Tímidos anónimos és una de les comèdies més agradables que he vist últimament. I ho dic en tots els sentits per què el tercer personatge en qüestió a part de la parella principal, és la xocolata. Irresistible plantejament!
Ella una tímida patològica però amb un gran do, és una de les millors xocolateres del món encara que no s'ha donat mai a conèixer i ell, un home tímid fins a la medul·la, el director d'una fàbrica de xocolata que està a punt de fer fallida perquè la seva producció és molt baixa.
Quan ella va a buscar feina , la vida d'ambdós personatges canviarà radicalment però, és clar, són tan tímids que no sempre tot els hi sortirà com esperen.
Encara que ja saps com acabarà la pel·lícula , és un guió totalment previsible, la historia passa d'allò més bé, i sempre amb un somriure a la clara. Ell , et posa molt nerviós per moments però tens ganes que les coses li surtin bé, i ella és tan deliciosa com la xocolata.
Bon producte francès, personalment em va agradar força, història dolça, personatges agradables, producció senzilla, una narració eficaç amb uns secundaris que fan de perfecte coixí als protagonistes principals.. ho té tot per no perdre-se-la.
La combinació amarga i dolça de la xocolata queda ben reflectida en aquesta cinta.. i quan sortiu del cinema, tindreu ganes d'anar al carrer Petritxol a fer una bona tassa de xocolata.
Puntuació: 7/10
5 comentaris:
Totalment d'acord en tot, malgrat el guió previsible, m'ho vaig passar molt i molt bé. Rient o somrient tota l'estona.
Encantadora pel·lícula, encantadora ella. I ell a estones es fa entendridor de tant babau i a estones li donaries un bolet... he, he, he...
ais,quina bona pinta te! m´encanten aquestes històries mínimes,els cineastes francesos a més a més,en aquestos casos,tenen una habilitat especial,no creus??
Bsts
osti com es que has vist aquesta peli.... vam anar a la pre-estrena al Museu de la Xoco, i la veritat que ens va agradar molt i la tassa de xocolata calenta encara millor!
Petonets i bon nadal a tutti!!!
El chocolate es mi perdición, el cine francés y una comedia; promete. La busco ya porque creo que me va a gustar.
Felices y dulces fiestas.
Biquiños
Carme,
totalment d'acord, en més d'una seqüencia li hauria donat un bolet ben donat... però es deixa veure molt bé
petons
Troyana,
si, tot i que em carrega molt el cinema francés,he de reconèixer que a vegades tenen petites perles, i aquesta ho és...
tros de lluç,
em va encantar!!!! i jo no vaig tenir xocolata!!!!
Lu,
seguro que si, ya me dirás!!!!!
petons a totes
Publica un comentari a l'entrada