Si ja ho dic jo que quan en cau un en cauen tres, no fa ni quinze dies ploràvem la mort de Liz Taylor, aquesta darrera setmana ens han deixat dos professionals més del món del cinema... i ben diferents: Sidney Lumet i Alfred Lucchetti.
Sidney Lumet
Era un dels directors del famós grup de la generació de la televisió, com John Frankenheimer, Martin Ritt o Robert Mulligan, va ser actor abans que director.
La seva filmografia comença amb un dels clàssics de la història Doce hombres sin piedad on denota clarament la seva formació televisiva, i a on va aconseguir la seva primera nominació a l'Oscar.
Tot i tenir una carrera d'alts i baixos és evident que Lumet ha dirigit grans títols del cinema: Serpico i Tarde de perros (ambdues amb Al Pacino), Larga jornada hacia la noche (amb Kate Hepburn), Network, La noche cae sobre Manhattan, la molt notable Antes que el diablo sepa que hayas muerto, el remake de Gloria de John Cassavettes o dues de les que tinc especial carinyo Buscando a Greta (amb Anne Bancroft) i Asesinato en el Orient Express amb la meravellosa Ingrid Bergman que amb aquest paper va guanyar el seu tercer Oscar.
Alfred Lucchetti
Patriarca d'una llarga nissaga d'actors, Luccheti era de descendència italiana.
Tot i que va començar tard en el món de l'espectacle (als 39 anys perquè el van acomiadar “afortunadament per a nosaltres” de l'empresa de química on treballava), la llarguíssima trajectòria de Luccheti va des de teatre, cinema i culebrots a TV3.
L'any 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi, i també fou guardonat amb el premi Max de teatre així com l'honorífic de cine de la Generalitat de Catalunya i el premi Butaca concedit pel públic. Va ser gran impulsor de la creació al 1981, de l'Associació d'actors i directors de Catalunya del qual va ser-ne el president.
Sens dubte ens ha deixat un dels grans a Catalunya.
7 comentaris:
La pèrdua de Lumet ja la coneixia, però la de Lucchetti m'ha sobtat molt!!
Una llàstima, de veritat, tot i que ja estava força apartat del terreny de la interpretació.
Que descansin en pau tots dos.
Ja no n'he dit res al blog perquè semblo un obituari. Gran Lumet, entranyable Luchetti!!!
No he visto toda la filmografía de Lumet pero 12 hombres sin piedad es un clásico imprescindible!!
Network, muy interesante y la adaptación de Ágatha Christie, una de las mejores del cine!!
Saludos!
SEMBLAR SER QUE TENIN UN ALTRE DELS NOSTRES MOLT MALAL....NO DIRE EL NOM,ELS RUMORS JA SE SAP,PERO LA SEVA VEU ENAMORA¡¡¡¡¡
JUGANT....
Lumet va aconseguir una proessa: reunir una parella protagonista tan "marciana" com Marlon Brando i Ana Magnani a "Piel de serpinente".
Em sap greu Luchetti. Un d´aquells secundaris que al cine en diuen "robaescenas". Tenia una gran presència. Borgo.
Lumet m'agradava molt. L'última pel·lícula era francament bona. Lucchetti era un clàssic de la televisió catalana i del teatre. Un petó i fins aviat.
Álvaro,
si, és una llàstima, la veritat és que en queden pocs!!! dels grans!
Júlia,
sembla que tots cauen al mateix temps!!
Manderley,
tres buenos títulos y todos diferentes!!
Jugant,
qui???
Miquel Zueras,
i tant!!
ben marcianes!!
jordicine,
imprescindible, d'acord amb tu!
Luchetti, gran actor!!
petons a tothom!
Publica un comentari a l'entrada