Em considero, cinematogràficament parlant, clàssica.
I crec que ara per ara només hi ha quatre directors de talla clàssica en el cinema nord-americà: Woody Allen, Martin Scorsese, Clint Eastwood i Francis Ford Coppola. Són quatre grandíssims directors que tot allò que fan tenen un valor que els joves o d'altres directors no tenen... i és que el punt de vista del cinema clàssic viu en ells. Et poden o no agradar, pots estar d'acord o no amb ells però el cinema clàssic el mostren d'una manera o una altra en els seves obres. S'estimen el cinema més pur!
Jo tinc particular debilitat per Scorsese (ja en parlaré un dia d'ell!!) i d'Allen, però mai m'he perdut una cinta de cap dels quatre.
Tetro, és una obra menor de Coppola, està lluny de les genialitats dels Padrinos, però en aquesta cinta ha fet el que ha volgut i una vegada més ens hem de treure el barret davant d'ell.
La història és rebuscada, com un tango argentí, tu ets el mateix espectador que el personatge del germà petit que va a Buenos Aires a buscar el germà que un dia va marxar, prometent-li que tornaria i mai no ho va fer. Allà es troba amb la dona del germà una meravellosa Maribel Verdú, que serà una mica el pont entre la relació dels dos germans i que inconscientment provocarà la tragèdia final. Les relacions entre els pares i els fills té una història dura i cruel i ha fet que aquestes relacions siguin profundes, devastadores i sense possible solució.
L'evolució del personatge del germà petit és molt acurada, protagonitzat per un desconegut Alden Ehrenreich que sovint recorda molt a Leonardo Dicaprio, i que s'acopla molt bé a la parella protagonista: Vincent Gallo, fantàstic en el seu paper de germà turmentat i de Maribel Verdú... que crec que Coppola no hauria pogut escollir a millor actriu , perquè està immensa. Recolzats per una colla d'actors argentins, molt bé tots i per una impagable Carmen Maura fent d'ella mateixa en els seus millors moments amb Almodovar.... ara penso que la protagonista absoluta del film és la fotografia, un blanc i negre espectacular que molt em va recordar al de El tercer hombre.
La genialitat d'haver situat a Tetro al bell mig de Buenos Aires fa que el seu caire folletinesc i per tant d'història gaire bé dramàtica de telenovel.les escaigui la mar de bé en tota la cinta i la faci de visió obligatòria.
Puntuació :8/10dimecres, 22 de juliol del 2009
TETRO
Em considero, cinematogràficament parlant, clàssica.
I crec que ara per ara només hi ha quatre directors de talla clàssica en el cinema nord-americà: Woody Allen, Martin Scorsese, Clint Eastwood i Francis Ford Coppola. Són quatre grandíssims directors que tot allò que fan tenen un valor que els joves o d'altres directors no tenen... i és que el punt de vista del cinema clàssic viu en ells. Et poden o no agradar, pots estar d'acord o no amb ells però el cinema clàssic el mostren d'una manera o una altra en els seves obres. S'estimen el cinema més pur!
Jo tinc particular debilitat per Scorsese (ja en parlaré un dia d'ell!!) i d'Allen, però mai m'he perdut una cinta de cap dels quatre.
Tetro, és una obra menor de Coppola, està lluny de les genialitats dels Padrinos, però en aquesta cinta ha fet el que ha volgut i una vegada més ens hem de treure el barret davant d'ell.
La història és rebuscada, com un tango argentí, tu ets el mateix espectador que el personatge del germà petit que va a Buenos Aires a buscar el germà que un dia va marxar, prometent-li que tornaria i mai no ho va fer. Allà es troba amb la dona del germà una meravellosa Maribel Verdú, que serà una mica el pont entre la relació dels dos germans i que inconscientment provocarà la tragèdia final. Les relacions entre els pares i els fills té una història dura i cruel i ha fet que aquestes relacions siguin profundes, devastadores i sense possible solució.
