Aquesta era una d'aquelles pel·lícules de la filmografia espanyola que encara no havia vist i sabia que era de visió obligatòria.
Pilar Miró sempre m'ha semblat una de les directores més interessants del panorama no només espanyol sinó mundial i es va arriscar molt fent una pel·lícula d'aquestes característiques en la recent estrenada democràcia després de molts anys de dictadura.
Basada en fets reals, en l'Espanya més profunda de principis de S XX, quan un pastor desapareix misteriosament i són acusats els seus dos companys d'haver-lo assassinat. Malgrat ells ho neguen reiteradament això no impedeix que la justícia d'aquella època s'escarneixi sobre els dos pobres homes que encara que es cansen de cridar per la seva innocència, no hi ha ningú que els cregui, ni tans sols les seves famílies... desesperats reben tot tipus de vexacions i tortures (imatges reflectides en la pantalla i que et fan posar els pèls de punta , entre altres coses perquè se suposen que van ser reals!!) i finalment es deixen anar, s'acusen entre ells i no eviten una llarga condemna fins que al cap dels anys el suposat “assassinat” apareix un dia pel poble tan tranquil....
Les seves imatges esgarrifoses , si ho són actualment, suposo que en el seu moment deurien impactar d'una manera brutal, i em refereixo sobretot a les seqüències de les tortures que fan sobre dos pobres pastors acusats d'un crim que anys més tard es va descobrir que no havien fet.
Tan impactant com les seves imatges ho són els actors de la seva història, Amparo Soler Leal, Mary Carrillo, Fernando Rey , Hector Alterio o una joveníssima Mercè Sampietro (que treballaria amb la directora amb molts dels seus projectes) omplen la pantalla d'aquesta pel.lícula
Pilar Miró, com deia abans , em sembla una directora molt interessant, amb una filmografia important...va morir jove, sense haver pogut acabar la que crec que hauria estat una filmografia molt més complerta. Recordo que la vaig veure passar pel meu costat, durant una estada la Festival de Sant Sebastian, era petita, menuda, però la força que irradiava et feia apartar, literalment, a mi em va fer fer un pas enrere i simplement la vaig haver d'admirar. No va tenir una vida professional fàcil, una dona en un món d'homes, poques ho van aconseguir, ella si.
El crimen de Cuenca, és una pel·lícula a revisar, sens dubte, una de les pel·lícules clau de la filmografia espanyola de la post dictadura.
Puntuació: 9/10
10 comentaris:
La vi hace poco tiempo y quedé impresionada por el buen hacer de Pilar Miró.
Unas imagenes duras y revolucioarias para el cine de entonces, pero que nos mostraban la realidad de lo que sucedía.
Miró fue una luchadora a la que no se le ha reconocido lo suficiente.
Grandísima película para el cine español.
Un saludo.
Abans de veure-la, vaig llegir el llibre d'inspiració del guió que va fer servir Pilar Miró. Era de Salvador Maldonado (Seudònim i cognoms de la escriptora i guionísta Lola Salvador Maldonado)Em va impactar, i, temps després, veient la peli, encara més. Duríssima com la història reial.
Em va semblar, quan la vaig veure, una gran pel.lícula. Hauria de tornar a veure-la per recordar detalls.
Pel que recordo, el teu comentari és molt encertat.
Una abraçada!!
Barga,
mai m´he atrevit a veure-la,tanta fama tenia de dura,d´impactant que no he segut capaç de donar-li una oportunitat...
....i no sé si podré,perquè una cosa es el terror o la ficció i una altra cosa es la tortura que saps que està basada a fets reals....
De tota manera,m´ha agradat la ressenya pel que té també de reconeixement de cara a la figura de Pilar Miró.
Bsts
A la pel·lícula, se la va acusar d'efectista i truculenta, però trobo que no hi havia cap altra manera de fer-la. Petons.
Muy buena presentación..Congratulaciones!Te invito a que vá a lo mio blog!
Manderly,
totalmente de acuerdo contigo... la he visto ahora pero sus imágenes me han impactado mucho, no sé que hubiera sentdo verla hace años...
un peto
Juli Gan,
si, ja he vist que era una dona... l'hauré de buscar, m'agradaria llegir-lo.
un petó
Laura,
gràcies, jo la tinc ben fresca i encara hi ha algun detall que em posen els pèls de punta
petons
Troyana,
saps que no ho faria si no fos necessari, oi?? però aquesta és una d'aquelles pel.lícules que s'han de veure, per molt dures que siguin....
fes-me cas, no t'en penediràs!
un petó ben fort
ricard,
hi tant!!!!
no n'hi ha cap d'altra, dura, senzilla i crua.
petons
Wagner Woelke,
muchas gracias
por alli me pasó!!
un abrazo.
Una buena propuesta. Te haré caso y la busco ya, porque no recuerdo haberla visto.
Biquiños
Lu,
creo que la recordarias eh??
tiene unas escenas muy duras de visionar!!
pero te la recomiendo,
un petó!
Publica un comentari a l'entrada