Desconeixia completament la història de Caracremada, havia vist que s'havia estrenat en els cinemes però se m'havia escapat, sabia que era una producció catalana però la ràpida desaparició de les cartelleres no em van deixar poder-la visionar a les sales.
Però divendres al Cine Fòrum de Mollet vaig tenir la possibilitat de revisar-la, i a més varem tenir la presència del seu director Lluís Galter, un jove realitzador que amb alguns documentals i curts a la seva carrera es llençava definitivament a fer un llarg, juntament amb dos companys més de la Universitat Pompeu Fabra on han estudiat els estudis de Cinema.
Parlant amb ell, vaig saber que la pel·lícula havia estat estrenada en la secció Orizzonti de Venècia i a la Sección Made in Spain al festival de Sant Sebastià , on va obtenir també el premi de la Secció Especial, i el primer com a millor Òpera Prima al Sant Jordi...a part d'haver estat visionada en diferents Festivals d'arreu del món com Nova York, Munich...
La cinta ens explica part de la historia de Ramon Vila Capdevila, un dels últims maquis de la resistència a Catalunya. La sobrietat de la cinta, el seu ritme és molt coherent amb la personalitat del personatge i et deixa molt clar quin era el tipus de vida que portava; anarquista, afiliat a la CNT i gran coneixedor de la geografia catalana (va fer de guia per passar armes de França pels Pirineus), es dedicava a tallar les torres elèctriques per sabotejar a l'estat franquista.
Sense apenes diàlegs, ni música, la història a ritme pausat va narrant els llargs viatges de Caracremada per Catalunya on ens mostra el personatge en el seu dia a dia, els gestos quotidians,que no necessita apenes res per a viure, i que només aspirava a combatre la dictadura amb uns ideals que li van costar la vida.
No és una pel·lícula fàcil de veure, el ritme de la història no és de les que estem acostumats a veure però val molt la pena, si entres en el ritme de la història et vas endinsant més en ella i tot i que la direcció és molt correcta i sobre tot un muntatge i fotografies impecables, in un conjunt de bons i desconeguts actors i actrius, gran part del mèrit de la cinta és la impressionant actuació d'un monstre de la interpretació com Lluís Soler, on aguantant cada plànol de la cinta té moments impressionants, i em quedo amb un: primer pla de quan està tallant una de les torres.
De producció petita, Galter ens demostrar que amb pocs diners però amb una bona història es pot construir una gran pel·lícula, i aquesta n'és un exemple, no us la perdeu!
Puntuació: 8/10
5 comentaris:
Creo que se debería dar la importancia que tienen a estas personas que lucharon por sus ideales. Pienso que para los españoles son grandes desconocidos. Me parece importante que los conozcamos ya que en este caso, tratándose del franquismo, es parte de nuestra historia reciente.
Saludos!
CREC RECORDAR QUE TE LA VAIG RECOMENAR,ES UNA PELI MOLT BONA,DIFICIL, SI,PERO TOT UN MONUMENT A QUELLS HOMES QUE VAN LLUITAR SENSA CAP ESPERANÇA DE TRUNFO.
JUGANT AMB BCN.
Crec que es important recordar,saber qui som i per lo que em passat,els maquis formen part de la nostra història i la peli sembla interessant.
bsts
L´ultim màquis. Tinc familia a Sant Celoni -el lloc on va ser abatut- i m´havien explicat allò que va passar al 1960. Crec que el millor de la pel.licula és que reflexa molt bé la soledat d´aquell home que seguia lluitant per una causa perduda. Borgo.
Manderly,
Estoy muy de acuerdo contigo, confieso que yo no lo conocia y me dejó impresionada sus ideales
Jugant,
no ho recordo , però si és així moltíssimes gràcies
troyana,
ho és , no només per conèixer la història si no pels personatges que la han feta, i aquest és un d'ells
miquel,
és una pel.lícula difícil de veure pero és veritat que expressa molt bé la soledat del personatge, personalment em va agradar molt!
una abraçada a tots
Publica un comentari a l'entrada