poder i la religió no arriben enlloc.
Amenabar fa valer els 50 milions que ha costat la superproducció Ágora, amb un gran desplegament de mitjans, tant artístics com tècnics, ha canviat de registre en cada una de les pel·lícules que ha fet i això ho han fet pocs .... i ja només per això es mereix tota la meva admiració.
Puntuació: 9/10
24 comentaris:
Opino el mateix del que tú anomenes (encertadament) com a Google Earth. No crec que Weisz estigui tan bé: en tot cas em quedo amb el Davo de Minghella, la gran revelació. És curiós, però la peli et deixa fred dies després de veure-la. Serà que, entre tanta filosofia, falta una mica (només una mica, però es nota) de sentiment.
Saluts!
http://cachecine.blogspot.com
Hombre, tía, como le pones un 90% a esta peli...
Está bien, pero no es para tanto.
Bueno, para gustos los colores. Un besote, guapa.
ostra, n'he llegit de tots colors sobre la peli i, a priori, la únic raó que m'empeny a veure-la és rachel weisz.
bé, i insistència de la meva dona que sol ser molt (però que molt) perseverant. :)
(ATENCIÓ SPOILER!!!!)
oooh!! jo encara hi penso en la peli e?! potser pq com vam dir ahir m'esperava un rollo i em va sorprendre molt positivament!
Estic d'acord que en Davo és la gran revelació però, més enllà dels personatges, el que més em va impactar són els paral·lelismes que Amenábar fa servir com, la figura de Rómulo i Remo (que et vaig comentar ahir) quan ella parla amb Orestes i estar a punt d'esdevenir-se un final dramàtic com el propi final de l'imperi Romà o fins i tot el moment final en el que Hypatia està a punt de morir però només hi veu l'elipse i com el seu esperit hi passa pel mig o com de sobte la peli et fa sentir petit i insignificant pq l'univers segueix el seu curs i és igual el que estigui passant en un planeta que no és res més que una part del tot. I algun altre que ara no m'enrecordo!
En fin, molt recomanable sota la meva opinió i sobretot pq et pugui agradar més o menys Amenábar és un director que demostra fora d'aquí que a Espanya també en sabem de cinema.
Concha Velosca. jejejejeje...
p.d: vull publicada la biografia de Melanie Griffith ja!! jaajajaj!
Encara no l'he vist...a veure si hi vaig aquest cap de setmana. Tinc ganes de veure-la.
Aquest cop no estem d'acord. Ja ja ja. Tècnicament un 10. Ok. L'argument no té res de res. Clar que vols saber més coses d'Hypatia. Si no ens explica res!!! I com diu en Xavier Vidal, la Weisz està normaleta. No serà recordada per aquest paper. Ho tinc claríssim.
Per a mi, Amenábar juga a fer de Deu. Hi dirigeix tot des de dalt, busca actors plans (desconeguts no ho són), ens ensenya la gent com a formigues... vaja, que està per sobre del bé i del mal.
Per a mi, com a molt, és un set. Per cert, que veiem aquest cap de setmana? Als que no ens agraden les pelis de por ho tenim difícil. Un petó i fins aviat.
*Al meu blog tots els que han parlat bé de la peli (3 o 4) sou tot dones. Creus que és per alguna cosa en concret?
Bé, Mònica, jo crec que t'has passat amb un 9/10. És cert que el personatge d'Hypatia impressiona i penses de cop: com no he sabut res d'aquest personatge?; però tot això són suposicions...Científicament no està comprovat. No sabem res cert. Però la temàtica del film és més que això i l'Amenàbar ens la redueix d'una forma que m'ofén.El film és el conflicte ideològic-religiós que es dona en aquell moment i que el patim en els nostres dies encara i ens el redueix d'una forma insultant.Els jueus de negre, els cristians de blanc... Es pensa que som tontos? És una pel.lícula maniquea, manipuladora...Ens mostra només el que volem que pensem i això no.
Els actors estàn força bé i tècnicament també, però el contingut, no.
Petonets.
Personalment, si és cert que a vegades el film perd tant en la gran història que s'oblida de personatges i protagonistes com Orestes que no treu tot el suc que pot o de la pròpia vida d'Hypatia que enmig de tanta revolta social i política en plan documental històric l'espectador perd el vincle amb ella. Vull dir que, historicament es una cinta molt cuidada però perd energia a mida que es centra en els personatges de la història potser, per això no acaba d'agradar a moltes persones.
Tampoc hauríem d'oblidar que Amenábar és un director de thriller.
