divendres, 12 de juny del 2009

LOS MUNDOS DE CORALINE

Sóc Burtoniana. Crec que ho he dit més d'una vegada. M'encanta els mons que crea i els dibuixos a vegades una mica esperpèntics que fa. Però m'agrada molt, ho he vist tot,fins i tot els curts, Vincent i Frankenweenie que em van robar el cor. Los mundos de Coraline, està feta amb la tècnica del stop-motion,pas a pas, com les antigues, o sigui les bones, igual que la tècnica que fa servir la casa Aardman, per fer els meus estimats Wallace i Gromit!! Aquesta no està dirigida per en Burton però si per algú que el coneix molt bé a ell i la seva tècnica, en Henry Selick que ja va participar amb ell amb la que és per a mi la seva obra mestra: Pesadilla antes de Navidad. Potser aquesta no és tan rodona, i no crec que sigui una pel.lícula per a nens, el guió en algún moment pot resultar una mica feixuc i hi ha escenes que no crec que siguin molt apropiades per als més menuts ( de totes maneres, també és cert que quan erem petits ens va traumatitzar la mort de la mare de Bambi!!!), però , i aquí us ho recomano, la seva visió en 3 dimensions fa que alguns dels passatges de la pel.lícula siguin realment espectaculars visualment parlant. Si pensem com està feta la pel.lícula , fa que encara et quedis més meravellada davant de la pantalla. El guió , basada en l'exitosa obra literària de Neil Gaiman, té moltes similituds amb un conte que a mi particularment no m'ha agradat mai : Alicia en el país de les Meravelles. La història és ben senzilla, la família de Coraline se'n va a viure a un casalot vell perdut a la muntanya, els pares no estan gaire per ella per culpa de la feina i Coraline decideix evadir-se comptant les portes i finestres que hi ha a la casa, és llavors quan descobreix una porta que la durà a un món paral.lel on tot és perfecte i diferent, però ja diuen que les aparences enganyen... De totes maneres, a mi, cinèfila a vegades una mica frikie... em va recordar en alguna escena a dues pel.licules, totalment diferents: el túnel que la porta al món màgic em va recordar al que duu a John Cusak a Como ser John Malkovich (potser una mica rebuscat però me'l va recordar molt!!), i el ball que fan el ratolins a la pista del circ em va recordar a les meravelloses coreografies musicals que feia el gran Bugsy Berkeley cap als anys 30 i 40!. Pel.lícula recomenable sobretot en 3D, jo vaig passar una estona molt entretinguda!
Puntuació: 7/10

14 comentaris:

Te de llimona ha dit...

Jo també sóc burtoniana, però no tant com tu. No les he vistes totes. Ara bé, tinc en un pedestal Eduardo Manostijeras. És una pel·li que m'emociona cada vegada que la veig. Prenc nota de la referència. Després dels teus elogis no em queda altre remei que veure-la!

Belén ha dit...

me ha encantado la primera frase, digna de políticos:

soc burtoliana!

Yo soc També (ni idea si se escribe así, disculpas :))

Besicos

Jordicine ha dit...

Et saludo un altra fan de Burton. I estic d'acord en quasi tot. Un petó, BARGALLONETA. I felicitats per la teva col·laboració en el nou blog de cinema.

òscar ha dit...

gairebé tothom que l'heu vista coincidiu en afirmar que no és per nens. ja tenim cangur per diumenge a la nit!!! :)

kweilan ha dit...

A mi tamb´em penso que m'agradarà aquesta pel.li. Molt bona ressenya!

Dr. Quatermass ha dit...

M´ha agradat la comparación amb "quiero ser John Malkowitch" (bona peli) tot i que la comparació es limitaria al passadís per passar a unaltre mon. No crec que sigui tant per adults, diria que a partir de 8 anys la poden veure perfectament.

Apunteu-me al club aquest burtoniano.

Salu2

Bargalloneta ha dit...

te de llimona,
benvinguda... és curiós lo nostre eh??? ens vam conèixer abans en persona que no pas escrivint-nos... espero continuar així.
Manostijeras és sensacional!!! aiii!! on està la Winona???

Belen,
lo has escrito molt bé... enhorabuena!!!!

jordicine,
veig que tornem a coincidir!!! molt bé

oscar,
és que val molt la pena..... me'n alegro de que tingueu cangur, jejejje

kweilan,
així ho espero, gràcies per les teves paraules

Dr. Quatermass,
apuntat al club... crec que en serem molts!!!
és que em va recordar al Cusak de seguida, jejejejje

petons a tots i bon wiken!!!

David ha dit...

Desprès d'haver vist en 3D "Viaje al Centro de la Tierra", ara deu fer un anyet, pensant que això de les tres dimensions hauria d'haver avançat al nivell d'altres tecnologíes, em temo que em costarà decidir-me per aquest sistema en el futur.... Per mi un 6,5 en 2D ;-)

Molts petonets Mònica, espero que estiguis molt bé.

Bargalloneta ha dit...

David !!!!
ets tu???
per molt anys!!!

Noemí Pastor ha dit...

Hola. Te devuelvo tu amable visita. Además de Anderson, Bette Davis es otra de mis favoritas. Llevo décadas copiándole el flequillo. Besos. Volveré con más tiempo.

marguis ha dit...

Una altra fan den Tim Burton present!!!
Record la primera vegada que vaig veure els curts que anomenes, em va agradar molt, sobretot Vincent, amb la veu den Vincent Price, tot un homenatge que després es va estrendre a Eduardo Manostijeras, (tan bonica, tan romàntica).
Jo, malahauradament vaig veure Cotaline en 2-D i això pens que va sestar molts de punts a la peli... encare i així em va agradar molt... molt sinistre, sobretot la part final, les plantes vives em posaren els pels de punta i els botns eren ferestos!!! :P

Funcionario's blog ha dit...

Pues nada, habrá que ir a verla, ya que también Jordicine la recomienda.

Por cierto, y sólo con ánimo instructivo, BELÉN y BARGALLONETA:

a) Jo també ho soc (yo también lo soy)
b) Jo ho soc també (yo lo soy también)

En este caso, el adverbio puede ir tanto delante como detrás porque no altera el sentido de la frase.

Un saludo pedante y relamido.

Bargalloneta ha dit...

Noemí,
me alegro de que me hallas devuelto la visita, estaremos en contacto...

Marguis,
pensava que era única com a frikie de Burton, però veig que hi ha molts seguidors, me'n alegro molt...

funcionario's...
olé amb la teva rectificció .si senyor!!!!

petons a tots tres

Funcionario's blog ha dit...

Rectificación de la rectificación:

Donde dije "soc", que se entienda "sóc" (es que todavía no controlo mucho con los acentos diacríticos del catalán)