Nader i Simin és un matrimoni iraní que d'alguna manera encara s'estima , però s'estan separant perquè ella vol marxar de la ciutat i ell no vol. La filla decideix finalment quedar-se amb el seu pare.
Ell no vol marxar per una raó de pes, el seu pare té alzehimer i no el vol deixar sol. Però treballa i ha de llogar a una dona perquè es faci càrrec d'ell i de la casa mentre està treballant.
És una pel·lícula amb una presentació relativament senzilla que es va complicant a mida que passa el metratge enganxant-te a la història primer d'una manera lenta però que va copsant la teva atenció i interès per el que els hi passa.
Amb un guió molt intel·ligent amb el que el director Asghar Farhadi, t'endinsa en un microclima de mentides, pors, crítica social , religiosa i moral totalment actual. Tots els personatges menteixen, cap se n'escapa però el més interessant de la història és que entens a cada un dels personatges i entens per què menteixen i per que ho fan, per què cadascú té la seva raó i els seus motius per fer-ho i lo brillant de la historia és que no et pots posar de part de ningú ni jutjar que fa cap d'ells per què tots ho fan amb un objectiu propi.
I és evident que voldria fer un especial esment sobre la parella protagonista, tots estan molt bé però el matrimoni , els dos actors van guanyar el premi a Berlín juntament amb la pel·lícula, estan realment espectaculars. Tots dos lluiten pel que volen i en el fons per millorar com a parella encara que no s'ho demostrin però els dos tenen suficients motius com per haver de lluitar per separat.
El final és tan bo com tot el desenvolupament de la historia, vols saber que passarà, però com la vida mateixa és tota una incògnita, malgrat te'l puguis construir tu mateix.
Pel·lícula nominada per a millor de parla no anglesa, té veritables possibilitats per a guanyar , i si jo fos de l'Acadèmia, sens dubte que la votaria.
És una gran pel·lícula!
Puntuació: 9/10
10 comentaris:
Coincidimos!
Un argumento muy bien elaborado que nos atrapa desde el primer momento porque poco a poco y al mismo tiempo que a los personajes se nos van descubriendo un serie de conflictos que para nada son extraordinarios.
Sí, ¡una gran película!
Saludos.
ai! quines ganes m´han entrat de veure-la,ja havia llegit bones referències,entre elles, la bona impressió de Manderly i ara la teua....tinc prou per a donar-li una oportunitat...
Bsts
Per fi,
la vaig veure ahir i em va a agradar molt.L´aspecte aquest de no jutjar a ningú em pareix determinant,perquè com dius, tots tenen motius comprensibles per a mentir.En quant puga,li dedique una entrada.
bsts
Sencillamente maravillosa, rebosa sentimiento. Actores que hacen naturales situaciones complejas. Una narración donde afloran detalles sobre el islamismo, el pecado o el poder masculino, característicos de la dominante cultura persa, que sin embargo se rebela y nos muestra otras formas de actuar y de pensar; gente más independiente, con medios socio-económicos que les dan cierta capacidad de decisión. Un drama familiar inmerso en un extraño proceso judicial. Una madre que lucha, un padre que defrauda a su hija y se siente desbordado.
Se respira amor y delicadeza en Nader, con su padre que ni tan siquiera lo reconoce, y con su hija que descubrirá que su progenitor no es perfecto como ella creía.
A mi me gustó mucho, aunque no creo que se lleve el Oscar. No he visto tampoco ninguna de las otras candidatas.
Biquiños
Amb qui la vas anar a veure? Jajaja. Ja saps que a mi també em va semblar sensacional. Un petó i fins aviat.
No me la volia perdre i després de llegir la teua excel·lent ressenya, encara menys.
MAnderly,
a mi me encantó y cada vez que pienso en ella me gusta más, sobre todo por lo sorprendida que quedé de no poderme decantar con ningun personaje y eso me descolocó!!!
petonets
Troyana,
no te la perdis..... t'encantarà
abraçades
jajjajajajaa me'n alegro mooolt
et llegeixo!!!
Lu,
es verdad que nos presentan un mundo masculino pero a la vez una visión masculina sensible en el papel de Nader.
yo si creo que tiene posibilidades!!
Jordi.............
ja saps que va ser un plaer anar-la a veure amb tuuuuuuuuu
petons de Goya
kweilan,
ja em diras quan la vegis,
un paer tenir-te per aqui, ja ho saps!!!!
petons
Publica un comentari a l'entrada