Claire Denis és una directora francesa no gaire coneguda en el nostre país però de força prestigi en el país veí. Ja té gairebé una desena de títols en la seva filmografia però he de reconèixer que jo fins ara no li havia vist res.
Una mujer en Africa o White material, el títol original que no sé que té a veure amb la traducció a l'espanyol!!(una vegada més al·lucino amb els títols que posen les distribuïdores) és la seva darrera producció. Una història ambientada i situada en algun país de l'Àfrica més profunda on el conflicte bèl·lic és a punt de començar.
L'exèrcit es prepara per tornar a restablir l'ordre i totes les ambaixades avisen als seus conciutadans a convidar-los a marxar del país abans de que el conflicte sigui pitjor i no puguin fer res per ells. Però Maria Vial, interpretada per la cada vegada més inexpressiva Isabelle Huppert, no vol cedir a les pressions i no vol abandonar la seva plantació de cafè que està a punt de la recol·lecta. Malgrat que tots els seus empleats han marxat no perd l'esperança de trobar-ne més al poble veí i creu, a l'igual que el seu sogre i el seu ex-marit, que l'alcalde de la població els protegirà. Però la situació és insostenible.
He de reconèixer que la història em va interessar, i molt ... segurament això passa, desgraciadament a molts dels països de l'Àfrica més profunda però si em centro en la història dels personatges he de dir que no em va entrar gens. He de començar per dir que Isabelle Huppert no m'agrada des de fa molt de temps, a part de considerar-la la successora natural de Catherine Deneuve (gèlides les dues!), vaig ser present en una roda de premsa fa anys al Festival de San Sebastian on ella va ser d'allò més desagradable. Si és una professional ha de ser capaç d'aguantar qualsevol tipus de crítica però ella no ho va saber encaixar bé.
En fi, de totes maneres, els personatges no acaben de lligar amb la història. Trobo que els flashbacks que realitza la directora al principi de la pel·lícula no ajuden gaire a la història i de fet saber que passarà al final no em va ajudar gaire per que la història em semblés versemblant.
Suposo que va ajudar, tot plegat , que la vaig veure en versió doblada.
N'he sentit molt bones crítiques i reconec malgrat tot que Huppert és una tot terreny, personalment no es sant de la meva devoció però és una gran actriu.
Puntuació: 6/10
7 comentaris:
Hola, a mi em va decebre la pel·lícula. La vaig trobar avorrida i els personatges tampoc em van interessar massa. No entenc que les crítiques siguin tan bones (per elles hi vaig anar...).
Pensava anar a veure-la i encara que la teva crítica no és totalment bona, un sis..., no està malament.
A veure si la veig, m'inspira curiositat.
Una abraçada!
Estem d'acord, BARGALLONETA. Las peli és decebedora. No estan clars els personatges ni el conflicte i a mi m'agrada situar-me una mica. La Huppert és l'única que està a l'alçada. Què me'n dius d'en Lambert? Fluixa. Jo no he fet ni post. Una abraçada.
No em va agradar. I Isabelle Huppert és veu aqui tan gèlida i inexpressiva com la seva "tocaya" Adjani. I això que la vaig veure en versió original. Borgo.
Gemma Sara,
a mi a mida que passen els dies també em decepciona més...
Laura Uve,
si la veus ja em diràs el que et sembla!!!
petons
jordicine
molt fluixa.... jo tampoc entenc les crítiques, tot i que he de dir que la historia de fons de conflictes m'agrada eh??? però els personatges cap, i enys el Lambert
Bon estiu!!!!!
un petó ben fort
Borgo,
doncs en VO pensava que guanyaria una mica més, ja veig que no,
una abraçada
Bon estiu a tots!!!
Aquí va lo difícil, voy a discrepar en mi inauguración en tu bitácora y espero no desagradarte sino solo compartir una opinión pequeña, me parece que Huppert es tremenda actriz, de rasgos duros eso sí pero muy talentosa, no creo que sea inexpresiva, ha trabajado con grandes directores y en su filmografía hay casi 100 películas, una inmensa cantidad de trabajo cinematográfico. "La Pianista" es la gran muestra de sus dotes histriónicos. Sobre la cinta espero verla que me parece interesante, me la anoto que siento que me persigue porque ya van varias críticas que leo de ella, y ese "presagio" lo tomo como destino si se quiere. Bonita bitácora. Un abrazo.
Mario.
Mario,
bienvenido a mi humilde casa, ;-)
es ua gran actriz, sin duda, y a mi también me imrpesionó en La pianista, película que me he prohibido ver por lo mal que me lo hizo pasar.
Espero que nos sigamos viendo
un abrazo
Publica un comentari a l'entrada