LOS ABRAZOS ROTOS

Segueixo pensant que Todo sobre mi madre és la obra mestra de Pedro Almodóvar, és una pel·lícula rodona, no té cap fisura, estima els seus personatges d’una manera tendra i tots i cadascun d’ells te’ls arribes a estimar. I la història és tan cinematogràfica que jo encara , després de tant de temps, la tinc molt present. Vaig anar a veure Los abrazos rotos per què senzillament és una pel·lícula de l’Almodóvar i sé que aixeca passions, tant de bones com de dolentes, no hi ha terme mig amb ell. Jo particularment sóc de les que el segueixo, en sóc admiradora i m’agrada el cinema que fa, potser l’última que no em va agradar va ser La mala educación, és la més fluixa de les darreres però les seves últimes pel.lícules són bones. Almodóvar estima el cinema i es nota.... i sobre tot estima a les seves actrius . Aquesta, però, no és una pel.lícula rodona, és bona si, però no rodona. Deixa massa coses en el tinter i en vol explicar tantes que no acaba de ser perfecte. L’altre dia vaig sentir que havia retallat mitja hora del muntatge final... potser aquesta és la raó de que no ho sigui, no ho sé... però en tot cas, surts del cinema amb la sensació de que hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Però en Pedro, s’estima a les seves actrius i sobretot a la Penélope Cruz que brilla amb llum pròpia, reconec que segueix sense agradar-me però tot i així té algunes escenes en què està realment espectacular...no les diré per no desvetllar la trama però si que no desvetllo res si dic que en molts dels plànols de la pel·lícula recordem altres trossos de cintes de la filmografia d’Almodóvar i de moltes pel·lícules clàssiques (suposo que part de la meva debilitat pel director manxec és que a Todo sobre mi madre sortia un fragment d’All about Eve i en aquesta que surt Viaggio in Italia amb la meva Ingrid Bergman).

A més, en Pedro sempre té un petit paper per a totes les seves actrius, Chus Lampreave, Kitti Manver, Rossy de Palma, Lola Dueña (per cert, espectacular el seu paper, és el més divertits de tots, per estrany que sembli!!!), Carmen Machi... només vaig trobar a faltar a Carmen Maura i Bibi Andersen. Una altra actriu que també surt en un petit paper i que se surt de la pantalla és Ángela Molina, que com la Maura en el seu moment a Volver, confia plenament amb en Pedro i ni tan sols es maquilla....

Però per sobre de tots ells , crec que i segons la meva modesta opinió, estan Lluís Homar i Blanca Portillo... el primer en estat de gràcia des del principi de la seva carrera i ara sembla que amb el director manxec fan un tàndem gairebé perfecte,porta tot el pes de la pel.lícula i és home, cosa que Almodovar sempre ha donat el protagonisme a les dones... i la segona que no ha de demostrar res per què Portillo està a l'alçada d'Adriana Ozores, o altrament dit, és una de les millors actrius que actualment hi ha a l'estat espanyol.

Los abrazos rotos, és una pel.lícula que destil.la cinema per tots cantons, és un homenatge al setè art , Almodovar estima el cinema i es nota i fa que nosaltres també l'estimem.

Puntuació: 8/10