Sempre he pensat que Marilyn tenia uns ulls molt tristos, si mires fixament la seva mirada sempre sembla que et volia dir alguna cosa, volia cridar-te l'atenció , com demanan-te ajuda...
Marilyn va ser una dona trista i infeliç tota la vida, més d'una vegada ja n'he parlat d'ella i últimament vaig fer l'entrada d'aquell meravellós retrat que va fer Michelle Williams a Mi semana con Marilyn, on allí d'una manera molt clara ens ensenya com deuria ser la Marilyn més autèntica, potser aquella Norma Jean que buscava desesperadament el carinyo de qualsevol que li volgués donar.
També penso que Marilyn va ser una gran actriu, una de les grans i no ho dic amb exageració, malgrat ho pensi algú, tenia grans dots d'actriu i ho va voler demostrar sempre, però el seu físic i l'etiqueta de sex symbol la va acompanyar fins a la seva mort. Probablement sigui l'icono més important de la història del cinema, segurament és de l'actriu que s'ha escrit més, publicat més i fet més fotos.... encara ara vaig descobrint per les xarxes, fotos que mai havia vist d'ella.
Com a mitòmana i cinèfila , la he admirat des de les dues vessants. Com a mitòmana, encara estic impactada quan la vaig veure per primera vegada a la pantalla gran, encara recordo al cinemes Meliés (quan no s'havien cremat), visionar Con faldas y a lo loco , i quedar amb la mateixa cara d'estaquirot que se li queden al Lemmon i al Curtis quan la veuen arribar a l'estació, crec que tots fèiem la mateixa cara!!!
Com a cinèfila, era una de les més grans actrius de comèdia que mai ha donat l'Star System. I fer riure no és gens fàcil, sempre he dit que és molt més difícil fer riure en pantalla que no pas fer plorar, i Marilyn tenia aquella màgia que sempre et feia somriure, enamorava a la càmera, ella ho sabia, tothom ho sabia i davant d'aquesta força de la naturalesa no s'hi podia fer res.
Demà farà 50 anys de la seva mort.
Va morir com va néixer. Sola.
Però des d'aquí un estimat homenatge a la persona, no tant a l'actriu que va ser, i que realment no va conèixer ningú, potser ella no es va deixar mai, potser ningú va voler aproximar-se a ella per conèixer-la ....
15 comentaris:
Barga,
que bonic aquest xicotet homenatge que li acabes de fer.
Has penjat eixa foto i lo primer que he pensat ha segut en la seua mirada,tan trista.
Jo crec que enamorava a la càmera i ens enamorava a tots els espectadors.
No ha hagut ni haurà una actriu,una dona com ella,perquè per damunt de totes les crítiques, n´ ha una cosa que no es pot aprendre ni ensenyar i és el talent natural i ella el tenia.
D´acord que no tenia disciplina,però no precisava estudiar interpretació perquè apareixia i es menjava l´escena.
La Williams va fer un treball meravellós a "My week with Marilyn",però es clar que ens agrada tant perquè per baix d´eixa gran interpretació està la vida de Norma Jean un joguet trencat per la fama i pel pes del seu propi personatge,la Marilyn.
Lo més trist no és per a mi que ningú arribarà a estimar-la de veres,lo més trist per a mi,és que ella no arribarà mai a estimar-se,a estar en pau amb si mateixa....
Té igual tot el que s´haja escrit,fotografiat,filmat....sempre voldrem saber més coses d´ella...n´hi ha actrius que deixen empremta i és el seu cas.
Bsts
Pdata: saps que no soc mitómana,però per Marilyn i per Brandon,tinc una debilitat especial.
Me gusta
M'agrada molt aquest homenatge!
I coincideixo amb tu que sempre he pensat que tenia els ulls tristos.
Mai l'he vist en pantalla gran, snif, snif!!
Un plaer tornar-te a llegir!!!
Cuanto más sé de su vida, de su persona, más me impresiona.
Extraños que somos, subimos a lo más alto de los altares a la Belleza y somos incapaces de dar un paso hacia dentro.
Con faldas y a lo loco es una COMEDIA. También valoro como oro o diamantes la risa, y lo difícil que es provocarla.
Biquiños
Troyana....
com sempre les teves explicacions de màster....
ja no puc afegir res més, estic totalment d'acord amb tu... ja ho saps!!!
petonets
Amparilyn!!!
I know, Iknow!
Rits,
gràcieeeeeeeess!!
Pantalla gran!!!! BRUTAAAAL!!!!
A veure si torno a agafar el ritme per què el tenia ben oblidat i seguir llegint-vos a vosaltres que us trobo a faltar!!!!
petonssss
Lu,
era grande!! ELLA era grande!!!
un beso especial para Vilma!
Una actriu pèssima, que desesperava els directors i actors, però, amb una gran bellesa, com diuen ara, "la càmera l'estimava"... I res més.
El papel que más me gusta es el de Sugar. No me canso de verla! Siempre estará ahí para que la veamos y nos haga pasar buenos ratos.
Todo lo que se ve en pantalla es aquello que creo y se dice, que no tuvo en lo personal.
Saludos.
que preciosdiad de homenaje!!
me ha encantado tu post!!!
yo, para qué negarlo, la adoro...
muchos besos!!
pd. ya he contestado a la pregunta... es que curiosamente anoche vi esa peli!!!! que casualidad!!!
pd. soy naná... es que tengo otra sesión iniciada...
jejejeje...
Anònim,
malgrat respecto la teva opinió , evidentment la discrepo amb gran rotunditat.
Marilyn era una gran actriu però el ser sex symbol és el que probablmente no va deixar-la desenvolupar més com a actriu.
Manderly,
estoy de acuerdo contigo, creo que vivió más feliz en la pantalla que en la vida real!
un beso
naná!!!
y quién no la puede adorar??
Con esa mirada?
con esos gestos?
con esos pedazos de actuaciones que hacia!!
yo para que negarlo también.... la adoro!!!
besos
Publica un comentari a l'entrada