Sempre s'ha dit que aquells que viuen en una illa són gent especial. Ja sigui per què és un context agobiant, en el qual saps que si no és en vaixell o avió no pots sortir d'allà o per altre banda és un context íntim en què només et pots valdre per tu mateix per què pots no tenir ajut de l'exterior.
Los descendientes té aquestes dues vessants. En George Clooney el protagonista de la historia viu entre dos situacions que li resulten agobiants però a la vegada íntimes.
Per una banda és el descendent directe d'una família que té l'últim terreny verge d'una illa de Hawai i ell , davant d'una família nombrosa formada per molts cosins, és el responsable últim de que s'ha de fer amb aquest terreny, ell té la darrera decisió i això el col·loca en una posició una mica incòmode. Paral·lelament la seva dona acaba de tenir un accident que l'ha deixat en coma profund i ha de decidir si la desendolla o no, i amb el sentiment terrible de decidir que ha de fer se n'assabenta per la seva pròpia filla de què la seva dona l'enganyava.
Matt King (Clooney) es troba sol i amb la difícil situació de resoldre tot el que li ha passat en tant poc temps. Ell tampoc era responsable de l'educació de les seves filles i se li ajunta que ara a d'educar-les sol. Però la gran, la rebel Alexandra (excel·lent debut de Shailene Woodly), li farà obrir els ulls i que al llarg de la pel·lícula serà la seva única ajuda en totes les decisions que ha de prendre.
Nominada en varies categories , la més important crec, és la de l'actor principal. George Clooney és l'únic protagonista de la història carregant ell solet a les seves espatlles una història dura sobre un home que ha creat un arxipèlag emocional i mai millor dit en una illa que l'ha tancat a tot.
Bona direcció d'Alexander Payne , que tot i que la pel·lícula no m'ha desagradat vaig sortir molt més satisfeta de la seva darrera cinta: Entre copas.
N'he sentit molt bones crítiques, jo potser no seria tan emocionalment oberta, però en reconec un bon treball de Clooney. Però no crec que es mereixi l'Oscar...
Puntuació: 7/10
10 comentaris:
Para mi es una buena película y poco más. Se deja ver bien y se babea por esos paisajes tan idílicos.
En la parte dramática Clloney me ha gustado bastante, pero eso es todo.
Creo que volveremos a ver a Shailene Woodly en próximas películas. Parece que promete.
Desde luego es mucho mejor Entre copas. No merecen comparación.
Saludos.
Ja he dit al meu bloc que considero que, amb aquesta pel·lícula, Payne ha assolit una maduresa narrativa a l'altura dels clàssics. Potser "Entre copas" és més inspirada i brillant, però "Los descendientes" voreja la perfecció a tots els nivells... Pel meu gust, vaja. Petons.
M'has fet donar-li una altra volta. No m'havia plantejat la incomoditat del personatge de Clooney.
A mi em va agradar, xò en el moment de veure-la, tampoc em va dir massa. Després, a base de pensar-hi, li vaig trobant més cosetes.
Per cert, tinc molts dubtes en el joc de la imatge de peli!!! uix, quina ràbia em faig a mi mateixa!!! xò no reconec la peli!!!
Jo la vaig trobar molt normaleta i per mi tampoc no es mereix l'Oscar. Ni tan sols ells com a millor actor. E l que més em va agradar va ser el treball de les nenes. Una abraçada!
Barga,
hui et trobe més moderada que de costum,pareix que la peli t´ha agradat sense més,sense el teu entusiasme tan característic,tan teu.
En dos coses coincidim: les bones interpretacions de Clooney i de Shailene Woodly.
A mí la peli sí em va agradar molt,i "Entre copas" también.
Bsts
Os dejo mi comentario tal cual lo tengo publicado en la web Filmaffinity:
Creía que cuando una película es aburrida no había nada peor que que fuera larga (110 min, casi dos horas en una película aburrida para mí es larga), pero resulta que sí hay algo mucho peor que eso: que durante toda la aburrida película suene una machacona música hawaina (que desde ya pasa a mi lista de cosas totalmente aborrecibles).
He leído críticas que dicen que esta película es casi perfecta y que Alexander Payne es un maestro de la comedia humana (¿comedia humana? ¿qué género es ese?), bien, esta película para mí tiene tanto de comedia como de película de terror o de gore.
La he teminado de ver porque es una de las películas nominadas y yo los Oscars me los tomo muy en serio (jeje) pero vamos el resto de películas pueden estar tranquilas porque este bodrio no creo que llegue a más que a rellenar la lista de candidatas (ayyyyy las nominaciones a los Oscars...algún día deberían de hacer algún capítulo de Expediente X sobre estas inexplicables nominaciones que aparecen de vez en cuando...)
"Los descendientes" (intrigante título donde los haya) tiene los siguientes géneros (en el Filmaffinity): comedia, drama, comedia dramática....o sea nada. No es ni lo uno ni lo otro, ni te hace reir, ni te hace llorar...es la insulsez hecha película. Y no me extiendo más en calificar este bodrio porque no merece la pena.
Le doy 3 puntos por la interpretación de George Clooney que mira por donde me ha gustado y me he creído a este buen hombre cuernificado manteniendo el tipo y teniendo que lidiar no solo con sus (bastante) insoportables hijas, si no también con el pseudonovio gilipollas de su hija que no sé qué pintaba en toda la película y por la (no) actuación de su moribunda esposa que está perfecta en el papel.
Abstenerse: quien quiera ver una buena peli.
Recomendable como: peli de autobús porque dura dos horas y con un poco de suerte te duermes y cuando te das cuenta has llegado a tu destino sin tener que haber visto esta tontería.
;)
Opino el mateix que tu, Mònica! Està bé, però tampoc és per tirar cohets, igual que la interpretación del Clooney... Crec que les nenes ho fan millor. He de veure Entre copas! Petons
Manderley,
Amén!!!
a todo lo que has dicho!!!!
ricard,
uiii! perfecció ??? vols dir???? et recomamno que vegis Drive o Shame.... em van agradar molt més i són molt més arriscades... per a mi molt millors que aquesta que sense desmereixe-la en cap moment crec que dintre duns anys quedarà en l'oblit... les altres dues, no!.
rits,
preciosa la foto oi????, és de la col.lecció Kobal que van fer durant el rodatge de la pel.lícula The msifits.... on la Marilyn , ja en el seu declivi absolut.... m'encanta!!!!!
kweilan,
, d'acord amb tu, i sobre tot de la gran crec que se'n sentira a parlar d'aqui a endevant!!!
petons
Troyana,
porto uns dies de bajon físic!!!! potser per això em vaig moderar.... crec que si ara escrivis sobre ella després d'haver vist Drive i Shame encara la deixaria pitjor.
petonets
Pulgracroft,
jajajajjajajajajaja
no sabes como me he reido!!!!
he encontrado tu post genial!!!!!!!!!!!!!!
gracias por haberlo compartido en mi humilde blog!!!!
besos
Marta M.Q
eiiii!!
me'n alegro de que coincidim
un petó
Publica un comentari a l'entrada