SOPAR BLOGGER: UNA NIT MÀGICA

És relativament fàcil obrir un blog.

És una mica més difícil anar-lo mantenint viu.

El més bonic de tot, és que sense tu pretendre-ho, la gent et llegeix, et segueix i fins i tot et posi comentaris sobre allò que tu escrius.

La màgia d'escriure en un blog és , per a mi, mantenir-te en l'anonimat.

Però hi ha dies, que el què més il·lusió et fa és posar cara a aquelles persones que saps que et segueix d'una manera fidel, i evidentment tu segueixes fidelment els seus blogs.

Ahir va ser una nit màgica. Trobar-nos i reunir-nos una trentena de blocaires en un restaurant de Barcelona va ser molt bonic!!!

Posar la cara, com he dit abans, a blocaires que llegeixes, a blocaires dels quals desconeixies el bloc, o simplement conèixer a noves persones va fer la nit fos especial!!

Jo m'ho vaig passar molt bé, i tot i que em va agradar molt conèixer a tots els blocaires; doommaster, col.lecció de moments, barbollaire, E-lecta, A la llum d'un fanalet, Vuite8ena (segur que m'en deixo!!); vaig gaudir especialment de poder conèixer a Clàssics de cinema, Borgo.. però molt especialment a Kweilan i Marta M.Q, i poder-me retrobar amb La llanterna màgica, Jordicine, Deric, Oscar, Mar, Joana i la meva “mañica preferida”, Belén!!!

Va ser tot un èxit de convocatòria, esperem repetir-la de nou!!

Gràcies a tots!!!

WINTER'S BONE

Ree Dolly, és una noia de 17 anys que decideix buscar al seu pare , que ofereix la seva casa com a garantia de fiança per no tornar anar a la presó, d'aquesta manera podrà marxar i no deixar rastre. Ree, abans de perdre-ho tot decideix enfrontar-se als seus parents i veïns per poder salvar la seva família de la que té cura: dos germans més petits i la seva mare que s'ha tornat boja.

Enmig dels boscos de les muntanyes d' Ozark a Missouri, Ree, poc a poc, anirà obrint camí a través de mentides, evasives i amenaces per poder arribar a la veritat, que és tant o més crua a la realitat que viu.

En una Amèrica molt més que profunda, Debra Granik en el seu segon treball com a directora ens relata un viatge iniciàtic a la vida adulta d'una jove que ha d'afrontar la seva crua realitat a base de cops de tot tipus, tant emocionals com físics.

Duríssima història on Jennifer Lawrence (que ja havia fet una magnífica interpretació a Lejos de la tierra quemada, la filla de Charlize Theron), s'ha d'enfrontar amb un paper que marcarà la seva carrera. Ree és una noia forta i valenta , que per mantenir la seva família unida fa el que sigui, malgrat compti amb la oposició de tothom. El seu oncle Teardrop (excel·lent John Hawkes, nominat com a millor secundari), malgrat la oposició inicial és l'únic que li donarà un cop de mà!.

La cinta és un retrat demolidor i agònic dels habitants d'una terra que tenen les seves pròpies lleis,és una màfia diferent a la que estem acostumats, però màfia en definitiva, on la droga i la llei del silenci són el seu precepte sagrat.

És una cinta on les relacions consanguínies marquen un camí difícil per Ree amb un final impactant que ningú s'espera on la por i la inseguretat fan créixer de cop a una protagonista que està sol davant de tot allò que l'envolta.

Una pel·lícula imprescindible, però compte també difícil de pair. Jennifer Lawrence està nominada a millor actriu, no té res a fer davant de la Portman, però fa un gran paper que si més no val la pena revisar!

Puntuació :8/10

CISNE NEGRO

Ahir la vaig veure i encara em dura l'efecte devastador de la transformació de Natalie Portman! (Després parlarem d'ella).

La pel·lícula és un viatge emocional al més fons dels sentiments obscurs que podem tenir com a persones.

Nina, (espectacular Portman) és una ballarina obsessionada per la possibilitat de poder interpretar al cigne reina al El llac dels cignes, ara que la ballarina principal (impressionant Winona Ryder) ha deixat la companyia. Ella és perfecta per a fer de cigne blanc però hi ha una companya que és la ideal per a fer de cigne negre, però ella vol fer els dos papers.

És a partir d'aquesta premissa que Nina començarà un viatge profund, dolorós i obsessiu fins aconseguir allò que vol!

