Sempre surts satisfet del cinema quan veus una bona pel·lícula, si està ben dirigida i si el que t'expliquen t'interessa. Havia escoltat bones crítiques de la nova pel·lícula de Roman Polanski (fa molt poc que he vist per primera vegada,Repulsión, i em va impactar força) i em vaig decidir a anar-la a veure.
No em va decepcionar en absolut, bon guió, bones interpretacions, una música que t'enganxa i amb un ritme que va creixent i que et va posant cada vegada més nerviosa i una direcció tan acurada que fa que la cinta et recordi constantment al més pur estil cinema clàssic.
La història està basada en una novel·la de Robert Harris, en la qual un escriptor que escriu biografies, és contractat per acabar les memòries del ex-primer ministre anglès Adam Lang (les males llengües diuen que basada en la figura de Toni Blair). El seu agent li assegura que està davant de la oportunitat de la seva vida. Però el projecte no va sortint com ell s'ho espera i a mesura que va indagant més sobre la vida del ministre més problemes va tenint, entre d'altres que el seu predecessor va morir en estranyes circumstàncies.
El ritme que va marcant Polanski en aquest thriller és lent i en comptagotes però necessari per anar creant una atmosfera angoixant, que no saps què passa i que ho vas descobrint a mida que ho descobreix el pobre escriptor que poc a poc es va trobant en una trama complexa i de la qual no sap con sortir-se'n.
Els actors estan més que correctes, Ewan McGregor, que porta tot el pes de la pel·lícula, està molt convincent, Pierce Brosnan, fent d' ex- primer ministre, Kim Catrall, al més pur estil rossa Hitchcock i una estupenda Olivia Williams (que fa poc hem vist a An education) en un paper que costarà d'oblidar. James Belushi i un meravellós Elli Wallace tenen un petit paper dins la trama.
Polanski fa un clar homenatge a Hitchcock amb una barreja de pel·lícules com el personatge de James Stewart a El hombre que sabia demasiado o més clarament el personatge de Cary Grant a Con la muerte en los talones, sobre tot en aquesta casa de la platja on passa gran part de la pel·lícula i que em va recorda terriblement a la casa de James Mason.
Sobre tot fixeu-vos bé en l'inici i el final de la cinta... impactants!!!
Puntuació: 8.5
19 comentaris:
Yo soy un desastre hija mía... esta tarde he ido al cne... a ver el secreto de sus ojos!!!!
ASí de retrasada voy jajajajaja
Besicos
Justament aquesta tarda l'anava a veure! A veure si cau aquesta setmana, la veritat és que em crida molt! Repulsión em va encantar. Petons
Jo també la vull veure.
Vaig sentir parlar d'aquesta pel·li aquest cap de setmana a la ràdio i de seguida em vingueren ganes d'anar a veure-la. Com tu sempre t'avances, doncs he vingut a tafanejar què deies sobre aquest film (ja saps, em fie molt de la teua opinió)
Una abraçada.
Amb la tasca que fas havien de pagar-te l'entrada al cinema almenys 1 cop per setmana.
No em va convèncer, què vols que et digui. La primera hora em vaig avorrir moltíssim! La segona està millor, però hi ha massa coses que no quadren i un munt que es veuen a quilòmetres vista. No és la millor pel·lícula de Polanski. Tot i això, està clar, és millor que moltes de les darreres estrenes. El millor el personatge de l'escriptor. Un petó.
Ganes de veure-la!!!
Hola, aquest cop no coincidim! No em va agradar gaire, i no sabria dir-te per què...
Petons
Belen,
tu a tu ritmo, jajajjajja mientras las vayas viendo!
Marta M.Q.
ja em diras, Repulsión certament que em va impactar molt
Kweilan,
també em diràs!
Mercè,
com et va la vida de casada????
Moltes gràcies pel que em dius, m'has fet posar vermella, i no aniria malament que em fessin entrades gratis de tant en tant, jejejjeje,
un abraçada ben forta per tu també...
jordicine,
ja en varem parlar per telèfon, no sé si finalment et vaig convèncer però en fi ja saps que aquesta és la màgia del cinema!!!
Deric,
ves-hi , jo crec que t'agradarà!!
Mireia,
ja m'està bé que de tant en tant no coincidim!!!! senyal que hi ha punts per discutir!
ANIR VAIG ANAR A VEURE "LOURDES",OMDIA TU,QUINA PELI MES DESCONCERTAN.....PERO TE UN NO SE QUE QUE LA FA ATRACTIVA.
UNA ABRAÇADA.
JUGANT....
Avui l'he vista i comparteixo la teva opinió i la valoració totalment. Molt bona fotografia, especialment a la illa, amb la pluja.
Sempre miro el teu blog i mai no havia escrit fins avui.
aix...
ja l'havia descartat perquè havia llegit la ressenya d'en jordi i ara tu em fas dubtar altre cop...
potser la tornaré a posar a la llista...
petons guapa!
LA vaig anar a veure ahir diumenge i me va agradar molt.
No me va avorrir per res i té un ritme bastant intens.
Realment la fotografia, les localitzacions , la música ,tot és un conjunt que fa de la pel.lícula, una de les millors estrenades darrerament.
Aquella escena de l'home que cuida la casa llevant les fulles que hi ha en el jardí, en aquells dies de ventada són increibles.
No sé, a mi me va agradar força.
Mònica avui he anat a la expo de Fellini i m'ha agradat molt! He descobert forces coses que no sabia ;)
Jugant,
no sé si aguantarà gaire en carellera però de bon principi la història no em va atraure gaire, vols dir???
Marta Duñach,
doncs molt benvinguda i espero que no sigui la última, aqui comencem a ser una petita gran família, ;-)
Mar,
per una vegada fes-me cas a mi, jejejjejeje, t'agradarà...
miquelangel,
si, aquesta escena és impressionant, em vaig enfadar amb en Polanski,pobre home!!!
Marta M.Q.
a què és molt interessant????
bona entrada de setmana a tothom!
Seré breu i concís: en anglès, un ghost writer és un negre literari, algú que escriu per a algú altre sense donar el propi nom.
Casos n'hi ha molts, recordeu per exemple l'Ana Rosa Quintana? Doncs això.
EL NEGRE haguès estat una bona traducció del títol.
La vam veure fa uns dies i ens va encantar. No m'agrada massa com acaba però... què hi farem.
Josep,
potser hauria estat una alternativa al títol, perquè és la perfecte definició del personatge principal
Gloria M
el final és el millor!!!!!! sense veure res t'ho imagines tot i acaba com és le que és el peronatge, insignificant!
petonets
A mí me ha gustado mucho, aunque coincido con Jordi en que no es la mejor película de Polanski. Está muy en la línea de "Frenético" y tiene un final contundente muy propio del director polaco, qué grande es lo que enseña fuera de cámara. La penúltima secuencia, innecesariamente larga, eso sí. Creo que a mí también me recordó al chalet de la última parte de "Con la muerte en los talones" y no deja de ser una metáfora del aislamiento al que Polanski está ahora sometido en su arresto domiciliario. A mí no me aburrió en absoluto, creo que estoy harta de películas con exceso de acción y efectos visuales, y éste es un thriller psicológico, de ritmo lento pero intenso. Eso sí, al personaje negativo lo calé enseguida y eso le resta puntos a la trama. Y Eli Wallach... qué maravilla que siga en activo a sus noventa y tantos.
Fanny Brice,
nada más que añadir a tu comentario, estamos de acuerdo en todo, un abrazo
Publica un comentari a l'entrada