Concha Velosca (one more time)
Ho he escrit al meu bloc: http://trinamilan.cat/2009/10/10/hipatia-a-lagora/
Crec que no importa tant la crítica pura i dura d'una peli hollywoodiana com el missatge absolutament trencador...i aquest comentari de que només ens agrada a les dones ho demostra....acabem ja de fer comentaris de "dones o d'homes"...està clar que les dones estem en desavantatge per això pelis com aquesta ens ho posen a davant dels nasos i generen critiques...a part de que el valor real és el del missatge científic front el de la fe...no crec que Amenàbar es cregui un deu...és que parla d'aquells que s'ho creuen...bé..més que res per a polemitzar i donar-li un petó molt fort a la meva primera critica cinematogràfica estimada Mònica;-)
M'encanta!!!
Veig que hem creat una certa controvèrsia no??? Anem per parts!!!
Xavier,
crec que si fos una pel.lícula de factura americana, segurament el romanticisme hauria estat molt més present, crec que Amenabar ha volgut explicar-nos més l'aspecte històric i científic en una època que podria ser molt actual. En quant a la Weisz... és que és una debilitat meva, ho reconec!!
Funcionarios,
jajjajaja, suerte que el cine es subjetivo, no????
òscar,
com a mi, com a mi.... fes cas a la teva dona... ja em diràs!
jenni.... o velosca....
jajjaja, canviat el nom, pliiiis!!!!
molt bona reflexió.... si senyor!!!
el dia que es publiqui la biografia de la Griffith te la regalaré... I promise. jjajajja
Kweilan,
espero que t'agradi, ja em diràs!
jordicine....
no estem d'acord????? és la primera vegada no???? en dos anys???? gaire bé un rècord!!!!!
jajajjaaja
Jo crec que més que fer de Deu el que ens intenta explicar és que les guerres i els conflictes no aporten res i t'ho fa veure des d'una perspectiva llunyana per què et mantinguis una mica al marge. La Weisz està extraordinària.... faci el que faci.... crec que amb la polèmica de la pel.líucla encara em faré més incondicional d'ella.... ;-)
i lo de les dones.... saps allò de: darrera d'un gran home sempre... sempre hi ha una gran dona!!! petonet especial per tu avui ... que no estem d'acord i això m'ha arribat a l'ànima, jejeje
creadores,
és veritat que sabem poc del personatge històric però quantes vegades, de personatges històrics reals hi hagut molta manipulació al llarg de la història?? pot ser ficció o pot haver-hi part de realitat però està clar que Amenabar la descriu com una dona extraordinària i molt avançada al seu temps....
conchita....
d'acord amb tu again!!!
trina....
hoooola!!!!!!!!!!!!!!!!!!
la meva intenció tampoc era polemitzar, of course... però m'ha encantat que passis per aqui!!
una abraçada per tothom!!!
Monica, ja saps de primera mà que la peli em va encantar. Tu tindràs debilitat per Rachel "First Division" Weisz, pero jo la tinc per l'Amenabar.
Ahir vaig veure per Youtube l'inici de l'entrevista que Pablo Motos va fer a Amenabar-Weisz per l'estrena d'Agora i em va encantar el comentari de Pablo Motos sobre que deien que Agora era una peli cara pq havia costat 50 milions i ell va dir que aixo no era car, car era el fitxatge de CR9.
Conyes a part, durant tota la peli es nota que hi ha pela llarga...pero molt ben invertida. Tecnicament la trobo meravellosa i discrepo de que Amenabar es presenti com a deu per utilitzar les preses cenitals. Penso que la seva idea es mes presentar-se com a imparcial i fer penetrar la idea de que 2000 anys despres el que passa a Alexandria tambe passa per exemple a...Jerusalem? i de que la barreja religió/política no porta res bo.
Historicament, tot i que d'Hipatia no es va conservar res, si que se sap de que va escriure per les cartes d'un altra prota de la peli Silesies i s'ha de dir que el rigor historic es molt bo (que n'aprenguin els documentalistes de Mission Impossible ", jajajaja...)
I de que la historia "sentimental" es una mica freda...jo crec que es consistent. Hipatia es passa tota la peli preocupada dels planetes, de la biblioteca i d'enseyar, per aquest ordre. Es molt logic que el que mori amb l'imatge del que mes ha estimat als ulls: el moviment planetari), una altra cosa hagues estat una pifia.
