MONEYBALL

Advertència: Si no t'agrada el beisbol o no hi entens gaire tens el perill de perdre't molta part de la història!

Dit això, jo em vaig arriscar i la vaig anar a veure. No hi entenc però el beisbol és un esport que em crida l'atenció. Però em vaig perdre. Massa matemàtiques, massa termes beisbolístics, és diu així!, que em van fer perdre varies vegades en la història i a més es parla de molts jugadors que deuen ser reals.

És una pel·lícula per als americans , sense cap mena de dubte.

Basada en una història real , la pel·lícula ens explica la historia d'un gerent d'un equip de beisbol no gaire bo, que mitjançant un noi que no entén de beisbol però si de matemàtiques aconsegueix els factors necessaris per fer un equip vencedor, amb jugadors que no són grans estrelles però que poden donar molt per l'equip.

Amb un guió d'Alan Sorkin el de La red social, un guió amb una solvència inqüestionable, va ser guionista de la fabulosa El ala oeste de la Casablanca, el guió d'aquesta sense fer-se pesada , personalment no em va interessar. Així com el protagonista absolut a Los descendientes és en George Clooney aquí ho és en Brad Pitt, i els dos amics han estat recompensats en ambdues nominacions als Oscars.

A mi, que voleu que us digui, segueixo pensant que la millor actuació d'aquest any és la de Jean Dujardin a The Artist, però també reconec que si penso en mentalitat americana i he de decidir potser ho faria amb algun d'aquests dos papers... espero equivocar-me.

Tot i ser Pitt el màxim protagonista de la història s'acompanya d'uns secundaris que fan de la història una mica més interessant. Phillip Seymour Hoffman, sempre perfecte en els seus papers, interpreta a l'entrenador d'aquest equip una mica a la deriva, sense creure gens amb les noves tècniques del gerent i en el que potser, tenen les seqüències més interessants. Jonah Hill com a aquest noi matemàtic que apareix en una reunió en la que va en Pitt i que aquest decideix saber que és el que fa exactament i arriscar-se amb ell, també està nominat. I encara que surt poc, sempre és una presència molt , però que molt agradable la de Robin Wright, ja sense el Penn, fent de la ex-dona del protagonista i mare de la filla , la que posa el toc més sensible de la història.

Puntuació: 6/10