LA VIDA PRIVADA DE PIPPA LEE

Quan feia només un mes de la mort de Marilyn Monroe, el gran dramaturg americà Arthur Miller (el seu tercer marit) ja s'havia casat novament amb la que seria la mare de Rebecca Miller.

La vida privada de Pippa Lee és el seu quart treball com a directora, que adapta la seva pròpia novel·la, i tot i no ser un treball rodó es poden destacar diversos aspectes de la pel·lícula. La història és aparentment senzilla, ens explica la vida de Pippa Lee una dona feliçment casada amb un home trenta anys més gran que ella i de la qual sempre ha viscut a la seva ombra... sempre ha estat una bona esposa i una bona mare, és el model tradicional i perfecta de la senyora casada americana, però a mida que va passant la pel·lícula i vas coneixent com ha estat la vida de Pippa te'n dones compte de que no sembla tot allò que s'aparenta.

És evident que el que mereix una menció especial la cinta és el repartiment tan extraordinari d'actrius que hi ha. Maria Bello, fent de mare de la protagonista i que cada vegada m'agrada més, demostra en una sola escena un conjunt de interpretacions facials que ja els hi agradaria a més d'una, està fantàstica. Julianne Moore, per a mi sens dubte la millor, té molt poc paper però important, i la seva versatilitat interpretant és brutal... Winona Ryder, que ara feia temps que no veia en pantalla, (pobre amb tots els problemes personals que té) fa una mica del que deu ser en la seva vida real. També hi surt Monica Bellucci fent un petit paper una mica surrealista però agraït i Robin Wright Penn en el paper de Pippa, que per desgràcia haver de compartir pantalla amb el Keanu “cara de peix congelat” Reeves(que de llarg és el pitjor de la pel·lícula) fan que a vegades no li deixin brillar tant com es mereixeria o pot ser si... per què el seu treball és excel·lent.

Queden forats en la història i això fa que no deixa que sigui del tot rodona i és una llàstima perquè quan entres al cinema i jo especialment ho vaig fer única i exclusivament pel seu repartiment de dones , veus que el guió i la direcció no tenen la força que hauria de tenir amb el conjunt de actrius que hi surten, tot i així és de bon veure.

Puntuació: 6/10