DESPEDIDAS

A part de no guanyar Mickey Rourke l'Oscar d'aquest any l'altra gran sorpresa de la nit va ser l'estatueta per a la pel.lícula de parla no anglesa. Les grans favorites eren Vals amb Bashir i La classe però se la va emportar contra pronòstic Departures, aqui traduïda com a Despedidas. Daigo Kobayashi és un músic que toca en una orquestra que desfan. Perduda la feina decideix torna a la seva ciutat natal amb la seva dona i allà trobarà una feina de ser encarregat de l'elaboració de funerals, netejar el cos del difunt i posar-los dins del taut. De primer moment oculta la seva nova professió a la seva dona i a la resta de la gent per què aquesta no és una professió ben vista al Japó. Però a mida que va va exercint se'n dóna compte de la importància del ritual. Amb un inici gairebé còmic de la presentació del personagte, poc a poc i amb una tendra bellesa, el director Yojiro Takita tracta el tema de la mort d'una manera delicada i amb una sensibilitat extrema. El personatge de Daigo et va fent conèixer quin és el ritual de preparació cap al més enllà que tradicionalment fan els japonesos, i la mort es presenta amb una varietat de personatges i de famílies i de com aquestes viuen la mort del seu familiar. La pel.lícula emociona, i no és gens sensiblera perquè cada un dels detalls està cuidat al màxim , a més la tendresa en què Daigo cuida als seus morts és molt bonica i fa que intentis entendre la mort simplement com un pas més. Et fa viure la mort d'una manera més positiva i no tan tabú que és com nosaltres els occidentals la veiem. La banda sonora és exquisida i acompanya en tots moments als moviments de Daigo. El personatge de Mika, la seva dona fa una evolució molt interessant i és que davant del primer rebuig de saber en què treballa el seu marit, un cop va coneixent el com i el per què fa en Daigo la seva feina ella mateixa entendrà la situació i farà que en l'acomiadament final... el més difícil de Daigo... ella hi sigui present i a més l'encoratgi a fer la seva feina. Puntuació : 9/10