Anar a veure una pel·lícula del mestre Allen és si més no, garantia de veure una pel·lícula de bona factura, ben dirigida, bon guió i bones interpretacions. És una realitat que qualsevol actriu o actor de tot el món pagaria per treballar amb ell i tenir en el propi currículum un treball del mestre Allen sempre és un signe de qualitat.
Allen és un gat vell, coneix l'ofici de dirigir a la perfecció i resol les situacions de manera magistral. Però fa una pel·lícula cada any i no totes poden ser obres mestres, jo li calculo que en fa una cada deu anys i des del meu punt de vista la seva obra mestra dels darrers anys és Match Point.
Conocerás al hombre de tus sueños no és de les millors que ha dirigit, però a mesura que he anat pensant en ella si que m'he donat compte que és una de les més dures dels darrers anys, i amb això vull dir que tot i tractar de manera carinyosa els seus personatges , cap d'ells surt ben parat en aquesta història...cap d'ells, excepte el que està interpretat per una magistral Gemma Jones, tots són personatges amb un final incert i gaire bé diria que molt negre i dur. Allen torna a reflectir tot el seu món: paranoies, amors, desamors, amistat, relacions personals i laborals.... però aquesta vegada els seus personatges, no saben com acabaran, tenen un final massa obert.
Els actors estan correctes, potser Brolin i Banderas són els més maltractats de la història, el primer perquè podria haver donat més de sí,(per mi és el que hauria pogut tenir més substància) i el segon perquè el tracta massa com a home objecte...Les noies són les més ben parades, Freda Pinto (Slumdog Milionaire), Lucy Punch (tota una troballa però és el mateix paper que va fer Mira Sorvino a Poderosa Afrodita), Naomi Watts cada vegada més immensa (és molt bona fent papers dramàtics).. però els dos actors més veterans són els que s'emporten la medalla en aquesta història, començant per un Anthony Hopkins, un xic histriònic però sense perdre la compostura i com ja he dit, una magnífica Gemma Jones que és la única que té un bri d'esperança al final de la història.
A mi em va agradar , però ja sé que no puc ser gaire objectiva amb el director novaiorquès!, sempre m'agrada tot i reconec que aquesta cinta no és de les que trobo més rodones. Compte amb algunes escenes , sobretot amb la de quan entre la Jones a casa de la seva filla i gendre i desencadena una baralla entre tots, és una escena magistral, amb uns moviments de càmera que segueixen els personatges que et fan viure perfectament la situació.
Puntuació: 8/10
11 comentaris:
A mi em va agradar tot i que és la mateixa peli d'Allen vista molts cops però amb una situació diferent. El final massa obert.
Discrepo amb Match Point: no la soporto!
Encara no l'he vista però la tinc pendent. Excel.lent crítica de la peli!!
El detall més irònic és que l'únic personatge que no viu en l'incertesa és el de la Gemma Jones, però perquè creu en la reencarnació, la qual cosa vol dir que la mort no li suposa un límit a la recerca de la felicitat. O, com diria el mateix Allen, cal estar una mica boig per ser feliç.
Estic d'acord amb gairebé tot, excepte en què Anthony Hopkins està una mica histriònic: jo el trobo el millor de la pel.lícula. En canvi, el Banderas trobo que està a mig gas, com si no acabés de trobar-se a gust en la història.
Finalment, dir que, tot i que també opino que el millor film d'Allen dels darrers anys és Match Point, El sueño de Casandra em va atrapar bastant.
Ufffffffffff m'has donat alé em va encantar!!!!!
De les poques que puc dir que he vist... i que discrepo amb la Mireia que ha dit que el Anthony Hopkins surt histriònic li vist mes histriònic en altres pelis Mireia.
Petonets preciosa i bona setmana
Esperava amb candeletes que en parlessis, he quedat per veure.la dilluns i volia una opinió fiable.
Amb Allen m'agrada tenoir la tranquilitat de que sera una bona peli i que té un punt de repetició d'actors i històries que m'agrada repetir.
Match Point està molt be i Si la cosa funciona em va fer passar una bona tarda.
Coincideix prou amb tu, em va a agradar molt però potser no siga la millor pel.lícula de Allen.Malgrat aixó,pense que va en la línea de "Si la cosa funciona" i em faig seguidora no només cinéfila sino vital d´eixa filosofía del pesimisme optimista perque l´existencia és un caos i una sucesió de perdues i de patiments,però malgrat tot,mereix la pena ser viscuda;)
Et deixe el link de l´entrada que li vaig dedicar,per si tens curiositat.
Bsts
http://historias-troyanas.blogspot.com/2010/08/conoceras-al-
Deric,
Match Point és una pel.lícula poc Allen, vull dir que no té la tònica de les alstres però jo la vaig trobar de les més rodones!
kweilan,
ja em diràs si la veus,
gràcies!!!
ricard,
és veritat el que dius del personatge de la Jones, no havia fet aquesta reflexió!
mireia,
jo penso que elmateix que tu del Banderas, és un actor que m'agrada peròaqui no està a l'alçada de tots
lisebe,
quina ilusió llegir-te!
sóc jo que dic que surt histriònic però ho potser no era la paraula que li anava millor, potser és un paper que ja li està bé el que li passa i com sempre ell l'interpreta de forma magistral
jordi,
carai!, ara m'has fet treure els colors, espero que t'agradi tant com a mi i no et decepcioni la crítica, jo també espero la teva opinió!
troyana,
és que si la cosa funciona és optimista, en la línia de fer passar una bona estona, en aquesta tot i que hi ha punts divertits , crec que Allen treu força malla llet i se'ls carrega força,no sé quin tipus d'Allen m'agrada més, si optimista o pesimista peròen tot cas segueixo sent fidel seguidora!
A mi em va agradar molt, tot i que la de l'any passat, Si la cosa funciona, potser em va agradar més. Sí és veritat que el final et quedes una mica: i ja està? Per cert, discrepo amb Anthony Hopkins, m'agrada molt com a actor però aquí no encaixava, crec jo. Naomi Watts és la que més m'agrada. petons i bon cap de setmana
A mi me gustó mucho, lo sabes, sobre todolos diálogos, donde Woody Allen siempre acierta. La que más me gustó es Gemma Jones, está espectacular, pero yo echo de menos al propio director en sus películas, sobre todo en las comedias, dando ese toque tan personal de su cine con su presencia. es verdad que no es de las mejores de toda su carrera, pero sí de los últimos años, a mi modo de ver. Lo del final, quizás ahí si que coincidimos, demasiado abierto.
Saludos!
Marta M.Q.,
deia que el Hopkns està una mica diferent als personatges que ens té acostumats, però a mi em va encantar eh??
babel,
yo creo que cuando Allen no sale en las películas ya se encarga el de que alguno de los actores sea su alter ego, aqui claramete es Jones y por eso está genial, no crees???
un beso para las dos
Publica un comentari a l'entrada