Woody Allen és la cita obligada de cada any. És un dels pocs directors que segueixo assíduament, com Scorsese o Coppola (quan treballa) i m'agrada.
Últimament , les seves obres potser no eren tan “clàssiques” , però amb Si la cosa funciona, torna el Woody d'abans. De fet no sé on he llegit que aquest és un guió de fa trenta anys que ara decidit treure del calaix i rodar.
I és que amb Si la cosa funciona torna el Woody Allen més egocèntric,més egoista, més neuròtic a través d'un Larry David , que ja havia treballat amb ell i que aquí com a protagonista- alter ego funciona com el títol, funciona bé.
La història d'aquest científic, quasi Nobel suïcida i ara totalment amargat de la vida canvia una mica quan coneix a una joveneta (excel·lent Evan Rachel Wood) arribada del sud, que vol viure a Nova York i escapar-se de la vida rutinària de casa els pares: Ed Begley Jr (el Dr. Earlich del Saint Eligius) i la sempre meravellosa Patricia Clarkson... una de les meves debilitats actuals, i que repeteix amb Allen després de Vicky, Cristina, Barcelona.
I no només és un Allen clàssic pel personatge principal sinó perquè té elements de les pel·lícules d'abans, sobre tot en el guió... però a més la pel·lícula em va recordar en alguns moments, i sense tenir res a veure, amb un dels seus millors títols: La rosa púrpura del Cairo.
És evident que fer una pel·lícula cada any no ha de ser fàcil, i que és impossible que siguin totes grans històries... però Woody Allen és un gran director , i té el seu públic que espera any rere any anar a les sales per veure'l, sigui ell en persona o sigui el seu alter ego.
Jo hi vaig anar, i va haver-hi moments que m'ho vaig passar molt bé. No és una de les seves millors pel·lícules i té alts i baixos, però és un Allen, i sempre diré que es vegi una pel·lícula d'ell.
Puntuació: 6/10
12 comentaris:
Una amiga meua em va dir que li havia agradat molt...ara llegint la teua crítica segur que no me la perdo. Gairebé sempre veig tot el que va fent també.
Pues otro seguidor de Woody Allen (cuando he visto "Coppola" he pensado "¿pero este aún hace algo?"... menos mal que lo has aclarado).
Me alegra que haya dejado su neurosis por hacer películas serias sobre relaciones (aunque, por lo que comentas, esta también lo es), y que haya vuelto al humor.
Aún recuerdo aquella escena de "Todo lo que siempre quiso saber sobre el sexo y nunca se atrevió a preguntar", cuando se convierte en espermatozoide que va a saltar... Sublime!!!
No és de les millors, però supera les anteriors. Per trobar-ne una més bona d'ell haig d'endarrerir fins a 'Demosntando a Harry'. Un petó.
Esta molt be perquè és el típus de film que feia anys que no feia i no havia pogut veure mai una comèdia seva a Manhattan a la gran pantalla. Els actors estan perfectes en els seus papers i els dialegs són de rabiosa actualitat. Potser et recorda a la Rosa Purupura pels guinys entree personatges i espectadors del cinema?
Es veu que al Woody la cosa li funciona de veritat.
Vi el avance de la peli en el cine y me pareció excelente, asi que entre eso y tu post, creo que no me la perderé.
Un beso
Hola Bargalloneta !
Acabo també de fer-ne un post al SensePresses.
Jo trobo que els diàlegs són genials, ben escrits, profunds, sarcàstics i divertits. Tot el vell Woody de sempre. Però penso que els darrers anys ens està fent pelis que ja ha fet, i en alguns casos, millor en el passat.
No em cansa el seu discurs, que m'encanta, però si que ja comença a cansar que no variï la forma ni les històries del que ens vol explicar.
De tota manera, coincideixo. Un Woody és un Woody i sempre val la pena veure'l.
Salutacions.
W Allen sempre és W allen, oi? Només recordo una peli d'ell una mica "allunyada" del seu món: M POINT
Kweilan,
En Woody Allen és un autor molt personal, reconec que t'ha d'agradar per seguir-lo. Jo l'he seguit des de fa molt de temps i pràcticament ho veig tot d'ell.
Funcionario's,
jajjaja si és un dels seus millors gags de la seva carrera...
jordicine,
d'aquest estil "clàssic" potser tens raó... però de les últimes em quedo amb match point
jordi,
si sobre tot em va recordar per això , tot i que la de la Mia és molt més dramàtica que no pas aquesta , no creus??
Eli,
si la ves ja me dirás!!
Dani Coll,
ara vaig cap allà a llegir-lo!
Mireia,
totalment d'acord amb tu!
petons de cap de setmana per tots!
Crec que mai podré seguir aquest blog com m'agradaria fer-ho però a banda de que la meva cultura cinéfila és, bé més aviat no és, que no vaig al cine sovint, i que no m'informo.... o sea.... que miro els comentaris de la Bargalloneta i no se ni quina peli és i sovint, ni n'he sentit parlar... Sort que tinc l'oportunitat d'endevinar "les foticos" que posa i la peli a la que corresponen ... que per cert, aquesta me l'has dedicat a mi?? vull dir pq l'encerti de totes totes!!! jajaja
reina mora!!!!!!!
jajjjajajaja carinyo!!! que feia dies que no passaves per aqui eh??? que et controlo!!!!
ara pensant... és veritat que fa moltíssim que no anem al cine tu i jo eh!!! i menys soletes, a veure si ho fem algun dia!!!
una abraçada
me mola la idea ...
fet!!!!
Publica un comentari a l'entrada