Vaig descobrir a Lisa Cholodenko com a directora a High Art una pel·lícula petita però amb una història trista i rica de matisos i personatges, amb unes joveníssimes Ally Sheedy i Radha Mitchell (què uns anys més tard treballaria amb Woody Allen a Melinda y Melinda) i una altra actriu de la qual des d'aquesta pel·lícula fent de Greta (un dels seus millors papers!!! i això és difícil de decidir perquè tot allò que fa és perfecte!!!) què he seguit des de llavors (i estem parlant de l'any 98): la meravellosa Patricia Clarkson, tot un descobriment per a mi. Com deia, és una pel·lícula trista on Cholodenko parlava de la homosexualitat femenina.
Ara torna a tractar el tema amb Los chicos estan bien, però d'una manera ben diferent, totalment normalitzat, cosa que he trobat molt interessant, malgrat ser una pel·lícula correcte però que no aporta gaire més del que es pot dir sobre relacions de parella, relacions familiars, o relacions entre pares i fills.
El que si que em va interessar molt de la història, van ser sens dubte els dos personatges femenins principals, aquesta parella de lesbianes, que s'estimen i que han format una família, noi i noia amb l'esperma del mateix home. Els problemes a la família començaran a aparèixer quan el fill vol saber qui és el seu pare i aquest, (un fantàstic Mark Ruffalo) apareix en escena. Les dues mares entraran en conflicte sobre la seva relació i el que els pot afectar amb l'entrada del nou “membre de la família”.
Encara no entenc per què Julianne Moore no va estar nominada a l'Oscar juntament amb Annette Benning. Les dues estan meravelloses en el paper de les dues mares i crec que va ser força injust que s'oblidessin d'ella. Benning està increïble però també s'ha de dir que l'equilibri que li dóna Moore en moltes de les escenes que fan juntes l'han ajudat a que la seva interpretació fos gaire bé magistral!!!
Hi ha moltes escenes boniques... jo em quedo especialment amb dues: la primera quan estan sopant a casa de Ruffalo i la Benning s'acaba de donar compte del que ha passat (no ho explicaré per no desvetllar!!) , aquella fosa que fa Cholodenko per donar-li tot el protagonisme i l'expressió de la cara de l'Annette són magnífics i la segona és quan Moore tanca la tele i explica el que sent a tots tres (mare i fills), l'expressió de la Benning posa la pell de gallina i el discurs de la Julianne et fa caure una llàgrima.
Ja ho he dit, potser no és una gran pel·lícula però si que es d'aquelles que s'han de veure només per gaudir de dues meravelloses interpretacions.
Puntuació: 7/10 (4 punts repartits entre elles!)
10 comentaris:
Sense ser una "gran" pel·lícula, la interpretació d'elles és "absolutament gran"! Desmaquillades, reals i sense bottox.
A mi em va agradar i penso que s'ha de veure.
Una abraçada, Bargalloneta!
Yo también creo que Julianne merecía una nominación. Creo que ambas se complementan perfectamente en la película y ambas están fantásticas, aunque quizás el personaje de Bening es el que más sufre, el más dramático.
No es una gran película pero es original, entretenida y simpática. Merece la pena verla.
Saludos!
Quanta raó! Moore mereixia la nominació. Aquest any la Acadèmia també s'ha marcat una excentricitat imperdonable al no nominar a Ryan Gosling per Blue Valentine. Òscars a part, la peli és bastant simpàtica, i inclús emociona en el seu tram final. Molt d'acord amb el teu comentari.
Saluts!
A mí la peli ja saps que em va agradar molt,no sé perquè de vegades només donem pes als drames i restem mèrits a les comèdies,com si fora fàcil fer riure...
Per altra banda,es evident el feeling que varen tindre les dues actrius protagonistes...això es clar ajuda.
Moore està esplèndida,jo també la haguera nominada.
Un abraç
Hola, pues tendré que verla, ya leí también a Jordi y Troyana hablar muy bien de ella en sus blogs, y ahora tu comentario, pues dan ganas de no perdérsela. A lo mejor me he equivocado reservándola para cuando salga en deuvedé...
Hasta pronto ;)
jo posaria també com a molt especial, l´escena entre elles dues en el lavabo... petonets and enjoy los madriles!!!
he rebut tants comentaris diferents d'aquesta pel·lícula, que el que està clar és que l'he de veure per treure'n una opinió pròpia.
Em temia que fos la tipica pel.licula dissenyada per guanyar Oscars però em va agradar bastant. La Moore està esplèndida. Borgo.
fanal blau,
les estan molt naturals i es nota tanta química!!!!!
Manderley,
Con Bening me pasa un poco como con Streep, al principio no me gustaba (de esto hace muuuuuchos años!!)pero a medida que le he ido siguiendo la carrera cada vez pienso que es una de las mejores!
Xavier,
Blue Valentine encara no s'ha estrenat oi?? tinc ganes de veure-la. Gràcies
troyana,
és veritat jo també penso que és més fàcil fer riure que plorar!!! elles dues estan tremendes!!! i la química és gran!petó
babel,
creo que es mejor que la veas en pantalla grande porque para ver algunas de las escenas de ellas ....
carinyu!!
és veritat me l'he deixada i ja sé que et va agradar molt!!!!
rits,
i tant!!!!! una tarda que tinguis lliure aprofita-la i mira-la , ja em diràs!!!
miquel,
si, és d'aqueles que no saps ben bé que veuràs i et sorprèn èrque no és gens pretencisa!!!
gràcies a tots i totes
Realmente la película son los actores, que como tú reseñas, están fantásticos. Pero esa historia, uf, no sé: la forma de conocer al padre (curioso, el mismo esperma para las dos)… Pensándolo un poco, lo que atañe a los hijos es lo que menos me gusta. Me esperaba un poquito más.
Biquiños
Publica un comentari a l'entrada