Feia temps que no veia una presentació de personatge tan bona com la que fan els dos fills de Clint Eastwood a l’enterrament de la dona d’aquest. És el primer pas per adonar-te de que ens trobem davant d’una bona pel·lícula.
Personalment em va agradar molt i això que jo no sóc gaire defensora del senyor Eastwood , tot i que reconec que la seva manera de dirigir de tall clàssic ja es veu poques vegades a les grans pantalles.
Els constants tocs d’humor del protagonista, sempre malhumorat i la seva evolució de personatge fa que poc a poc vagis entrant en una història, en un principi ben senzilla però que perdones simplement pel fet que surt Clint Eastwood. I és que els altres personatges són molt fluixos però la forta presència de l’actor de Carmel fan que la resta d’actors s’acoplin perfectament al voltant d’ell. Com deia, la història és ben simple, un jubilat vidu ex-treballador de la Ford (important detall!! ) que es nega a deixar el seu barri de tota la vida i que ha d’aprendre, malgrat no vulgui, a conviure amb tots els nouvinguts que van apareixent a prop de casa seva, des d’hispans, a afroamericans, a xinesos que són els que viuen al costat de casa seva, porta amb porta. La presència d’aquests veïns , amb qui al principi xoquen frontalment, és en un primer moment un pèl estranya i fins i tot desagraïda però arran d’un fet , que no explicaré, la seva relació va canviant radicalment fins al punt de que la trobes tendra.
Per cert , un final encertadíssim... sense gaire bé cap tret, Clint Eastwood intenta a Gran Torino reflectir la violència “més humana”.
(No em venia molt de gust escriure avui, però hi hagut tres fets que m’han fet canviar de parer: el fet de que gaire bé estem als 10.000 visitants, a què molts de vosaltres m’heu encoratjat a seguir endavant i la tercera a la conversa que avui he tingut amb la meva dentista , la Conxa a qui li dedico el meu post de tornada!)Puntuació :8/10
18 comentaris:
Doncs molt benvinguda de nou! I a veure si hi ha forma de recuperar el que jas escrit fins ara!
Ben tornada!!! Coincidim amb 'Gran Torino'. En el comentari i en el contingut. Un petó.
*Per cert, hauràs de tornar a col·locar els posts antics. Saps per què? Doncs perquè la meva paraula clau ha estat 'Rephon'. Doncs això.
Me alegro de que superado el trauma del blog desaparecido, vuelvas a escribir. Big petonets!
ole que si! amb força i ganes!
la peli l'aniré a veure si o si perquè a mi l'eastwood director em mola molt i, com no he tingut la sort d'en jordi apareixent-me una paraula clau idònia per finalitzar, acabo el comentari envian-te un petonasso i grapats d'ànims.
la fictícia paraula clau seria "palantecomomlosdealicante". llarga però :) així m'ha aparegut!!!
Welcome Back!! merci per fer-ho!!
jenni
Ostres tu! quina mala sort això!! merci per avisar-me, ja faré una còpia de seguretat per si acàs! I aviam si es pot recuperar d'alguna manera...
Per cert, aquesta de Gran Torino tinc unes ganes d'anar-la a veure!! ja fa temps que el Clint em xifla!
llanterna,
gràcies... de moment els de blogger encara no s'han dignat a dir-me res!!! però jo espero
Jordicine
Gràcies!!! que vol dir això de "Rephon"?? m'has deixat intrigada??
Fanny, gràcies a tu pels consells!!!
Oscar,
també m'agrda molt la teva paraula eh?? i m'ha animat molt!
Jenni!!
moltíssies gràcies pel teu suport!!!
Els dijous nous
doncs si, fes-ho!!!! ja diuen que dels errors se n'apren!!
petons a tots!!
no entiendo como pueden dar un puñado de oscar a una memez como slomdog millionaire y olvidarse por completo de una gra n maravilla como es GRAN TORINO!!!
un beso monica
xavi
Aquesta dedicatòria m'ha arribat a l'ànima!!!!! Gràcies Mònica, ets extraordinària! Avui m'has fet sentir que encara que sigui amb quatre paraules, puc ser útil per ajudar una amiga. Continua així, i no oblidis que som molts que abans d'anar a cine passem primer pel teu blog!Una forta abraçada
Conxa
Mònica seguiré el teu consell, tot i últimament no m'havien agradat molt les pelis que havia dirigit l'Eastwood. Un noi que treballa a la biblioteca de Sant Andreu també me l'ha recomanat. No me'n recordo del seu nom, però va fer un curt que el vam veure a Mollet. Me n'alegro que segueixis amb els teus posts. Arrivederci.
Xavi,
jajjaaja , en parte te doy la razón porque Eastwood está impecable.... espero ansiosa todos tus comentarios , ya lo sabes
beso
Conxa
la nostra xerrada em va fer reflexionar molt... aixì que només tu i jo sabem per què te l'he dedicat,
una abraçada
Guadalupe,
m'ho vaig passar molt bé, ja em diràs quan l'hagis vist!!!
petonet
Hola Mónica yo la vi ayer. A mi me ha gustado mucho es un senzilla película llena de matizes que la hacen grande. Queria comenntar que los actor no son profesionales. Eastwood hace un personaje como dentro de otros personajes que ya ha hecho "Harry el sucio ó El sargento de hierro". Que dentro de su sencillez esta lo realmente impagable de la película, que no se va por las ramas para explicar una cosa tan sencilla como: que aunque todos somos un poco racistas, hay que saber convivir con el resto de los humanos, por que a fin de cuenta estamos aquí un "paseillo" y estamos todos en lo mismo, la violencia no engendra mas que eso, violencia y muy problamemente que esto que muestra Eastwood es lo que todos vemos y sentimos cada día e intentamos sobrellevarlo. El dice lo que piensa Rollito de primaver ó cara de pomelo, creo que lo dice porque lo ve así "Eres un amarillo" pero no porque lo sienta. Una película muy acertada para los tiempo en los que vivimos. Y aunque no es la mejor de Eastwood es muy buena. Xavi de acuerdo contigo con los Oscars.
Hasta pronto
Me gustaria añadir una cosita a mi comentario. Y es que como muy bien se muestra en la película no todas las personas de otros paises son iguales hay gente mas gamberra y gente muy noble, pero como nosotros mismos, en nuestra sociedad hay gente mas gamberra y gente muy noble, que realmete vengamos de donde vengamos, somos todos iguales. En todas las sociedades hay gente de todo tipo. Por suerte no hay sociedad que se escape...
Gracias y besitos Mònica.
Psique
no puedo añadir nada más !!!!
estoy totalmente de acuerdo contigo
gracias por tu magnífico comentario
un beso
Nena, tu vales mucho!!!!!!
Si us plau, no deixis de "encomanar" la teva passió pel cinema...
Si parlem del Gran Torino, puc dir que Harry el Sucio ha tornat per dir l'última paraula.
Gràcies Silvia!!!
jo diria que s'ha fet un clar homenatge... el Harry que tos vam conèixer s'ha fet gran i ha mort amb molta dignitat!!!
Estic d’acord amb el blog, és una bona pel•lícula. Té un protagonista molt ben caracteritzat, amb mal humor i odi a la societat, que acaba produint un sentiment de tendresa a l’espectador. La convivència multiracial és l’eix del film, un problema greu dels Estats Units. Conté violència, sentiments i pinzellades d’humor
Rfabian,
moltes gràcies pel teu comentari!
Publica un comentari a l'entrada