Durant els anys 70 van proliferar les pel.lícules de catàstrofes, com per exemple El coloso en llamas, foto de la qual teniu a sobre.Us preguntareu el perquè del comentari, doncs bé així és com em sento després d'una setmana catastròfica blocairament parlant.
Dimarts sense cap raó, vaig donar-me compte que m'havien desaparegut tots els comentaris, no sé per què!!!!
Vaig intentar no possar-me histèrica!!!
A l'endemà, vaig comprovar que la pàgina havia estat eliminada... els meus nervis estaven iguals que els dels pobres Fred Astaire, Jennifer Jones, Paul Newman o Steve McQueen... a punt del desastre!!!.
Vaig posar-me en contacte amb blogger i l'únic que vaig poder fer és enviar la meva adreça electrònica i la URL per veure si em podien retornar la meva pàgina en condicions, com a resposta vaig obtenir un simple: en 48 horas miraremos de restablecerlo. Ja les han passat, i tot i que diuen que l'esperança és l'últim que es perd... jo encara no tinc "els meus comentaris!!!".
He rebut mostres de suport per part de molts de vosaltres, blocaires, fins i tot algun s'ha espantat de què li passi el mateix i ha començat a fer una còpia de seguretat.... evidentment us animo a que ho feu tots!!!! per què perdre 15 mesos de feina, de treball però sobre tot d'il.lusió... el que més greu em sap es haver perdut els vostres comentaris que m'han acompanyat durant aquests 15 mesos.... la veritat és que frustra moltíssim.
Hi ha una noia que em va ensenyar una manera de recuperar comentaris a través de google, és el que estic fent, sé que no els aconseguiré tots, és un treball feixuc i llarg .... no sé si en penjaré algun una altra vegada.... la veritat és que no sé què fer.
Ara la meva màxima preocupació és : em pot tornar a passar????
Cada vegada que engego internet (per defecte s'obre al meu blog) em deprimeixo quan el veig tan buit!!!
14 comentaris:
Com a mínim has recuperat tota l'estructura del bloc, que ja és molt!!! Me n'alegro que no s'hagi fos completament amb la immensitat de l'univers! You are back Bargalloneta! Quin ensurt!
Un petó molt fort!
anims, anims, anims!!!! jo estic disposada a escriure totes les parrafades (critica del Batman inclosa!!!) que he fet, pensat i gaudit durant aquests 15 mesos!!!
Ets una crack i no cal desasperar-se (tot i que jo estaria matant a la people pel carrer de la frustracio... pero jo soc diferent, tu ets mes civilitzada!)
Petonets!!!
Mònica has tornat. Vaig entrar-hi l'altre i pensava que era un error de l'ordinador de la feina. No et preocupis...Despré diuen que aquestes coses no poden passar a les màquines i al desenvolupament que tenim avui dia; però ja veus...El que no canvia mai és la memòria dels humans i aquí quedan i quedaran els teus comentaris. Per cert, fa poc que vaig veure també El coloso en llamas a casa i coincideixo amb tú.
He vist la segona part del Che. No sé si l'has vist. Jo crec que és més fluixeta que la primera.
Un petó.
Bargatú, confío en que en breve Blogger te dé noticias; no creo que no tengan copia de seguridad. Por otro lado, ayer te envié un programa para que lo uses en adelante; te guarda un backup de tus entradas como si fueran feeds. La estructura del blog no se ha perdido porque una cosa es la plantilla y otra cosa son los artículos, que son independientes del diseño del blog. Ánimo. En tres semanas se te habrá olvidado y estaremos hablando de ello con una Guinness en la mano ;-)
en aquella època era tota una moda: el coloso en llamas, la aventura del poseidón, terremoto, aeropuerto, tiburón, ...
aquí serà una trista anècdota que tots desitgem que es solucioni ben aviat. molts d'ànims!!!
Ostres!!!!
Quin ensurt i quina llàstima que el no res s'ho hagi engolit tot!!!
M'ha agafat psicosi ja que no faig còpia de seguretat del blog i lamento la teva perdua. Pero me n'alegro que tornis a estar per aquí i disposada aemplenar aquestes pàgines en blanc.
carai, tambe m'has preocupat! jo tinc 4 anys de posts!
Doncs a veure si hi ha sort!!! segur que sí!! que la supermegacrak del cinema s'ho mereix!!!! Un petonàs!!!
Ja se n'anirà omplint, bonica. Poc a poc. Un petó.
Gràcies a tots i a totes!!!
Ha estat difícil i està sent difícil acceptar el fet de què molts dels comentaris que he escrit al llarg d'aquests 15 mesos ja no els tindré, però en Jordicine en una conversa sàvia que vaig tenir amb ell em va dir: no hi ha res que perduri i menys a la xarxa, no hi ha res segur....
i té raó.... així que....
torne-m'hi !!!
ei que ja tornes Bargalloneta (o Bargatu com algú et diu per aquí, jajjaja). Que me n'alegro molt tornar a entrar al blog i trobar-me'l aparentment normal... Segur que no et tornarà a passar mai més pq ara faràs supercòpies de seguretat per un "tubu". Com diuen alguns: "más se perdió en la guerra". A més a més, ara que la Gemma tornarà a fer tots els seus comentaris d'aquests 15 mesos, doncs ja recuperaràs part de la teva informació.
que la del missatge anterior soc jo que he anat massa ràpid i m'he identificat....
Bargalloneta !
No desesperis que l'hiperespai hagi perdut els teus comentaris no vol dir que nosaltres, els seguidors, els hagim oblidat ! La nostra memòria no és tant fugissera.
Salutacions.
reina mora!!
crec que serà difícil però ho intentarem!!!
Dani, moltes gràcies pel suport !!!
Publica un comentari a l'entrada