Inicialment , Crazy stupid love no em cridava gens l'atenció, primera per què Steve Carrell no és un actor que precisament m'agradi gaire,i segon per què pintava a una comedieta romàntica de les bobalicones que últimament se'n veuen masses... però mirant el planter d'actors i actrius que sortien , em van fer reflexionar: Marisa Tomei?, Julianne Moore?, Ryan Grosling?, Kevin Bacon?, Emma Stone que ara sembla que estigui a tot arreu (ja em va sorprendre a Criadas y señoras), que tots aquests actors haguessin fet un projecte junts potser no era tanta casualitat. Vaig canviar d'idea i la vaig anar a veure.
I em vaig trobar amb una grata sorpresa.
Crazy stupid love és un drama, però ben maquillat de comèdia. A partir d'un sopar romàntic en què la seva dona li demana el divorci, Cal (Carrell) decideix prendre una decisió diferent , i una nit va un bar on coneix a un solter d'or que l'ensenyarà a seduir a les dones i a pujar la seva autoestima. Bons diàlegs i una bona resolució de la historia fan que aquesta pel·lícula se li doni una oportunitat per ser visualitzada.
Però sobre tot el que més em va agradar van ser els actors. Davant d'un bon guió no m'estranya que els que surten diguessin que si al projecte, Marisa Tomei, en cada aparició seva aquesta dona va millorant en grandiositat, surt poc però omple la pantalla, està tant surrealista que rius en cada moviment que fa...., Kevin Bacon, actor solvent fent una comèdia? i Ryan Grosling, que és un actor que el tinc per seriós, la seva pròpia filmografia així ho certifica: el creyente, Half Nelson, Lars y una chica de verdad (interessantíssima pel·lícula),però amb aquesta comèdia em demostra que és un actor amb molts més registres... i sobre tot una meravellosa, estupenda i fantàstica Julianne Moore (se m'acaben els adjectius Troyana, però se'ls mereix oi??) que segueixo dient que és igual el que faci, perquè tot ho fa bé...
Se'ns dubte aquesta és una comèdia dramàtica que mereix una oportunitat per ser vista.
Puntuació: 7/10

4 comentaris:
Bargaaaaaaaaaa!! la vaig veure i no em va desagradar,malgrat també anava amb prejudicis de si es tractava de la típica comèdia americana,però no,passa molt bé,i es interessant...
Bé,què puc afegir de la Julianne Moore que no hages dit ??...podríem posar tants exemples.... "Vidas cruzadas", "Magnolia","Las horas","A ciegas"....
n´hi ha una escena a "Magnolia" que la Julianne va a traure medicines a una farmàcia que si no la has vista te la recomane....digna de veure quan s´enfada;)
Bsts
A veces una comedia ligera sin más también viene muy bien.
Preciosa mañana navideña.
BIQUIÑOS
pues tomo nota para cuando salga en dvd... que al cine voy mas bien poco... pero leyendote apetece verla...
y feliz navidad!!
besos!!!
Troyana,
és que la Moore és gran, moooolt gran... no tant com la Streep, però se li acosta bastant!!!
Lu,
I tant!!, a veces no te lo esperas y te llevas una grata sorpresa, me pasó con esta... igualmente aunque un poco tarde!!!
naná,
si, es buena para una tarde de domingo de sofá, no creo que te arrepientas...
un petó a les tres.
Publica un comentari a l'entrada