Darren Aronofsky aconsegueix una pel·lícula inquietant i desconcertant, si entres en ella, caus en un pou profund i claustrofòbic, on fins i tot, hi ha vegades que t'oblides de respirar per què tu també t'obsessiones amb la bogeria de Nina. Amb una mare obsessiva , una magnífica Barbara Hershey, que no la deixa en cap moment també l'ajudarà, encara que implícitament, a fer aquesta transformació cap a la degradació humana.

No vull explicar més perquè com menys sapigueu de la història, millor.

Tots estan fantàstic ,fins i tot Vincent Cassel, fent de mestre en tots els sentits i a part de les esmentades Hersey i Ryder; Mila Kunis, el cigne negre tan ben representat!!... però per sobre de tots ells una Portman... no tinc paraules... la seva transformació , la seva evolució de personatge és dels més brutals que he vist en molt de temps!

Aguanta totes les escenes de la cinta, primer amb un to angelical extremadament exquisit fins a arribar a un sacrifici extrem per la obsessió d'aconseguir el paper de reina, convertint-la en un dels papers més obscurs que he vist mai,!!! No m'imaginava una transformació així, amb una posada en escena impactant i una fotografia que l'apropa al terror psicològic (més d'un crit vaig escoltar a la sala!).... la cinta s'ha de veure obligatòriament!!

He de veure Los chicos estan bien, però em sembla que la sra. Beatty ho té molt negre... i em sap greu perquè s'ho mereix però la Portman ens demostra que ha crescut com a actriu, ahir la vaig veure adulta i capacitada per fer absolutament qualsevol cosa!!!!

Puntuació: 9/10 (a punt he estat del 10)

TRAVESSA DELS OSCARS!!

Ja els tornem a tenir aquí!!!!!!!!!!!!!

Aquest any, poden estar molt cantats o ser una gran sorpresa.!!!!

Com sempre si pensem amb mentalitat americana votareu una cosa i si voteu amb el cor (com jo!) no n'encertareu cap, jejeje!!!

En fi ! Qui vulgui participar ja sap!!

Com cada any hi ha un pastís en joc!!!!!!!!

Bona sort a tothom!!!!!!!!

PA NEGRE LA GRAN GUANYADORA

Pa negre ha estat sens dubte la pel·lícula guanyadora en la 25a edició dels Premis Goya que es van celebrar ahir a la nit i que han acabat aquesta matinada.

Amb una arrencada impressionant (sobretot amb el número musical liderat per Luis Tosar, impressionant!) la gala va anar desinflant-se, malgrat elsànims que hi va posar Andreu Buenafuente.

Però tot i així , poc a poc anaven caient tots els premis del cantó de la producció catalana,alguns podrien dir que va ser una decisió salomònica per no repartir tants premis a Balada triste de trompeta del director de l'Acadèmia (Alex de la Iglesia) i Bajo la lluvia de la vicepresidenta (Iciar Bollaín), però no ens enganyem, Pa negre és una gran pel·lícula , probablement la millor pel·lícula de l'any i així ha estat reconeguda. Els moments més emocionants van ser quan els jovenets, Marina Comas i Francesc Colomer, molt emocionats recollien el premi per la seva impressionant interpretació i Nora Navas i Laia Marull (que amb aquest premi ja ha fet el triplet: actriu revelació,repartiment i millor actriu) donaven les gràcies a un Villaronga molt emocionat (que es va autonomenar “bitxo raro”). I així fins a 9 Goyas més. Tot un èxit!!!

Va ser una nit catalana, per què a part de Pa negre, altres produccions catalanes van alçar-se amb l'estatueta; Buried, Chico y Rita (pel·lícula d'animació de Mariscal i Fernando Trueba) i el documental a Bicicleta, cullera, poma amb Pascual Maragall.

El millor actor per Javier Bardem... aquesta vegada també molt merescut!

Enhorabona pel cinema , però si avui m'ho permeteu, enhorabona pel cinema en català!!!

ANIMAL KINGDOM

La supervivència dins del regne animal s'estableix per la llei del més fort.

El més fort és el que guanya, és el més poderós i el que cuida dels seus.

Aquesta podria ser la definició exacte d'aquesta cinta australiana, sorprenent i que no et deixa gens indiferent un cop surts del cinema, al contrari, surts amb un nus a l'estómac i pensant que la societat australiana també té baixos fons... i molts cruels.

