A part de no guanyar Mickey Rourke l'Oscar d'aquest any l'altra gran sorpresa de la nit va ser l'estatueta per a la pel.lícula de parla no anglesa. Les grans favorites eren Vals amb Bashir i La classe però se la va emportar contra pronòstic Departures, aqui traduïda com a Despedidas.
Daigo Kobayashi és un músic que toca en una orquestra que desfan. Perduda la feina decideix torna a la seva ciutat natal amb la seva dona i allà trobarà una feina de ser encarregat de l'elaboració de funerals, netejar el cos del difunt i posar-los dins del taut. De primer moment oculta la seva nova professió a la seva dona i a la resta de la gent per què aquesta no és una professió ben vista al Japó. Però a mida que va va exercint se'n dóna compte de la importància del ritual.
Amb un inici gairebé còmic de la presentació del personagte, poc a poc i amb una tendra bellesa, el director Yojiro Takita tracta el tema de la mort d'una manera delicada i amb una sensibilitat extrema. El personatge de Daigo et va fent conèixer quin és el ritual de preparació cap al més enllà que tradicionalment fan els japonesos, i la mort es presenta amb una varietat de personatges i de famílies i de com aquestes viuen la mort del seu familiar.
La pel.lícula emociona, i no és gens sensiblera perquè cada un dels detalls està cuidat al màxim , a més la tendresa en què Daigo cuida als seus morts és molt bonica i fa que intentis entendre la mort simplement com un pas més. Et fa viure la mort d'una manera més positiva i no tan tabú que és com nosaltres els occidentals la veiem.
La banda sonora és exquisida i acompanya en tots moments als moviments de Daigo. El personatge de Mika, la seva dona fa una evolució molt interessant i és que davant del primer rebuig de saber en què treballa el seu marit, un cop va coneixent el com i el per què fa en Daigo la seva feina ella mateixa entendrà la situació i farà que en l'acomiadament final... el més difícil de Daigo... ella hi sigui present i a més l'encoratgi a fer la seva feina.
Puntuació : 9/10
Per a tots aquells i aquelles que vulguin compartir amb mi la passió pel cinema
dilluns, 6 de juliol del 2009
DESPEDIDAS
A part de no guanyar Mickey Rourke l'Oscar d'aquest any l'altra gran sorpresa de la nit va ser l'estatueta per a la pel.lícula de parla no anglesa. Les grans favorites eren Vals amb Bashir i La classe però se la va emportar contra pronòstic Departures, aqui traduïda com a Despedidas.
Daigo Kobayashi és un músic que toca en una orquestra que desfan. Perduda la feina decideix torna a la seva ciutat natal amb la seva dona i allà trobarà una feina de ser encarregat de l'elaboració de funerals, netejar el cos del difunt i posar-los dins del taut. De primer moment oculta la seva nova professió a la seva dona i a la resta de la gent per què aquesta no és una professió ben vista al Japó. Però a mida que va va exercint se'n dóna compte de la importància del ritual.
Amb un inici gairebé còmic de la presentació del personagte, poc a poc i amb una tendra bellesa, el director Yojiro Takita tracta el tema de la mort d'una manera delicada i amb una sensibilitat extrema. El personatge de Daigo et va fent conèixer quin és el ritual de preparació cap al més enllà que tradicionalment fan els japonesos, i la mort es presenta amb una varietat de personatges i de famílies i de com aquestes viuen la mort del seu familiar.
La pel.lícula emociona, i no és gens sensiblera perquè cada un dels detalls està cuidat al màxim , a més la tendresa en què Daigo cuida als seus morts és molt bonica i fa que intentis entendre la mort simplement com un pas més. Et fa viure la mort d'una manera més positiva i no tan tabú que és com nosaltres els occidentals la veiem.
La banda sonora és exquisida i acompanya en tots moments als moviments de Daigo. El personatge de Mika, la seva dona fa una evolució molt interessant i és que davant del primer rebuig de saber en què treballa el seu marit, un cop va coneixent el com i el per què fa en Daigo la seva feina ella mateixa entendrà la situació i farà que en l'acomiadament final... el més difícil de Daigo... ella hi sigui present i a més l'encoratgi a fer la seva feina.
Puntuació : 9/10
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
kines ganes k tink de veure-la!!!!
9/10...o sigui k ha de ser molt xula!! ;)
jeni
p.d: per cert Mònica, a cinergia escriu un noi k signa com a Morfeo doncs, és amic meu, estudiavem junts ^^
Tiene una pinta excelente, un sabor de esas películas que te hacen volver a apreciar el cine.
PD. A ver si quitas la palabra de comprobación, que es muy molesta.
jajajajaja lo de comprobacion es bonissim.... ole tu Funcionario!
Jeni,
preciosa que no sé res de tu!!!
on ets?????
l'altre dia li preguntava a l'Anna per tu i tampoc sap res de res..... "manifiestate!!!!" jejjjee
quina casualitat??? doncs crec que jo sóc la que li he agafat el relleu al Morfeo.... ja li pots dir!!!
una abraçada
Funcionario's
aue comprobación??? no entiendo nada de nada!!!
la pel vale la pena...
Tras el cristal!!!
No podias haver escollit un altre tutilet, nena!!!
Tiene muy buena pinta, me la apunto!
Un beso
Prec nota que aixó pinta pero que moooolt bé!
¡Me la apunto! Petonets.
Eli,
ei guapa!! no te la pierdas
Dr. Quatermass,
el mateix et dic!!
Fanny Brice,
lo mismo te digo, es una cinta que vale mucho la pena, sensible, una historia bien construida, personajes agradables y una puesta en escena muy bonita... muy japonesa...
petons a tots tres.
Caurà aquesta setmana. I després de llegir-te, encara tinc més ganes de veure-la. Un petó.
ja em diràs... segur que t'agradarà!!!
petonet
) sobre 10, caram!!!!
Mireia...
és que val molt la pena eh!! ves-hi no te'n penediràs!!
Estic totalment d'acord amb tú, Mònica.La vaig anar a veure un dia per les mateixes dates que tú, el que passa és que no he escrit, perquè he estat una setmana fora per terres castellanes. A mí em va agradar molt. Pot ser em sobra les imatges finals amb música d'ell. Em sona una mica videoclip. Per la resta, fantàstic. Sembla ser, parlaven a la ràdio, que estava basada en un altre film de la zona que tocava el mateix tema.
Una molt bona pel.lícula! He gaudit molt veient-la.
Toni
Guadalupe,
ja et trobava a faltar eh?
si tens raó a mi també em van sobrar una mica aquestes imatges però la pel.lícula i la temàtica em van arribar.
duc engrecador,
me'n alegro que t'agradés tan com a mi!!
petons
Publica un comentari a l'entrada