Un tipus de cinema que m'interessa especialment des de fa temps és el que dirigeix Michael Haneke... cinema punyent, cru, sense cap contemplació , va directe com un cop de puny a l'estómac, no té pietat de l'espectador i no només això sinó que a més et deixa sempre amb el final obert en el qual ets tu qui has de treure les teves pròpies conclusions quan acabes de veure la pel·lícula.
Canino és d'aquest tipus de pel·lícules. El trasbals és tan fort quan acabés de veure la cinta que quan surts del cinema no reacciones fins que passa una bona estona, costa de pair.
La historia ja és estranya en el seu inici, et mostra a una família: una mare i els tres fills, ja adults, que viuen en una mansió a les afores d'una ciutat. El pare és l'únic que surt a l'exterior. Hi ha una tanca tan alta al voltant de la casa que no els permet ni sortir ni escapar-se. Estan sent educats i entrenats amb uns mètodes en què els pares creen un estil de vida rígid quasi robòtic, no hi ha cap influència de l'exterior,un vocabulari totalment diferent. Un exemple d'aquest lèxic és que quan veuen passar un avió creuen que és una joguina o que el mar és un tipus de cadira folrada de cuir.... No tenen noms però són cultes. La única persona amb nom és Christina, que treballa a la fàbrica del pare i que se li permet entrar a la casa només per satisfer les necessitats sexuals del fill. El dia que li regala una diadema a una de les filles comença el canvi...
És una pel·lícula en aparença senzilla de format però complexa en argument, pocs decorats, pocs personatges que són insensibles a qualsevol reacció, hi ha moments realment surrealistes (el ball de la filla) on demostren que no tenen sentiments ni emocions i la càmera els tracta de la mateixa manera, manca d'enquadrament de plànols, silenci (absència total de banda sonora),... no hi ha dramatisme però a la vegada el director crea tal atmosfera que et fa tancar els ulls de la pantalla perquè no vols veure el què passa...
El títol de la pel·lícula és un dels més encertats que he vist últimament però només pots entendre el seu significat si la veus.
Pel·lícula duríssima però altament recomanable, en Jordicine ja ho deia en els seu comentari, la recordarem tant com ho fem encara amb Déjame entrar.
Puntuació: 9/10
16 comentaris:
A mi también me ha gustado mucho..
pero como Haneke sali de la sala con cara de interogación,hay cuestiones que deja el director al libre debate..
-por que el padre aplica este sistema educativo tan singular y estara la hija en el maletero..viva o muerta..
hay más cosas claro...
en el festival de Sitges tenía que haber ganado,era la mejor..
muy subrealista cruel,terrorifica..
un saludo
A mí también me ha gustado,ya lo sabes,y es verdad que deja muchos interrogantes en el aire,sin embargo el por qué de esta educación férrea creo que está ligado al miedo por lo desconocido,a presuponer que el bien está de puertas para adentro y el mal,acecha ahí fuera,en la sociedad.Es un modelo educativo en decadencia,del que conviene recordar sus efectos perversos.Sin libertad individual,sin socialización:¿se puede crecer?
creo que la película responde extensamente sobre la cuestión.
saludos!
M'agrada molt el Haneke també. Tinc molta curiositat per aquesta de Canino, que tan bé deixeu. Jo l'altre dia vaig veure El escritor i em va agradar!
Como sabes, soy otra de las que le ha encantado la película y me parece muy recomendable. De acuerdo completamente con la comparación con el cine de Haneke, acertada del todo. Lo que me dejó un poco fuera de juego es el final, así, un tanto abrupto...
Saludos!
No l'he vista però no me la vull perdre. Excel.lent apunt!
Mònica jo pensava que ja no miraries pel.lícules del Haneke; però hi has tornat. Jo també tinc ganes de veure-la i hi aniré. Fins aviat. Petons.
Jo et recomanto una altra que no sé si has vist: A propósito de Elly.(molt hitchcockniana).
Guadalupe.
Una gran película, sin duda. Gracias por nombrarme en el comentario. Las 'críticas' de Lázaro y Babel son sensacionales. A mí también me recordó mucho al cine de Haneke y, como recuerdas, tiene algo de 'Déjame entrar'. Un beso y hasta pronto.
Comparteixo el teu comentari sobre Canino.L'he recomanada a totes les meves amistats i hi he estat pensant tota la setmana des de que la vaig veure diumenge passat al vespre. Tot i el seu surrealisme a mi m'ha provocat moltes reflexions al voltant del paper de l'educació, dels mitjans de comunicació, la llibertat individual....Confesso que mai havia sentit a parlar d'aquest director grec.
Sin duda una de las películas del año junto a La cinta blanca. Desgarrador este retrato de una sociedad que va hacia su autodestrucción y hacia una soledad voluntaria.
Hay una película de Arturo Ripstein, llamada El castillo de Pureza que trata los mismos temas, pero la de Lanthimos va un paso más allá y nos congela el alma.
Un saludo
Lázaro,
Es lo bueno que tiene este tipo de películas, que te hacen pensar... y mucho!
troyana,
muy bien descrito, estás en lo cierto, este tipo de educación no puede ser bueno, para nada
Marta M.Q
espero que t'agradi, no te la deixis perdre
babel,
eso es lo mejor el final....un buen golpe en el estómago y apañate!!! es genial..
kweilan,
gràcies, com sempre, i no, no te la perdis, t'agradarà!
creadores,
Hanele sempre!!!!! Von Trier, mai més!!! jajajajaja
et faré cas i l'aniré a vere!
jordicine,
tornem a coincidir eh??
Marta Duñach
Jo tampoc conexilla res d’aquest director però és segur que a partir d’ara el seguiré!!
Crowley
No conozco la peli que menciones pero la buscaré!
¡Qué envidia me dais!. Nada... que en mi ciudad no la ponen... Grgggg!! Tendré que esperar al dvd.
Un saludo a todos, en especial para tí, Bargalloneta.
Mònica!! tinc moltes ganes de veure-la!! per cert, enrecorda't d'avisar per la sessió "el padrino". Ens veiem dilluns?? petoneeets!
Velosca :*
Scotty
espero que com a mínim la puguis recuperar en dvd, val la pena!!!
Velosca,
al final no ens vam veure i ja en tinc ganes eh???? t'avisaré of course!!!!
Ja l'he vista. Déu n'hi do! Però em va agradar molt i té molts temes a comentar. Molt bona l'actuació dels nois.
kweilan,
molt bona l'actuació dels nois, hi estic del tot d'acord!!! i si hi ha molts temes, educació , família, relació entre iguals, democràcia..... i podriem seguir no??
una abraçada
Jo la vaig veure dissabte passat, després de veure les recomanacions, tant de jordicine com la teva. El cinema de Haneke m'agrada des de que vaig anar a veure, en el seu dia ja fa anys, "Funny Games", en una sessió doble juntament amb "El dulce porvenir" d'Atom Egoyan.
Respecte a Haneke, "La cinta blanca" no em va agradar gaire, la vaig trobar prescindible, per mi, és clar.
'Canino' és força interessant, planteja moltes qüestions morals i ètiques, tant sobre el comportament humà com sobre l'educació. Tinc una curiositat, que crec expressament no explicada en la pel·lícula, i és el motiu pel qual els pares fan el que fan amb els seus fills. En cap moment, se'n diu res.
L'escena del ball de la filla és genial, dins del context de la peli, clar :)
Una abraçada,
Jordi
Publica un comentari a l'entrada