A un barri marginal de Melbourne hi ha establerta una cruenta guerra entre una perillosa família de delinqüents i la policia local (igual de perillosa). És una espècie de “salvatge oest” al ben mig de la ciutat.

La pel·lícula comença quan Joshua, el nebot de la família arriba a casa de l'àvia perquè la seva mare acaba de morir. Pope, l'oncle gran, sota una presència d'home angelical és el més cruel i sanguinari dels germans i està fugint d'un grup de detectius que el volen mort.

A casa de l'àvia, vivint amb una família per a ell desconeguda, Joshua anirà descobrint el tipus de família que té, on el món que l'envolta és molt més gran i perillós del que hauria pogut imaginar. Quan la tensió entre família i policia arriba al seu punt més alt; Joshua es troba al mig d'una cruenta guerra que en un moment determinat l'esquitxa a ell i haurà de començar a decidir!

Un dels policies, vol protegir-lo, però les decisions que ha de prendre faran canviar el curs de la història de la seva família.

Animal Kingdom és un pel·lícula molt interessant , tot i que amb alguns alts i baixos on sorprenen sobretot dues actuacions; la de l'oncle Pope, personatge que al principi et cau bé però que poc a poc vas descobrint que les aparences enganyen. I per sobre tots ells Jacki Weaver, la matriarca, la mare de tots els seus cadells de llop, que sota una aparença dolça, petita i fràgil, s´amaga una dona poderosa que és el pilar de la família. Encertadíssima nominació d'aquesta actriu australiana. Al principi no entens perquè l'han nominada però quan surts del cinema estàs plenament convençut de què no només, se la mereix sinó que espero fermament que guanyi l'estatueta perquè té una escena, que només per aquesta escena ja es mereix l'Oscar.

Recomanable cinta, no us la perdeu, passarà sense pena ni glòria i potser és una de les millors pel·lícules que hi ha ara a la cartellera, i això que ara hi ha molts bons títols!!

Puntuació: 9/10 (6 dels punts se'ls emporta la Weaver)

AVUI HAURIA FET 80 ANYS

Ídol de la meva joventut, avui James Dean hauria fet 80 anys.

Igual que Marilyn Monroe, els cinèfils ens hem preguntat alguna vegada que hauria estat de la carrera d'aquest actor si hagués viscut més anys. Quina filmografia hauria tingut? Hauria arribat a ser un sex symbol? Hauria estat un gran actor?? La tràgica mort del jove actor van estroncar totes aquestes preguntes...

Amb només tres pel·lícules es va convertir en un ídol de masses , per a les més jovenetes però també per els més jovenets.

James Byron Dean va néixer un dia com avui del 1931, i sempre li va agradar el teatre. En el cinema i en poques pel·lícules va demostrar ser un actor de talent on en tots tres títols va saber copsar en els seus papers la melancolia, i introspecció dels seus personatges a través d'un caràcter que ja el personalitzava.

Tot i tenir varios affairs coneguts (els més forts, amb Natalie Wood i Pier Angeli), homosexual no declarat, també va ser parella del seu company a l'Este del edén, Sal Mineo.

Per a mi , la seva millor interpretació va ser a Rebelde sin causa....i durant el rodatge de Gigante, (on es va fer gran amiga de Liz Taylor), va patir el greu accident de cotxe (la seva gran passió eren les carreres) que el va matar.

James Franco, que ara està nominat a millor actor per 127 horas, va fer un biopic per a la televisió interpretant l'actor... se li assembla molt!
(gràcies Margenat per recordar-m'ho!)

ENS HAN DEIXAT JOHN BARRY I MARIA SCHNEIDER

Aquesta última setmana que avui s'acaba deixem a dos personatges més del món del cinema. 

Ben diferents tots dos.

John Barry

Un dels més grans compositors que ha donat el cinema ens deixava el passat dia 30 a l'edat de 78 anys.

Se'l considera el pare de la música de James Bond i és també el creador de grans bandes sonores de l setè art, d'entre altres: La jauria humana, amb Robert Redford i Marlon Brando, Robin i Marian (meravellosos Sean Connery i Audrey Hepburn), El zoo de cristal , La calle del adiós o Frances . Va guanyar la estatueta en cinc ocasions : Bailando con lobos, El león en invierno, Nacida libre (banda sonora i cançó) i segurament per la banda sonora que més se'l recordarà (a part de la del Bond): Memorias de Africa.