Ja per acabar, Alejandro Amenabar es un crack dirigint...pero triant castings es espectacular. Tots els actors estan justos i mesurats quan el mes facil en alguns moments hagues estat arrossegar-se per l'histrionisme per a mostrar fanatisme.
Coincidim en la puntuació Mònica. A mi també em va agradar moltíssim. Sense cap mena de dubte és una de les pelis més amb més substància del 2009. Per cert, la vas veure en VO?
Hola Mònica,
a mi també em va agradar tant com a tu Ágora, i, tot i les crítiques que ha rebut, no em va deixar ni molt menys fred, més aviat el contrari, el final de la Hipatia em va xocar.
salutacions!!
m'agrada molt la teva crítica, ara ja em decidiré a veure la peli
Manderley!!
hem de fer la llista de les divisions ja!!! a veure si demà ens veiem i comencem!!
D'acord amb tot el que dius!!!
David P
Of course..... sempre que puc les veig totes en VO
Marchelo,
ja t'he contestat coincidim.... aquesta vegada es queda a l'altra banda en jordicine
Deric,
ja em diràs que et sembla!
petonet de diumenge!
Subscric totalment el que diu Xavier Vidal. La pel·lícula és freda, sense un fil narratiu clar. La figura d'Hipàtia pot resultar atractiva però per sí mateixa, no pel que Amenabar ens mostra.
La història no deixa cap pòsit.
El director abusa dels primers plans de la Rachel Weisz i, tal com diu el Xavier, la millor actuació és la de Minghella.
No calia tanta parafernàlia per explicar aquesta història.
l'illa...
home, jo crec que fil argumental si que n'hi ha no??? queda ben clar el pas de les dues gurres i el temps que passa..
però això és lo bo del cinema.... que és subjectiu i el que pot agradar amb uns als altres els decepciona...
bon dilluns
La pel·lícula no és rodona, l'òrbita terrestre tampoc.
josep!
jajajjaja molt bona i molt bona definició de la pel.lícula!!
un petó
La ciència i la filosofia deixen molt sovint freds als que normalment tampoc dediquen massa temps a les qüestions que planteja. Al cap d'uns dies pot deixar poc rastre perquè toca problemes que els que s'han quedat freds no visiten.
Recordeu, la filosofia es l'amor, l'afecció (fins i tot la passió) pel saber i l'amor no és mai fred.
Les pel·lícules amb temes més propers a la majoria, toquen fibres més a l'abast, que s'escalfen amb més facilitat.
Amb el vostre permís, ací teniu la meua visió del film:
http://descans.blogspot.com/2009/10/e-agora-que.html
Ja em direu que us sembla la meua crítica.
Completament d'acord amb jasapski. Totes les veritats son facils d'entendre un cop descobertes. El cas es descobrir-les (Galileu Galilei) i aixo es el que li agrada a Hipatia i el que preten mostrar la pelicula. Amor pel coneixament, nomes pel fet de coneixer. A la secuencia del vaixell, quan fa tirar el pes i no cau on ella creuria, Orestes li pregunta si te alguna cosa a veure amb el moviment planetari i ella li respon que no, pero que no sap perque passa i esta absolutament emocionada, te aquell rau, rau a l'estomac quan no coneixes la reposta a un enigma i et passes dies donant voltes fins que fregint les patates per sopar et ve la idea feliç i flipes per lo evident que es la resposta!!!. Penso tambe que fent tant Google earth, a part de la intemportalitat de l'univers, Amenabar ens mostra les respostes a les preguntes d'Hipatia i ens pica el front com dient, aixo que per tu es evident, es increible si no t'han demostrat que la terra es rodona. Amenabar ens intenta mostrar que Hipatia es mes que una filosofa, es la primera cientifica, perque fa el mes dificil, rebutjar les idees preconcebudes, sortir-se del marc preestablert, formular una teoria i justificar totes les situacions. Aixo no es filosofia, es ciencia, pura i dura. A mes ho contraposa al coneixement dels cristians on les coses son com son pq Deu ho ha volgut i no et questionis res de res que aniras a l'infern.
Amenabar s'arrisca amb un tema que podria servir per a un documental de National Greographic i aconsegueix una gran pelicula.
jasapski,
molt bona reflexió!!! la comparteixo
Josep,
m'ha encantat la teva versió de la pel.lícula.. una mica diferent a la meva no??
Manderley,
crec que jo no ho hauria analitzat tan bé!!!!
ho has fet perfecte!!!
Benvolguda Bargalloneta:
hi ha tantes lectures com lectors, i tantes visions com visors.
Publica un comentari a l'entrada