L'evolució del personatge del germà petit és molt acurada, protagonitzat per un desconegut Alden Ehrenreich que sovint recorda molt a Leonardo Dicaprio, i que s'acopla molt bé a la parella protagonista: Vincent Gallo, fantàstic en el seu paper de germà turmentat i de Maribel Verdú... que crec que Coppola no hauria pogut escollir a millor actriu , perquè està immensa. Recolzats per una colla d'actors argentins, molt bé tots i per una impagable Carmen Maura fent d'ella mateixa en els seus millors moments amb Almodovar.... ara penso que la protagonista absoluta del film és la fotografia, un blanc i negre espectacular que molt em va recordar al de El tercer hombre.
La genialitat d'haver situat a Tetro al bell mig de Buenos Aires fa que el seu caire folletinesc i per tant d'història gaire bé dramàtica de telenovel.les escaigui la mar de bé en tota la cinta i la faci de visió obligatòria.
Puntuació :8/10
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
és la casa dels esperits, molt bona adaptació cinematogràfica d'una novel·la encara millor. He descobert el teu blog i m'agrada.
Que gran que eys Mònica. No puc afegir ni una paraula més. Les nostres valoracions de 'Tetro' són iguals, tot i que amb paraules diferents, està clar. 100 per 100 d'acord amb tu. No canviaria ni una coma. Petons.
És d'aquelles que sé que haig de veure però, no em preguntis per què, em genera força mandra a l'hora de disposar-me a fer-ho...
La veritat és que el teu comentari ha contribuit a pujar una mica el meu interès, a veure si coincidim un cop l'hagi vist.
Yo creo que hay gente que es un genio de por si y no saben hacer una peli menor o floja, como es el caso
Besicos
Vaya genialidades que rescatas, la verdad. Esta no la he visto, así que la pongo en pendientes.
Gracias.
No la he vist Mònica, però sent del director que és s'haurà de mirar i a mí principalment m'agrada veuer la evolució que està fent l'actriu Maribel Verdú. Jo vaig estar ahir mirant la exposició sobre la figura del quinqui al cinema, a la premsa i a la televisió en els anys 70 que fan al CCCB i em va agradar, la vaig trobar molt interessant. No sé si has anat a veure, però te la recomano.
DONCS A MI HAN VA DESCONCERTAR....HAN SEMBLAR QUE JA VAIG FER UN COMENTARI.
AVUI HE PORTAT A UNA DE LAS MEVES "AMIGUETAS MALALTES" A VEURE "HARR...."ELLA TE 12 ANYS HA SURTIT DEL CINE MOLT DESABUDA,ES UNA PELI QUE NO ES NI PER ADULTS NI PER NENS.
JUGANT.....
Arina,
benvinguda, me'n alegro que t'agradi el blog i si l'has encertat!!!
jordicine,
jajjaja, gràcies... ja saps que coincidiem en gairebé tot
Martí,
Compte, que no és el gran Coppola que t'esperes eh??? però és una obra menor molt interessant!
Belen,
totalmente de acuerdo contigo, un beso
Funcionario's,
esta ves a verla, no creo que te arrepientas
Guadalupe,
la tinc pendent , l'exposició... a veure si quan torno la vaig a veure
Jugant,
buff, jo ja fa temps que em vaig desenganxar... crec que només vaig arribar a la tercera, la que va dirigir en Quarón....
petons a tots!!
El reader me dice que ando mas perezosa de lo que pensaba jajajaja
Ya me iré poniendo al día pero hoy sentí ganas de dejarte mis besos desde mi alma en calma.
mas de mi...
muchas gracias por tus palabras preciosa
un abrazo
Intentaré veure-la aquesta setmana. De totes maneres les referències que m'han arribat a mi no són precisament massa bones.
A veure què tal.
Roger,
a veure que et sembla , ja em diràs!
petonet
Doncs es una de les poques critiques bones que he llegit d'aquesta peli. Segurament la veuré perque el Vincent Gallo es un gran actor, ja t'explicaré.
Dr,
en Coppola ha fet el que li ha donat la gana amb aquesta pel.lícula, i això és el que més m'ha agradat,però també és cert que potser no està a l'alçada de les seves obres mestres. De totes maneres no vagis amb perjudicis, intenta disfrutar-la... ja em diràs!
Publica un comentari a l'entrada