Maria Schneider

Schneider se l'associarà sempre per un paper que ha marcat un punt d'inflexió en el món del cinema: la jove Jeanne a El último tango en Paris juntament amb Marlon Brando en la producció de Bernardo Bertolucci. Només tenia 20 anys. La seva vida a partir de llavors seria dura, que finalment la van dur a ingressar a un psiquiatric.

Tot i haver protagonitzat una trentena de pel·lícules només recordo aquest títol malgrat que havia participat en altres produccions, totes europees i treballat amb actors comAlain Delon, Gerard Deparidieu o Jack Nicholson, i amb directors com Terence Young, Franco Zefirelli. La seva última aparció al cinema va ser al 2009 en un paper a Cliente una producció de Josiane Balasko.

Va morir el passat dijous dia 3 a l'edat de 58 anys.

SEGON SOPAR BLOGGER!!!!

Després de dos anys d'aquell fantàstic sopar on ens va permetre posar cares a nous amics fets a través dels blocs, si tot va bé i amb molta il·lusió, esperem trobar-nos novament el proper dissabte 26 de febrer.

El lloc encara no el sabem , dependrà de la gent que ens hi apuntem, però esperem retrobar-nos els que ja ens vam conèixer i i presentar-nos els nous que hem anat coneixent!!!

Per apuntar-se al sopar-blogger, organitzat conjuntament per Òscar, Mar, Jordicine (blogs de referència!!!) i jo mateixa, podeu fer-ho amb un comentari a aquest post. A mesura que tinguem més informació ja ho anirem comentant.

Ens veiem el dia 26 de febrer!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

MORNING GLORY

A vegades no li demanes res a una pel·lícula. Simplement entres el cinema pel simple plaer de veure una pel·lícula encara que ja sàpigues que no t'esperes absolutament res d'ella.

Aquesta cinta jo, particularment, no l'hauria anat a veure si no fos per què hi surt una actriu que admiro des de fa molt de temps, malgrat que últimament només es dedica a fer papers de comèdia i sempre amb el mateix clixé , però no ens hem d'oblidar que va ser la dona de Michael Corleone!!!! Em refereixo a Diane Keaton, musa per excel·lència dels anys setanta de Woody Allen (inoblidable Annie Hall o Manhattan i més cap aquí: Misteriso asesinato en Manhattan on feia d'alter ego d'Allen).

Morning Glory no té res, absolutament res, no aporta cap novetat, els personatges són molt repetits i totalment plans, el guió és fluix però ... (sempre hi ha un però!) la veritat és que jo m'ho vaig passar força bé i en certes ocasions vaig riure molt!!! Està ben dirigida i no es fa gens pesada , que ja és molt!

La Keaton està igual que sempre des de fa pel·lícules, envellint amb una certa dignitat i no ha perdut el seu estil tan peculiar i tan “Keaton” que sovint em fa recordar un estil molt “Hepburn”, aquí fa un paper més aviat secundari però té una escena que potser és on vaig riure més!!!

Harrison Ford està molt divertit fa de “gruñon”, de periodista que encara està ancorat al passat i que no deixa de repetir ni un sol instant que ell va guanyar molts premis i que no entén com pot estar en un programa matinal....

Jeff Goldblum: interessant, està molt interessant i és tan alt!!

La que potser em va semblar més fluixeta va ser Rachel McAdams interpretant a una jove productora executiva de televisió que acaben de despatxar i entra a treballar a un programa matinal on ningú es mira la tele a aquella hora. La vaig trobar massa sobreactuada i el paper el va fer ella com l'haurien pogut fer moltes de les actrius que hi ha avui dia , amb això vull dir que passa totalment desapercebuda.

En fi jo ja he avisat!, potser no és necessari que us gasteu el preu de l'entrada però si la fan algun dia per la tele, mireu-la, passa bé, i passareu una bona estona.

Puntuació: 5/10 (l'aprovo per ells dos Ford/Keaton)

JA HEM COMENÇAT: NOMINACIONS ALS OSCAR

Amb alguna que altra sorpresa, ahir al migdia van donar les nominacions als Oscars que aquest any es celebren el proper dia 27 de febrer.

Evidentment, la més gran: la tercera nominació de Javier Bardem per Biutiful (que també opta com a millor pel·lícula de parla no anglesa). És una nominació que se la mereix però no té res a fer!!

