Diuen que el temps ho cura tot, però no sempre és veritat. I aquesta pel·lícula és un clar exemple de que a vegades el temps encara pot fer més mal.
Katyn és la esgarrifadora història de la massacre comesa al bosc de Katyn, l'execució en massa, d'entre 15.000 i 22.000 militars polacs, molts d'ells oficials i presoners de guerra per part de l'exèrcit rus durant la primavera del 1940 a la Segona Guerra Mundial.
La descoberta de les foses comuns per part de l'exèrcit alemany va comportar una ruptura de les relacions entre els governs polac i rus i la massacre va ser utilitzada pels nazis per culpabilitzar al govern de Stalin.
No va ser fins als anys 90, (mig segle després!!!) que l'estat rus va reconèixer el fet.
Andrzej Wajda, un dels més importants i interessants directors de Polònia, ens recorda ara aquest fet, amb una cinta que va estar nominada als Oscars de l'any passat i on ens demostra amb el seu bon ofici no només el record d'un fet impactant com a part de la història del seu país sinó també com a part de la seva pròpia història, el seu pare va ser un dels oficials assassinats.
Amb una sòbria direcció, amb uns personatges molt continguts i unes més que correctes interpretacions, sense caure mai en el dramatisme, amb més d'unes seqüències que et fan glaçar la sang i escenes molt brillants que freguen el documental, el director arribar a un final, que malgrat ser conegut... o més aviat molt desconegut fins fa molt poc, ens faci reaccionar com si ens haguessin acabat de donar un cop de puny a l'estómac.
Com diu el meu amic blocaire jordicine, i recullo les seves paraules amb el seu permís: “ Un final, per a mi, dels més durs de la història. Crec que s'ha de veure només per què sigui per rebre una interessant classe d'història”. I estic totalment d'acord!.
Puntuació: 8/10
6 comentaris:
Un final duríssim, sens dubte. Gràcies per fer referència al meu post. Un cop més hem vist la mateixa peli. L'altre dia, en un comentari, 'Babel' em dèia que en principi 'Katyn' havia de ser una sèrie i que, per aquest motiu, alguns personatges quedenm una mica en un segon pla. Estic completament d'acord. Als polonesos suposo que els hi ta tocat la fibra amb aquesta peli. Un petó i fins aviat.
Aniré a veure-la encara que les pel.lícules tan dures em causen un desassossec que cosat de marxar. Bona ressenya!
jordicine,
molt dur!!!
No ho sabia això de la sèrie, si que és veritat que alguns personatges queden molt desdibuixats i que alguns podrien donar molt més de sí.. les dues germanes per exemple...
kweilan,
si, però a vegades ambé convé veure-les, gràcies
bon diumenge als dos
En prenc nota, val la pena recordar la història i que el passat t'esclati a la cara.
Jordi,
quan la vegis ja em diras, val la pena,
un petó
Publica un comentari a l'entrada