ESCENES INOBLIDABLES (1): LOS MEJORES AÑOS DE NUESTRA VIDA

M’agraden els reptes i si són cinematogràfics encara més. En Jordi em va comentar si de tant en tant podia fer algun post de cinema clàssic... i només m’ho hagut de dir per què el meu cap comencés a omplir-se de pel·lícules que m’han marcat. Avui començo amb un nou apartat : escenes inoblidables i el títol, crec que és prou clar!. Los mejores años de nuestra vida de William Wyler explica tres històries simultànies: són tres soldats americans que tornen després d’haver estat anys a la guerra. I és aquesta guerra que s’ha emportat els millors anys de la seva vida, la d'Al Stephenson (Fredric March), un veterà sergent que quan arriba veu que els seus fills petits ja són uns adolescents que no el coneixen; Fred Derry (Dana Andrews) un jove capità que quan torna descobreix que la seva dona (Virginia Mayo) li ha estat infidel i Homer Parrish (Harold Russell) que no sap com reaccionarà la seva família perquè torna amb les mans amputades. Després de la guerra han de tornar a la normalitat, han de refer les seves vides però la societat no els hi posa gens fàcil... William Wyler (director amb una filmografia espectacular: Jezabel, Cumbres Borrascosas, La carta, La loba, La sra. Miniver, La heredera, Vacaciones en Roma,Ben Hur, La calumnia, Funny Girl....) a ser l’encarregat de dirigir aquesta bonica però a l’hora esfereïdora història que va conquerir al poble americà sobretot pel fet de demostrar a la pantalla gran escenes quotidianes de la vida real que passava en aquells moments l’Amèrica de la post guerra, el retorn de la guerra, la dificultat de trobar feina, la separació de les famílies.... Amb un impressionant repartiment, dels ja mencionats, evidentment les millors Myrna Loy i Teresa Wright (mare i filla respectivament), la pel·lícula va aconseguir 7 Oscars aquell 1946. Com a curiositat Harold Russell va guanyar-ne dos, com a secundari i una menció especial per “dur esperança i cortage”... els seus garfis eren autèntics. L’escena inoblidable: el moment en que Fredric March torna a casa, Teresa Wright ja l’ha vist, ell li diu que calli, Myrna Loy és a la cuina i intueix que passa alguna cosa, passadís llarg de separació, Myrna surt, i el veu.... brutal!!!!

Si no l’heu vist recupereu-la és una autèntica meravella!!!