Aquesta última setmana que avui s'acaba deixem a dos personatges més del món del cinema.
Ben diferents tots dos.
John Barry
Un dels més grans compositors que ha donat el cinema ens deixava el passat dia 30 a l'edat de 78 anys.
Se'l considera el pare de la música de James Bond i és també el creador de grans bandes sonores de l setè art, d'entre altres: La jauria humana, amb Robert Redford i Marlon Brando, Robin i Marian (meravellosos Sean Connery i Audrey Hepburn), El zoo de cristal , La calle del adiós o Frances . Va guanyar la estatueta en cinc ocasions : Bailando con lobos, El león en invierno, Nacida libre (banda sonora i cançó) i segurament per la banda sonora que més se'l recordarà (a part de la del Bond): Memorias de Africa.
Maria Schneider
Schneider se l'associarà sempre per un paper que ha marcat un punt d'inflexió en el món del cinema: la jove Jeanne a El último tango en Paris juntament amb Marlon Brando en la producció de Bernardo Bertolucci. Només tenia 20 anys. La seva vida a partir de llavors seria dura, que finalment la van dur a ingressar a un psiquiatric.
Tot i haver protagonitzat una trentena de pel·lícules només recordo aquest títol malgrat que havia participat en altres produccions, totes europees i treballat amb actors comAlain Delon, Gerard Deparidieu o Jack Nicholson, i amb directors com Terence Young, Franco Zefirelli. La seva última aparció al cinema va ser al 2009 en un paper a Cliente una producció de Josiane Balasko.
Va morir el passat dijous dia 3 a l'edat de 58 anys.
6 comentaris:
La recordo també a "El reportero" d´Antonioni, una pel.licula rodada a Barcelona ón per cert sortia en Joan Gaspart fent un paperet. Sempre va tenir una mala relació amb "El último tango..." el film que la va fer famosa. Salutacions. Borgo.
M´enterat de la pèrdua d´aquest gran compositor pel blog de desconvencida.Per a mi sempre serà recordat per la magnífica banda sonora de "Memorias de Africa".
I en quant a la actriu,"El último tango en París"es una pel·lícula històrica per al món del cinema,pel moment que va ser estrenada,per la censura a Espanya,perquè la gent s´anava a França a veure-la,per ella,per Brandon...
Bsts
He parlat al meu blog de l'actriu, certament va passar una molt mala època però es va refer i va continuar actuant. Per desgràcia, la mala distribució de les pelis fa que moltes no les haguem vist. També treballava a televisió, fa poc l'havien condecorat al seu país.
miquel,
jo no l'he vist!! jajajajaja l'ex presi del barça??? que bo!
troyana,
i tant , va ser tot un mite... i ho segueix sent, d'aqui poc la passarem al cine club del meu poble, !!!
júlia,
no sabia lo de la conderació!!!
una abraçada als tres!
En la meva época d'aficionat absolut a les bandes sonores (em passava el dia escoltant bandes sonores i sominat en ser compositior) no vaig escoltar gaires bandes sonores de John Barry, a part de les més conegudes: "Memorias de África" i "Bailando con Lobos". De la primera sempre m'ha encantat el tema principal en el moment en que entren les trompes . Bé, hi té a veure que en el passat tocava el trombó de vares i el bombardino (tots familia de vent metall). De tant en tant, improvitzo el tema principal al piano, m'agrada.
las cosas que nunca se dicen!
jo crec que és una de les bso més boniques de la historia del cinema...
petons
Publica un comentari a l'entrada