No he vist la versió de John Wayne de l'any 1969 del gran Henry Hathaway per la qual el Duc va guanyar l'estatueta de l'Acadèmia.
M'agraden els Coen i s'ha de reconèixer que amb més o menys encerts van intentant col.lar-se en diferents gèneres cinematogràfics tot i que estan especialitzats en la comèdia negre.
Ara s'han atrevit amb un dels gèneres més oblidats , malgrat que Eastwood va ressuscitar-lo amb Sin perdon, i poc a poc sembla que la industria americana torna a les seves arrels amb el gènere que més els identifica: el western.
Valor de ley és d'aquells westerns que podríem anomenar crepusculars en que una noia de 14 anys decideix venjar la mort del seu pare i demana l'ajut d'un ajudant de Sheriff , vell i borratxo que malgrat la reticència inicial finalment ajuda a la joveneta. Durant el viatge s'unirà a ells un ranger que també persegueix a l'assassí del pare de la noia.
Els Coen dirigeixen aquesta cinta basada en una novel·la de Charles Portis que va ser publicada pel The Saturday Evening Post per entregues i que va fascinà als lectors dels anys 60 i que segons els directors, han volgut ser molt més fidels a l'obra de Portis que no pas Hathaway.
Els personatges principals que encarnen a la llei precisament en aquesta història la deixen de banda per endinsar-se als codis de la llei del salvatge oest on hi ha més violència. És sens dubte, una història clàssica i ben narrada, on els Coen demostren una vegada més que saben dirigir molt bé i on uns personatges principals com són Jeff Bridges, Matt Damon i la debutant Hailee Standfield (el primer i aquesta última van estar nominats als Oscars) estan francament bé!
Reconec que a mi , el western no m'ha agradat mai, i poques són les pel·lícules amb les quals he gaudit: Centauros del desierto, Quién mató a Liberty Valance, Johnny Guitart i potser Sin perdon, per això era reticent a anar-la a veure, però els Coen m'interessen, i malgrat tot el que he dit, la pel·lícula és força interessant.
Puntuació: 7/10
11 comentaris:
Estic contenta de que la disfrutasis tan com jo, i aixó qiue dius que els westerns no t'agraden molt, els que anomenes son sens dubte de cinc estrelles.
Jo dels Coen ho veig tot, son uns directors fantàstics, veritat?
Una abraçada!!
A mí el wenster tampoc me mata i em va agradar molt la peli dels Coen,no sé si perquè anava ben predisposta o perque verdaderament, vaig trobar els seus signes d´identitat.
bsts
Hola Bargalloneta, tampoco soy demasiado inclinada al género, pero hay algunos sensacionales, para no perdérselos. Valor de ley está rodada de forma muy clásica, a primera vista se aparta de otras pelis de los Coen, pero hay mucho de su cine anterior en esta adaptación de la novela. Me gustó mas que la que hizo Hathaway.
Los Coen son de mis predilectos también, aunque tienen alguna peli que... mejor correr un tupido velo, como si no la hubiese visto y eso...
Un saludo!
Quan vaig veure que els Coen feien un remake vaig arrufar el nas recordant "The Ladykillers" però "Valor de ley" m´ha agradat molt encara que l´epilog final el trobo innecessari. Jo si he vist la versió amb John Wayne (Dennis Hoopper feia el paper del bandit ferit a la cama) i la dels Coen és força millor. Borgo.
Después de ver la versión de los Coen, decidí ver la de John Wayne. Teniendo en cuenta las mejoras técnicas que hay ahora en el cine, la versión de los Coen no aporta nada, bueno, casi nada, nuevo. Algunos diálogos y socarronerías son exactos.
Tamto Wayne como Bridges están geniales!!! Ceo que Bridges es lo que más me gusta de esta versión.
No entiendo el porqué de los remakes!!
marguis,
si, jo els segueixo força per què m'agraden molt i sempre es rodegen de grans actors!!!
troyana,
els signes d'identitat noels deixen, això està clar!!!!
babel,
jajaja a que titulos te refieres???
la de Hathaway no la e vistr pero se ve mucho clásico en la versión de los Coen....
Miquel,
ostres! no sabia que sortia en Hopper??? fent de dolent, tot u clàssic també!!!
Manderly,
buena reflexión la que haces y mejor pregunta... son necesarios los remakes????
petons a tots/es!!!
Només per l'escena del principi (el mort sobre la neu) i l'escena final (cavalcada en la nit) ja paga la pena.
A mi em va agradar també i quan vaig llegir al jordicine que deia que per ell li sobrava el final, vaig estar-hi d'acord. Però potser no seria tan Cohen la peli, llavors.
La película está bien, pero no es FARGO, hay algo qué le falta y no sé lo qué es....
Un saludo
Jo crec que és una bona pel·lícula, però no una pel·lícula gran. La vaig veure abans dels Oscar i tot i agradar-me em va deixar una mica fred. A més, a diferència d'altres bloggers, com Babel, no em va semblar veure la mà dels Coen per cap lloc. Un petó i fins aviat.
ricard,
són molt bones seqüencies i molt ben rodades.
kweilan,
és el seu segell personal, no creus?
Susan
Fargo!!! estás hablando de una de sus obras maestras..... qué grande Frances MacDormand!!!
jordicine,
jo crec que un toc Coen si que té... de totes maneres està rodada d'una manera molt clàssica.
petons per tots/es
Publica un comentari a l'entrada