Michael Moore sempre ha estat un director polèmic, sap enfonsar el dit a la llaga, sobretot per el públic americà.Ja ho va aconseguir a Bowling for Columbine, el documental que feia un retrat de com la societat americana no pot viure sense armes, (de fet si pensem com va néixer l'estat americà, a base d'indis i americans amb les pistoles...) fent referència sobretot a la matança que va haver-hi a l'institut de Columbine al 1999. Recordo molt d'aquell documental, l'entrevista que li va concedir Chalton Heston llavors president de l' Associació Nacional del Rifle, (què malament em va caure aquella notícia... des de llavors m'he negat a veure qualsevol pel.lícula d'ell). I després amb un altre polèmic títol com Farenheit 9/11 sobre les causes i conseqüències dels atemptats de l'11 de setembre.
Ara, amb Sicko, vol matxacar al sistema sanitari americà i comença el documental de manera crua i impensable per a nosaltres, per què a mi em costa de creure que si et talles dos dits d' una mà i arribes a l'hospital et facin escollir entre un o l'altre depenen del seu cost a l'hora de poder-lo implantar.... poc a poc Moore fa una radiografia crua del sistema americà i de com desprotegeix sobretot a la població que no té diners, o sigui els pobres. Però allà on fa més incidència és al poder que tenen les farmacèutiques arreu del país, i de com imposen els medicaments i de lo cars que són, pràcticament inabastables per un gran nombre de la població. Moore és clar i ataca allà on més fa mal, per descomptat, aìxò ho sap fer molt bé.
En quant a la direcció jo diria que és un gran documentalista perquè el muntatge i el ritme que tenen les històries és francament bo.
Però , sempre ha d'haver-hi un però...trobo a Moore una mica massa demagògic... ni crec que la sanitat americana és tan dolenta com la pinta ni, evidentment, la sanitat europea (francesa i anglesa, que són les que explica) sigui tan meravellosa com la que ens ensenya.... i aqui trobo el gran desencert de Moore, per què fa que no t'acabis de creure del tot la cinta, i no estic pas dient que la sanitat americana no funcioni així eh? que segur que si però pels americans veure exemples com els que expliquen poden crear contradiccions molt fortes.
Ara, quan vaig sortir del cinema em vaig fer una pregunta: quin tipus d'assegurança mèdica té el sr. Moore???
De totes maneres, és un bon documental i crec que per tenir una visió global de la sanitat americana la cinta ho explica prou clarament.
Puntuació: 6/10
8 comentaris:
Ahora nos falta uno sobre Espe Aguirre y su obsesión con privatizar la sanidad madrileña.
Sí, Moore cansa de repetitivo que es. Pero es uno de los pocos que se pasa el yankipatriotismo por las narices, y no vive mirando su ombligo.
Coincido con la puntuación: 6/10
EP¡ NOVA PISTA.
JUGANT....
Aquesta pel·lícula la vaig comprar en DVD a Bali l'any 2007. I l'han estrenat ací fa tres setmanes.
Quin fàstic de distribuidores!
Encara que se li pugui fer alguna crítica negativa, els seus documentals a mi em semblen interessants. Bon cap de stmana!
les seves són pel·lícules que passen molt bé, tot i que em sembla que una mica manipulades per fer-les més efectistes
Funcionario's
jajjaaja, te aseguro que este no lo voy a ver!!
Jugant
gràcies, ja l'he mirat
Josep,
doncs si, per què a vegades ens perdem autèntiques joies només pels interessos comercials
Kweilan,
si jo no pas dic que no, les he vistes totes però no deixa de ser que és una mica demagògic, no??
Deric,
el que li deia a la Kweilan, una mica demagògic i manipulador si que ho és!
petons
Personalment estic una mica cansat de l'amic Moore, tot i que reconec que sap treure molt de suc a les seves idees. Faré per veure-la.
Dr. Quatermass,
esperat a que sorti en dvd, ara hi ha més propostes interessants al cine
petonet
Publica un comentari a l'entrada