Una habitació buida, un home que parla pel telèfon posant les seves condicions, no hi ha marge d'error. Un atracament , el protagonista absolut és ell, s'escapen, arriba la persecució, descobrim que té una sang freda espectacular...
Així comença Drive. No sabem res del personatge, (només que és mecànic i que treballa parcialment d'especialista de cinema perquè és un gran conductor) ni tan sols el seu nom, ni d'on ve, ni quin passat té, no té família, no sabrem gaire res de la seva vida però a mida que va passant la pel·lícula i a través d'accions que fa o de coses que diu, descobrim un personatge fred, que no té sentiments però que en canvi és capaç de lligar-se emocionalment a una veïna que en un moment determinat necessita ajut i que ell farà tot el possible per recolzar-la , però la cosa és complica... i molt.
Drive, és una pel·lícula sorprenent. Com a mínim em va sorprendre. El director danès Nicolas Winding Refn, fa una pel·lícula freda on els únics moments de calidesa la posen els personatges de la veïna i el seu fill i quan el protagonista està amb ells.
No vull explicar gaire més cosa del que passa a la història perquè després de la presentació dels personatges la pel·lícula deriva en un thriller de cinema negre que gaire bé esdevé dels millors dels clàssics del gènere.
Amb una posada en escena acurada, una direcció impecable on la càmera només segueix al conductor, amb una música impactant i una fotografia mil·limetrada (compte amb l'escena de l'ascensor!), els actors són sense cap mena de dubte el millor de la historia. Ryan Grosling , perfecte en el seu paper de samurai modern demostra una vegada més i ja en porta unes quantes aquest darrer any, que és un dels millors actors de la seva generació. Carey Mulligan, una debilitat ho reconec, però és que la seva mirada és de les més intenses que he vist mai!! i a més és una gran actriu, posa la part més tendra i delicada dins d'un món sec, dur i molt fred. Albert Brooks (que sembla que estarà molt premiat per aquest paper!) fa realment por juntament amb el seu col·lega Ron Perlman (el meu estimat Vincent).
Una pel·lícula d'acció i pur cinema negre... Molt recomanable.
Puntuació:8/10
5 comentaris:
Barga,
a mí també em va sorprendre "Drive".Trobe algunas similituts amb el cinema de Tarantino,especialment a la segona part,crec que com ell,el director fer un bon us de la música,que es fonamental al ritme,tant als moments de ralentí com la escena del ascensor com als moments més ràpids de conducció o persecució.M´agrada moltíssim el contrast entre sensibilitat i tendresa amb violència desmesurada.No et pot deixar indiferent una peli així i a més a més,les cançons dels 80 son ideals i acompanyen a l´estètica dels cotxes i de la caçadora del escorpió (que crec que té una simbologia molt encertada amb el conte del escorpió).
En relació als actors,a ell sempre ho recordaré per la peli "Half Nelson" i a ella per "An education" i "No me abandones"on la seua mirada no pot ser més trista.
En fi,que m´ha agradat i que li dedicaré una entrada en breu.
Bsts
A mi también me ha sorprendido mucho. Tiene unas dos mitades bien diferenciadas y por eso me ha gustado.
Un actor en alza, Gosling, al que volveremos a ver en los próximos estrenos.
Buena película de técnica impecable.
Saludos.
Cuántas ganas de verla!!!
D'acord amb la teva crítica, però a mi em va decebre una mica perquè havia llegit i escoltat tantes meravelles que al final em vaig fer unes expectatives gegants i impossibles d'assolir. Tot i així, és una molt bona pel·lícula.
Sensacional! Com vaig escriure al blog, per a mi, la millor pel·lícula dramàtica de l'any. Si no l'has vista encara, et recomano 'The yellow sea', una espècia de 'Heat' a la coreana. Un petó, Mònica.
Publica un comentari a l'entrada