Aqui us deixo la llista per si voleu anar fent boca!!

BLOG

L'altre dia vaig tenir la oportunitat d'anar a veure la preestrena de Blog, pel·lícula que s'estrena aquesta setmana, i vaig quedar gratament sorpresa.

L'argument de Blog ens pot recordar a alguna sèrie o pel·lícula que ja hem vist, i és que la directora és va fixar en una notícia que va llegir al diari i en va decidir escriure una història.

Com deia , la pel·lícula està dirigida per Elena Trapé una jove directora que segueix els passos de Mar Coll (Tres dias amb la família) i Roser Aguilar (Lo mejor de mí) , en el que s'anomena Proyecto Ópera Prima, una col·laboració entre l'ESCAC l'escola de direcció de Cinema i Audivisuals i Escándalo Films una productora potent dins del mercat espanyol en que potencien (i financien) projectes de directors/es novells , alumnes que surten de l'ESCAC.

Aparentment podríem pensar que és una història més d'adolescents però en realitat és el retrat d'un grup de noies de classe mitja- alta, ben educades, intel·ligents, estudioses que decideixen establir un vincle secret , un objectiu comú que elles consideren una veritat universal: la necessitat de viure emocions fortes que les diferenciïn dels altres.

El plantejament de la pel·lícula és força interessant, val a dir que és una història que fa 20 anys no s'hauria pogut fer, jo crec que ni plantejat ja que el tema principal de la pel·lícula, a part dels valors que aquests són universals, són les noves tecnologies. Les protagonistes estableixen vincles a través dels blogs i del messenger. Els sentiments, les actituds, el què pensen i volen fer , tot està plantejat d'una manera virtual. De fet hi ha un element interessant a nivell tècnic que és molt important per la història i és que gran part de la pel·lícula està rodada en càmera subjectiva (sempre hi ha una jove o una altra que van gravant el que fan i el que els hi passa). Plantejament que com dic em va resultar inicialment difícil d'entendre però que a mida que anava passant la pel·lícula m'agradava més i feia que entrés molt més en la història per què la feien molt més realista, (de fet llegint coses sobre la pel·lícula, sembla ser que la idea era que les protagonistes es rodessin a elles mateixes amb càmeres domèstiques com a part del seu diari personal, el límit de la realitat i de la ficció és present en la cinta quan la directora va demanar a les noies que es gravessin a casa i que deixessin la càmera a les seves habitacions i que diguessin el que volguessin davant d'ella).

Aquest fet, fa molt més valenta la cinta, si a més s'hi afegeix que les noies no són actrius professionals (la directora va haver de fer un casting molt intens per escollir a les protagonistes....) fan que encara tingui molt més sentit donar-li un vot de confiança la visió de la pel·lícula.

Hi ha molt bona compenetració entre totes les noies (i no es coneixien de res!) hi ha uns jocs de mirades i de gestos interessants, i una bona presentació de personatges sobre tot de la Marta ,l'alumna que engega “el projecte” però poca explicació de la història (que es va desvetllant a mida que passa el metratge), cada noia té el seu rol: la lider, la indecisa, la ingènua, la enamorada... totes elles amb uns valors comuns i per sobre de tots ells, el sentiment de pertinença a un grup, en el que no es fallaran i que sempre estaran juntes...un sentiment molt important per aquesta edat... i per totes.

Per defecte de professió, vaig trobar a faltar algun aspecte més pedagògic, més educatiu.. em feia preguntes que no queden resoltes en la pel·lícula, totes demostren maduresa, intel·ligència, segures d'allò que volen fer per què tenen un objectiu comú... però cap d'elles pensen en les conseqüències??? en el que pot passar?...

No sé si les noies seguiran en el món de la interpretació però per si de cas , cal tenir en compte a partir d'ara noms com: Candela Antón, Anna Castillo, Lidia Torrent, Lola Errando, Sara Gómez, Irene Trullen o Alada Vila.

Blog és una pel·lícula valenta, parla de respecte, d'amistat, de valors, l'acceptació de totes elles sent tan diferents,és un retrat de l'adolescència actual però a la vegada tracta sobre l'adolescència de sempre.
(Gràcies Anna i a EMON!!!!!)

Puntuació: 8/10

ENS HA DEIXAT SUSANNAH YORK

Acabo d'assabentar-me!

