diumenge, 28 de juny del 2009

EL WEST SIDE STORY ORIGINAL DE BROADWAY

Dijous passat, vaig tenir la sort i el gran privilegi de poder assistir a la gira mundial que s'està fent de West Side Story a Madrid a propòsit del 50è aniversari de la seva estrena a Broadway. El director d'escena Joe McKneely ha decidit intentar recuperar el muntatge original que Jerome Robbins va fer pel teatre. Ara que escric el comentari i recordo els moments tan intensos se'm torna a posar la pell de gallina. He de reconèixer que vaig viure moments màgics i tot i que estava força lluny (la fotografia és d'aquella nit, i no és molt bona , ho sé!!), la visió del musical va ser brutal!!. A part de conservar el format original de l'obra,es va poder escoltar en anglès, si us fixeu a dalt hi ha la pantalla dels subtítols... encara que no eren necessaris pels qui coneixem bé la pel.lícula, que jo crec que erem la majoria de persones assistents. I l'espectacle? Buff, no hi ha prous paraules per poder descriure-ho. La posada en escena és impecable (tremenda diria jo!!), els actors estan espectaculars, amb una coreografia que es supera a cada escena, i és que tots els ballarins estan brutals!!!... i que dir-vos de la música i de les cançons.... i de les lletres... no sabria dir-vos en quina em podria quedar.... per què a cada cançó hi havia el record del moment de la pel.lícula i això és impagable... El fet d'haver estat tan lluny de l'escenari va fer que a cada moment tinguessis present a Richard Breymer o a George Chakiris, o a Russ Tamblyn... o a Rita Moreno (no m'estranya que guanyés l'Oscar!!!) o la Natalie Wood... amb aquells ulls, aquella mirada, aquella tendresa, era potser la més coneguda de la pel.lícula i potser el reclam però és que està tan meravellosa.... En fi.... crec que podria passar-m'hi hores parlant-vos de l'espectacle... Torno a dir que va ser tot un privilegi poder estar a l'estrena, i és una llàstima per què crec que no el portaran a Barcelona (que si ho féssin jo hi tornaria segur!), ara estan fins el 5 de juliol a Los veranos de la Villa a Madrid i si podeu fer una escapadeta... no ho dubteu!!! crec que és obligatori... Jo vaig sortir en estat de shock... de fet encara hi estic. Us deixo amb alguns dels videos de les millors cançons... bé les millors no , perquè ho són totes, però si que són les que a mi m'agraden més.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

FELIÇITATS,AIXO SI QUE ES UNA BONA "XAMBA".
JO "TETRO"....BUFF...NO SE QUE DIR,....ES UNA PELI AMERICANA,QUE VOL SER EUROPEA. EL MEU INTELECTA,ES LIMITAT,NO PUC DIR RES MES.
JUGANT...
TENS PISTA NOVA I DE "CINE".

Joana ha dit...

Ostres! Quina sort, un privilegi com dius!
llàstima que no el facin a barceona ;)
bon diumenge wapa!

Belén ha dit...

Jo, con lo que me gustan a mi los musicales!!!!!

todos, además

Besicos

Deric ha dit...

la vaig veure fa uns anys al teatre Tivoli, ja sé que no és el mateix, però em va agradar

Bargalloneta ha dit...

jugant,
tetro em queda pendent
cap al teu bloc vaig!!!

Joana,
i tant, va ser una autèntica passada

Belen,
y a mi.... y a mi... me encantan y fué increible!!

Deric,
segur que també va ser molt emocionant!

petons

Txema ha dit...

El domingo estuve viendo este super espectáculo y la verdades como tener Broadway en Madrid en este caso. Que puesta en escena, una orquesta de casi 40 músicos, un director de la misma japones, mas de 40 bailarines en escena, juegos de luces de no creértelo, que voces, que bailarines. Un privilegio que aun tengo en mi cabeza y en mi retina. De absoluto reclinatorio y visión obligada

marguis ha dit...

Quina enveja!!!
A mi, com a fan absoluta, del musicals West Side Story es un dels meus favorits. Quinas ganes de veure-lo!!!

Bargalloneta ha dit...

Txema,
disfruté como nunca.... igual que una niña con zapatos nuevos.
Fué un espectáculo absolutamente magistral!!!!!

Marguis
és unallàstima que no el portin a BCN... perquè és una autèntica passada!!!
petons

Jordicine ha dit...

Me n'alegro que anés bé! Per cert, vaig intentar comentar en el bloc on col·labores i em diu que el meu e-mail no existeix!!! Petons.

Retroclásica ha dit...

Leonard Bernstein y Stephen Sondheim, un viaje de Shakespeare al oeste neoyorkino de los cincuenta y el aval de Bargalló y Txema... Habrá que ir a verlo.

Bargalloneta ha dit...

Jordicine,
és que va ser increible!!
no sé lo del bloc, parlo amb tu demà d'acord??

Fanny Brice,
ES OBLIGATORIO!!!!