dilluns, 19 de juliol del 2010

MADRES E HIJAS

No negaré que quan vaig al cinema a mi el que més m'agrada és trobar-me amb una història de guió, que m'expliquin quelcom que m'emocioni i que em faci pensar.... és veritat que de tant en tant també vaig a veure comèdies o pel·lícules d'acció però on hi hagi una bona història que no s'hi posi res...

En fi, Cosas que le dirias con solo mirarla, és una cinta que em va emocionar especialment, estava encuriosida per l'impactant càsting de la pel·lícula i per això la vaig anar a veure.... impressionant! No sé quina d'elles estava millor, totes ratllen el 9 menys Glenn Close, Holly Hunter i Kathy Baker que sobrepassen el 10!!!

Vaig descobrir que el director Rodrigo Garcia és el fill del novel·lista García Márquez i des de llavors he intentat seguir-lo. La següent pel·lícula Nueve vidas, també em va agradar molt, potser no tant, però només per veure les actrius que sortien ja valia la pena, sobre tot l'episodi de la Robin Wright Penn.

M'he perdut Passengers (que no descarto buscar-la), però no vaig poder evitar d'anar a veure Madres e hijas per què el càsting també pintava molt bé.

I la història em va agradar molt, va sobre una dona, Karen (esplèndida Annette Benning) que quan tenia 14 anys va abandonar a la seva filla recent nascuda per imposició de la seva mare. Ja ha passat molt de temps però no ha deixat mai de penedir-se i ni tan sols ara, ha pogut refer la seva vida. Aquesta nena, Elisabeth (estupenda Naomi Watts), és una eminent advocada però amb molts problemes personals i sexuals, i Lucy (Kerry Washington, amb un parell d'escenes espectaculars!) que és una dona que vol ser mare però no sap si està preparada.

Rodrigo Garcia , té una història potent i la sap fer servir, aconsegueix que empatitzis amb cada un dels tres personatges femenins, tan diferents però amb tantes coses en comú. Les evolucions de personatges de Benning i Watts són molts profundes i gaire bé podria arriscar-me a dir que Garcia és un gran director d'actrius com ho va ser en el seu temps el gran George Cukor.

Història coral, de tall independent, on les relacions mares i filles són el fil conductor d'aquest drama on la pèrdua, l'absència i el destí són els tres punts claus de la història i que està pensat i escrit per als tres personatges femenins tot i que també hi destaquen els masculins com Samuel L. Jackson o Jimmy Smits.

Bona història i bones interpretacions en una pel·lícula dura però necessària de veure

Puntuació: 7/10

11 comentaris:

òscar ha dit...

Doncs et faré cas. Les pelis corals ("Vidas cruzadas" em va deixar encisat) solen agradar-me força.

Jordicine ha dit...

Aviam si cau aviat. Ara estic amb el cinema infantil 'Shrek 4' i dimecres 'Toy Story 3'. Aquest finde he vist 'Quiéreme si te atreves', proposada per la Marta M.Q. Un petó.

babel ha dit...

Me gustó mucho Nueve vidas, pero Madre e Hijas no tanto. Naomi Watts está muy bien, y la película en general se deja ver, aunque algo redundante a veces. Lo que no me gustó es el final, da la sensación de querer atar cabos como sea, y deja un regusto agrio o tal vez algo conservador sobre algunos temas, me pareció a mí, al menos. Esperaba más...

Un saludo ;)

Bargalloneta ha dit...

òscar,
a mi també m'agraden molt les corals!!

jordicine,
no te la perdis..... jo intentaré veure Toy story abans de marxar de vacances!!!! Quiérem si te atreves???? ostres hauré de fer els deures....

babel,
puede ser que este final sea una poco cogido en pinzas, quizás tengas razón.... a mi la que más me gustó fué cosas que les diria... esa si que era redonda del todo!!!
un beso

TRoyaNa ha dit...

Monica,
quines ganes de vore-la,no et pots imaginar! em va encantar "Cosas que diria con solo mirarla" i també em va agradar,encara que no tant "9 vidas",ara Roberto García pareix que ha tornat a fer lo que millor sap fer:mostrar l´univers femení,mitjançant diferents històries amb diferents perfils i trajectòries.

La voré segur.

Pdt: et vaig enviar un mail proposant-te una iniciativa que pense et podría interesar:)

Anònim ha dit...

LA VAIG TROBAR UNA MICA FREDA,MIRA QUE JO TAMBE SOV DE "GUIONS",TAMBE HE VIST "VILLA AMALIA",MOLT BE PERO....ESTIC COM MOLT CRITICA,DEC PATIR UN EMPATX CULTURAL DE PA SUCAT AMB OLI.....
JUGANT....

Bargalloneta ha dit...

troyana,
per mi la millor segueix sent la primera, Cosas, però aquesta segeix tenint el mateix estil!!

jugant
vols dir??? si hi ha moments molt tendres!!!!
peto a les dues

elperiodistablau ha dit...

Hola bargalloneta, jo llegia el teu blog i hem vaig animar a crear-ne un, no et coneixo en persona però t'haig de dir que m'encanta com escrius i que hem faries molt feliç si et passesis per el meu blog:
http://elperiodistablau.blogspot.com/

moltes gracies i espero alguna vegada poder escriure com tu

kweilan ha dit...

Benvinguda! M'ha encantat aquesta visió cinematogràfica que ens has fet de la capital sueca. I de la peli del Rodrigo García em van agradar sobretot les dos actrius protagonistes.

mar ha dit...

Quines vacancetes de pel·lícula!
Bentornada bonica!

... vull comentar el post de les vacances i m'apareix només el post de les pelis d'abans de les vacances.. així que perquè aquest comentari no estigui fora de lloc... m'apunto cosas que diría i madres e hijas (que ja m'havia cridat l'atenció) per veure-les aviat!

Petons!

Bargalloneta ha dit...

el periodista blau,
ja hi he passat i ja et tinc fixat, jejeje ,
ens seguim

kweilan,
gràcies, sonretot venint de tu que ets una referent dels viatges

mar
holaaaaaaaaaaaaaaaaaa, fas servir l'explorer.... mira de provar-ho amb el mozilla, no ets la primera que m'ho dius!!!
petons als tres