M'he quedat parada!

Potser no era una actriu molt coneguda però britànica de naixement , va tenir el seu reconeixement més àlgid als anys seixanta i va compartir cartellera amb actors com Montgomery Clift ( Freud, pasión secreta), o Salvaje y peligrosa amb Elizabth Taylor, o Tom Jones amb Albert Finney i dirigida per Tony Richardson...

Potser, segurament la recordeu més com a mare de Superman, fent d'esposa de Marlon Brando... però si jo la recordo especialment és en la magnífica Danzad, danzad malditos, de Sidney Pollack, de la qual recordo que de petita em va impactar terriblement la seva actuació, per la qual va estar nominada a l'Oscar i on omplia cada una de les escenes robant el protagonisme a Jane Fonda.

Tenia uns ulls preciosos.

COMENCEM LA CARRERA CAP ALS OSCAR

Esperant avui la nit del cinema català , els premis Gaudí, en la seva tercera edició, aquesta matinada ja ha començat la carrera cap als Oscar amb la celebració de la nit dels Globus d'Or.

No hi hagut gaire sorpreses, els premis que donen la premsa estrangera a Los Angeles, ha concedit els guardons a pel·lícules o sèries que sortien com a favorites.

Els premis més importants han estat: La red social, la cinta que dóna a conèixer com es va crear la xarxa social Facebook, ha guanyat com a millor pel·lícula dramàtica, les estatuetes per a millors actor i actriu: Colin Firth per El discurso del rey (bieeeeeen!!!) i Natalie Portman per The Black Swan i els secundaris per Melisa Leo i Christian Bale per The Fighter. En l'apartat de comèdia han triomfat: Annette Benning per The kids are all right i Paul Giamatti per Barney's Version.

Toy Story 3 ha guanyat per animació i Glee ( una sèrie que em cau molt bé) i Broardwalk Empire (amb Steve Buscemi inclòs) han guanyat per les sèries.

Biutiful no ha aconseguit el premi a la millor pel·lícula estrangera...

En fi, si voleu tota la llista passeu-vos per la pàgina oficial dels Globus d'Or.

BIUTIFUL

M'he esperat una mica a escriure el comentari sobre Biutiful, reconec que m'ha costat perquè cada vegada que anava pensant en ella m'enfadava més.

Alejandro González Iñarritu em va impactar a Amores perros (pel·lícula que ja vaig dir en el seu moment que mai més tornaria a veure), em va emocionar amb 21 gramos (és on em vaig convèncer que Naomi Watts era una excel·lent actriu) i em va agradar molt a Babel on descobria el paper més dramàtic de Brad Pitt.

En totes tres pel·lícules hi havia un element comú , el guió signat a dues bandes per ell i per Guillermo Arriaga. Es veu que es van enfadar i es van separar , Arriaga es va atrevir amb una més que digne direcció amb En tierra quemada, amb una espectacular Charlize Theron i Iñarritu amb Biutuful.... i ja no és el mateix.

La pel·lícula és enganyosa... de primer moment quan surts del cinema pots sortir una mica impactat però a mida que vas reflexionant resulta de lo més pedant.

Vol ser un retrat demolidor i una crítica social d'avui dia que jo interpreto com que el director et vol ensenyar allò que passa ens els baixos fons d'una ciutat (en aquest cas Barcelona) a través d'un personatge mentre ell dirigeix com si fos algú que està per sobre d'ell.

Sort d'en Bardem que està fantàstic i és qui aguanta la pel·lícula (tot i que els actors que l'acompanyen tampoc estan gens malament , en aquest sentit la direcció d'actors és més que correcte), però em costa creure que li hagi de passar tot a ell, i que a més tot sigui dolent o pitjor i que t'ensenyi que no té sortida per enlloc.

La veritat és que em va molestar una mica la visió que dóna de Barcelona o de Santa Coloma, unes ciutats brutes , sense esperança, molt decrèpites... la història no em va interessar i la part més sobrenatural, se l'hauria pogut estalviar perquè en definitiva no aporta res....

Es va criticar molt en el seu moment però ara per ara si em feu escollir prefereixo la Barcelona de Vicki Cristina Barcelona de Woody Allen.

Puntuació: 4/10 (i els 4 punts van pel Bardem!)

EL DISCURSO DEL REY

Els britànics són perfectes per fer pel·lícules d'època. Si a més en el seu argument hi ha inclòs algú de la seva reialesa , encara més bé.

