Ho he dit moltes vegades i no em cansaré de repetir que no m'agrada Lars von Trier.
Li reconec que és un bon director i que com a un dels creadors del moviment Dogma nascut en terres nòrdiques, el col·loca en la llista dels grans. Però a mi no m'agrada.
El trobo un director prepotent (i algú em podrà dir que s'ho pot creure i això no ho discutiré) però el fet de que una persona que es diu Lars Trier es posi al mig von (i encara que no se la posi en majúscula!) pel fet de fer-se reconèixer com a un burgès o per tenir alguna cosa en comú amb els grans Eric von Stroheim o Josef von Sternberg, em sembla de lo més pedant que pugui existir.
Crec que la primera pel·lícula que vaig veure d'ell va ser Rompiendo las olas i quan tothom deia que era una meravella jo ja no entenia perquè el maltractament de la pobra Emily Watson... després vindria Bailando en la oscuridad, atrevir-se amb un musical ja era arriscat però a sobre tractar al personatge de la Bjork d'aquella manera em va semblar molt impertinent, jo ja m'anava carregant però li vaig donar una altra oportunitat amb Dogville, i tot i que formalment he de reconèixer que em va agradar i que la Patricia Clarkson estava espectacular, la meva paciència es va acabar del tot. Em vaig dir a mi mateixa que no veuria res més d'ell. Troyana va insistir en que veies Melancolia (ja m'havia saltat Els idiotes o Anticrist que ni m'havia atrevit a veure!!) i la vaig veure.
Melancolia és d'aquelles pel·lícules que visualment són boniques si hi entres , és clar! per què el mateix podríem dir de El árbol de la vida, són formes molt personals de fer cinema però la pedanteria del senyor VON Trier va molt més enllà. El retrat d'una noia que no hi toca, com és la fantàstica Kristen Dunst que a mi , aquí, hi ha moments que li donaria una bofetada!!, no em serveixen per poder veure més enllà, ja sé que no sóc gens objectiva, GENS!! però és que es carrega el món... i no em digueu que aquest senyor no té aspiracions de Déu!!.
Jo no sóc contraria a una pel·lícula pessimista ni derrotista de fet sóc una fervent admiradora de les pel·lícules demolidores de Michael Haneke... són tant o més derrotistes i en canvi jo les trobo amb molt més sentit.
En fi, aquesta vegada m'ha sortit més un comentari molt més personal dels que normalment faig...i ja sé que ningú o gaire bé ningú estarà d'acord amb aquesta vegada però amb Lars von Trier són visceralment negativa.
Puntuació: 2/10 per alguna escena i per la Dunst
13 comentaris:
Ja vaig dir al seu dia que la pel·lícula de Von Trier és per estimar-la o odiar-la, i que tant se'n pot fer una bona crítica com posar-la a parir, amb els mateixos arguments. Per això és dual.
Jo potser et portaré la contrària i la votaré com la millor de l'any, però reconec que la meva opinió és tan discutible o més que la teva.
Feliç 2012!
Jo no sóc especialment fan de Lars von Trier, però "Melancholia" em sembla una pel·lícula fantàstica. L'he posat la número 1 de les 10 millors pel·lícules de 2011 al meu bloc.
Em sembla una bona reflexió sobre com afrontar la vida i la mort inevitable i, a més, feta d'una manera cinematogràficament molt atractiva i plena de referències a altres films i directors (a més de pintors, però aquest és un camp que no domino).
Mònica, dóna-li una segona oportunitat (jo ja l'he vist 3 cops...) que val molt la pena!! :)
PD: Si li has posat un 7 a "Tímidos anónimos", com li pots posar un 2 a "Melancholia"???? :p
PD2: Bon any 2012 i bon 5è any de bloc!
Tinc pendent aquesta i Another Earth que molta gent també a parlat envers la peli ,a veure si em poso les piles i començo l'any amb les que em vaig deixar l'any passat ,de moment per començar gener tinc previst veure al cinema the yellow sea de la que tant es va parlar a Sitges l'any pasat ,feliç 2012!
A mi em va agradar "Dogville" i em va fer fàstic "Els idiotes". "Dancing in the dark" la vaig deixar a mitges. Quina parida!
No, tampoc és sant de la meva devoció
Tens que veure Anticristo i després Melancolia.... al final et deixa alguna cosa diferent... en el teu cas un antiTrier que no pot triar....
A10 AX
Hola Bargalloneta, feliz comienzo de año y mucho cine!
Sobre el tito Lars, nada que añadir, esta vez coincido con tu apreciación, al menos respecto a esta película. Otras... sería otro comentario. A mi me pareció una tomadura de pelo, la verdad.
En fin, que aquí estamos de vuelta a nuestros quehaceres y a nuestros vicios, el cine entre ellos. Lo dicho, buen años cinéfilo ;)
Jajaja! Sí que has estat estricte! Jo penso que, a part de la figura del director, la pel·lícula val la pena. Per mi, sobretot la primera part amb la Kirsten Dunst. La segona és un retrat personal de la fi del món bastant personal i grandiloqüent.
PD: No vegis Anticrist...
Petons
Bargaaaaaaa!
crec que després de la conversa de l´altre dia no puc dir-te molt més del que t´he dit....quant de temps li dedicarem al Lars???ja,ja,ja,ja
per damunt de tot,respecte la teua opinió,es clar,però saps que si el senyor amb el Von al cognom trau una alta peli que m´impressione tornaré a persuadir-te,o a intentar-ho,es clar..ja,ja
Deixa´m dir-te que lo de la bofetada a la pobra Justine m´ha paregut excessiu.....prou té ja la pobre després d´haver patit tant,no creus?;)
I ara en serio,el cinema de Lars no es un caramelet de maduixa,però es estèticament irresistible i això es lo bo,que igual d´una altra manera un discurs existencial tan nihilista ens pareixeria "infumable"....o no.
Un abraç!
Un buen ejemplo de director que genera pasiones y odios a la par. A mi me gustó esta película, me encantó!!!
Viva la diversidad!!!
Ostres! La tafaneria per internet m'ha portat a aquest bloc de cinema tan fantàstic! Fa poquet que jo n'he començat un,
http://sessiodoble.wordpress.com/
si no hi ha inconvenient, puc referenciar el teu bloc a la meva pàgina? Veuràs, si li dones un cop d'ull, que amb Melancholia no ens posem d'acord, però això és la màgia dels gustos i les opinions! Enhorabona pel bloc, l'aniré seguint.
ai Monica , Monica, Monica, como eres...
Si esta pelicula la direge Haneke o algun otro director desconocido te encantaría, pero como es Von Trier...
Reconoce que quien no te gusta es Von Trier, no la pelicula, y dejate de prejuicios...
un beso muy grande y feliz año nuevo!!!
xavi
A mi "Rompiendo las olas" la trobo genial.
Mònica,ho sent,però estic d´acord amb la LLanterna Màgica i amb Xavi;)
Bsts
Publica un comentari a l'entrada