dilluns, 8 de juny del 2009

SÉRAPHINE

Séraphine és d'aquelles pel.lícules que vas a veure per casualitat, per què llegeixes que ha obtingut molts premis (com és el cas, 6 premis Cesar de l'Acadèmia francesa), o per què el seu guió t'interessa o per què sents a la ràdio que és una pel.lícula senzilla, que passarà sense pena ni glòria per les cartelleres però que tot i així val la pena de veure.
Jo la vaig anar a veure per tots tres motius i la veritat és que vaig sortir contenta del cinema per dues raons: primera per què m'havia convençut per ser una història senzilla, segona per donar-me a conèixer a una pintora, de la qual no en tenia ni idea!.
La pel.lícula explica la història de Séraphine Louis, de 42 anys que vius a Senlis a França i que es guanya la vida netejant cases, però té una passió i a la vegada obsessió que és la de pintar. És la dona de la neteja de la Sra. Duphot, que lloga una de les seves cases a un marxant de pintures i col.leccionista alemany que és diu Wilhem Uhde i que descobreix pintors moderns o diferents. Durant un sopar que ofereix la Sra. Duphot, el marxant descobreix un petit quadre que Séraphine havia portat uns dies abans i queda totalment meravellat. Fascinat, el compra i quan descobreix qui n'és l'autora, convenç a Séraphine per què li ensenyi altres obres així com l'anima a seguir perfeccionant la seva tècnica, malgrat ser autodidàcta en tot fins i tot en la seva forma de fabricar les seves pintures (curiosa manera en què s'explica).
La cinta té el ritme de la protagonista, (extraordinària Yolande Moreau, que va guanyar merescudament un dels Cesars) lent, pausat, mostrant les meravelles de la natura i de com la pintora s'hi fixa per després poder-ho traspassar a la pintura... i aquest crec que és el gran encert de la pel.lícula, tot i que per alguns pot semblar avorrida, si entres en aquest ritme durant tot el metratge disfrutes tant com ho fa la protagonista.
M'agraden les pel.lícules que em descobreixen personatges reals , petits, però que amb la seva història han canviat part de la història del món, i aquesta n'és una.
Puntuació: 7/10

8 comentaris:

lisebe ha dit...

Ara que estic fent el meu descanset per pendre'm un café estic llegint una mica. A veure pel que dius val la pena veure las película.. ara en tinc a la llista Los mundos de Coraline de la que el Jordi ciu que es per grans mes que que per petits , millor que ho hagi dit perque anava a portar als meus nebots bessons, i ara en tinc aquesta a mi m'agradan les pelicules francesas crec que soc de les poques, així que creec que m'agradará. La última que hi vist a sigut Angeles y demonios i malgrat que son dues hores de peli em va agradar no tant com el llibre pero sí bastant.

Bueno noia que tinguis un bon començament de setmana Bargalloneta guapa.

Petonets

Jordicine ha dit...

Apuntada queda. No n'havia sentit parlar. Merci. Petons!

kweilan ha dit...

Jo la vaig veure també per casualitat i gairebé tot el que dius ho podria subscriure. Una bona pel.lícua que et fa arribar una artista desconeguda. Bona setmana!

creadores ha dit...

Jo també la vaig anar a veure per casualitat fa ja tres setmanes als Méliès i em va agradar molt. Jo tampoc sabia res d'aquesta pintora i després vaig buscar informació i veritablement la seva vida va ser més o menys tal com la expliquen.
Mònica vaig anar a veure l'última de Philip Seymour Hoffma, Radio encubierta, i vaig disfrutar amb aquesta comèdia, tot i que és una comèdia crítica, crec. Te la recomano. Un petó.

Dr. Quatermass ha dit...

Prenc nota perque he llegit ja molt bones crítiques. A més no se perque darrerament he vist un parell de blockbusters seguits i de veritat que tinc necessitat de veure una cosa una mica més intimista.

Saludos!

elprimerhombre ha dit...

Doncs jo la vaig veure el dia de la seva estrena i no em va agradar gens. Vaig posar la crítica al blog que tinc amb dos amics i no la vaig deixar molt bé. Totes les intencions que té el director d'explicar-nos d'una forma diferent la vida d'aquesta pintora es podien haver explicat treient una mitja hora de la història o encara més. El més interesant és l'amor que té la protagonista a la naturalesa i com ho trasllada a les seves pintures. Llàstima que es repeteixi tant el director alhora de mostrar les seves pintures.

Bargalloneta ha dit...

lisebe,
doncs si t'agraden les franceses, no te la perdis, a mi o em fan el pes i em va agradar molt. Coraline ja l'he vist aviat faré el comentari però ja t'avanço que em va encantar!

jordicine,
a mi em va agradar a veure que et sembla a tu!

kweilan,
si jo tampoc sabia qui era i és una dona peculiar no creus??

Guadalupe, sempre estem d'acord eh?? així la del Hoffman està bé?? seguiré el teu consell doncs!

Dr. Quatermass,
de tant en tant una pel.lícula d'aquestes jo també les agraeixo

elprimerhombre,
primer de tot, benvingut i ja està bé que no estiguem d'acord, sempre està bé les diferents opinions... ara em passo pel teu bloc i la llegeixo

petons per tots!!

Jordi ha dit...

Ufff desprès d'uns dies sense llegir-t surto carregat de propostes pel cinema i per descobrir clàssics com els que menciones al post de Milenium!!!