Les pel·lícules són de factura impecable i si hi ha un bon càsting no hi ha res a fer. Són els millors.

Aquest és el cas de El discurso del rey, la darrera pel·lícula que vaig veure l'any passat i que em va agradar molt. Per molts aspectes.

En primer lloc pel que he dit al principi, amb això els anglesos no tenen rivals, la historia t'enganxa des del primer moment, la primera seqüència un príncep George (pare de l'actual reina d'Anglaterra) dubtós i neguitós que ha de donar un discurs davant de milers de persones en un estadi: el problema... és tartamut, la imatge reflexa clarament els nervis del príncep i la decepció de tots els seus súbdits, no sabem com acaba l'escena però tot seguit veiem la preocupació de la seva dona (esplèndida i, cada vegada millor, la sorprenent Helena Bonham-Carter) buscant els millors metges per curar-li la seva malaltia. No ho està aconseguint per més cansament del príncep però apareix un logopeda australià que li han recomanat i que mitjançant mètodes poc ortodoxes sembla que obté resultats positius.

La primera entrevista és decepcionant però poc a poc la relació “metge”-príncep va agafant caires insospitats, la seva relació no és molt habitual, mai ningú de la reialesa britànica havia tingut assumptes amb algú del poble però poc a poc i gràcies a això anem descobrint la vida d'un home que està cridat a ser rei.

La història és un personatge més de la pel·lícula, no és el més important però si que et va pistant en quin moment viuen i quins són els aconteixements importants que van succeint. De totes, maneres, personalment , el que més em va interessar és aquesta relació tan estranya que va anar afavorint la seguretat d'un personatge que havia de ser un home a l'ombra però que per circumstàncies històriques va esdevenir rei, el seu germà va abdicar per casar-se amb l'americana Wallis Simpson.

Un altra aspecte que cal ressaltar és evidentment els actors, la majoria britànics, amb unes credencials impecables: Derek Jacobi en el paper d'arquebisbe (impagable l'escena a la catedral amb Rush), Michael Gambon en el paper de rei George V, pare del rei, la ja comentada Bonham-Carter i dos australians Guy Pearce en el germà de Firth una mica passat de voltes al meu parer i Geofrey Rush que demostra una vegada més la seva qualitat com a actor de teatre, està simplement fantàstic.

Em deixo pel final a Colin Firth, ho reconec , tinc debilitat per ell, ja ho deia en la meva anterior entrada però la seva caracterització de futur rei, amb les seves pors, les seves inseguretats (davant d'un problema que té assumit per què creu que ja ningú li podrà solucionar) el fan un personatge del tot humà. Estarà nominat a tot ... ho hauria de guanyar tot.... ja no ho va fer amb a Single man, (on crec que estava una mica millor que aquí però ho dic amb la boca petita), però els acadèmics d'arreu tenen un deute amb ell.

Últim aspecte, sempre ho faig però aquesta si que és una pel.lícula que recomano veure en versió original.

Puntuació: 9/10 (sobretot per les actuacions)

LES MILLORS PEL.LÍCULES DE L'ANY!!

Al meu criteri és clar!!!

Després de gairebé totes les festes i d'un final de trimestre amb una grip espectacular, torno a reenganxar el bloc que el tenia molt abandonat! 

Aquestes són el llistat de pel·lícules que més m'han agradat de l'any que acabem de deixar, són les que jo he vist , possiblement me'n deixo de molt bones però serà per què no he tingut ocasió de veure-les.

Com que sempre costa això de fer llistes, i tampoc sabria dir quin és la puntuació que els hi dono, l'ordre serà segons el dia en que la vaig veure, començant pel mes de gener.

LA CINTA BLANCA

Sens dubte de les millors de l'any. Punyent com totes les de Haneke, la història del possible naixement del nazisme en un petit poble d'Alemanya és esfereïdora.

A SINGLE MAN

Ho reconec, en Colin Firth és una debilitat! Acabo de veure fa pocs dies El discurso del rey, on torna a estar fantàstic, però crec que l'actuació a Single man és insuperable, malgrat pugui guanyar l'Oscar fent de rei anglès.

AN EDUCATION

No sabia que anava a veure i em vaig trobar amb una molt agradable sorpresa, la historia de la noia de 16 anys que descobreix la vida per primera vegada a través d'un home madur em va agradar molt!

EL CONCIERTO

Tampoc tenia molt clar el que anava a veure, només hi anava per la Melanie Laurent i em vaig trobar amb una història una mica descontrolada però realment divertida amb uns 15 minuts finals realment espectaculars!!

LOLA MONTES

Impressionant!!! Una de les meves pel·lícules preferides és Carta de una desconocida i tenir la oportunitat de veure un Ophüls en pantalla gran era una delícia.... sens dubte un plaer per a la vista!

THE LAST STATION

Potser la història pot no arribar a convèncer del tot, però veure en escena a Hellen Mirren i Christopher Plummer era un plaer que no em podia perdre... i no em vaig enpenedir, en absolut!

LONDON RIVER

Historia de guió i de personatges com m'agraden a mi. La commovedora historia d'un pare i una mare que perden els seus respectius fills als atemptats de Londres em va commoure sense arribar a la sensibleria en cap moment

 TOY STORY 3

Simplement genial!

COPIA CERTIFICADA

Intimista, dos personatges, una sola tarda i una història d'una parella. Amb una interpretació magistral de Juliette Binoche l'última cinta de Kiarostami és de revisió obligatòria.

LA RED SOCIAL

Probablement la millor pel·lícula de l'any i on a partir d'ara començarà a recollir molts premis.... amb un ritme trepidant , ens explica la seva versió de la creació

del Facebook.

Deixo pel final i no les poso a la llista, a tres cintes de producció espanyola i catalanes que també m'han agradat força!

NACIDAS PARA SUFRIR

Només per veure a la meva Adriana Ozores fent un paper de dona trista i analfabeta , ja val la pena veure-la. Amb un to agredolç Miguel Albadalejo fa un retrat de la Espanya profunda realment impactant!

PA NEGRE

Magnífica adaptació de Villaronga dels llibres d'Emili Teixidor, on es recreen les vides i misèries de la població catalana durant l'etapa de la postguerra.

HEROIS

 

Tot i que em sobra el paper d'Eva Santolaria, la història sobre la pèrdua de la infantesa de quatre joves en època de vacances ,em va agradar força... sobretot el canvi de gir inesperat del guió!

WEST SIDE STORY

Aquesta setmana m'ha tocat a mi fer el comentari al bloc de Zinefilas.

Feia temps que em rondava pel cap parlar sobre West Side Story ....és un dels meus musicals preferits... si teniu ganes de llegir-lo, ja sabeu passeu i em dieu que us sembla!

No puc evitar però,  de posar alguna de les cançons perquè fent el post no he parat d'escoltar la banda sonora ... perquè mira que és bona, eh??

Us deixo el video del pròleg.... si us passa com a mi, agafareu el dvd per veure-la o la bso, per escoltar-la!!!

ENS HAN DEIXAT... BLAKE EDWARDS

Avui és un dia d'aquells tristos... la mort d'algú del cinema sempre em fa passar una mala estona, i més quan van marxant els grans … però avui és especialment un dia més dolorós per què Blake Edwards va ser el director de pel·lícules que personalment han marcat la meva vida.

Dias de vino y rosas.

La pantera rosa

La carrera del siglo

El guateque (genial Peter Sellers!!!)

10, la mujer perfecta

i especialment:

Desayuno con diamantes i Victor o Victoria (brutals les dues)

Recordo la primera vegada que vaig estar davant de Tiffanys a Nova York!! crec que tots els cinèfils tenim una foto davant!!! i Victor o Victoria és un dels millors musicals de la història!!! Meravellosa Julia Andrews!!!

Avui estem amb tu Julie!!!

THE WAY

La pel·lícula va cridar la meva atenció perquè tracta sobre el Camino de Santiago.

La vida d'un oftalmòleg vidu (Martín Sheen) que viu a Los Ángeles canvia radicalment quan el truquen des de França,més concretament des de Saint Jean de Port (inici “oficial” del Camino francès) per comunicar-li la mort del seu fill, el dia després d'haver començat la travessia. Trasbalsat va a recollir el cos del seu fill però quan arriba allà decideix cremar-lo i iniciar allò que el seu fill s'havia proposat: fer el camino de Santiago. A partir de les hores es trobarà amb una sèrie de personatges que l'acompanyaran durant tot el camí i d'altres que anirà deixant... però tots ells aniran fer-lo canviant la seva visió de la vida.

Pel·lícula americana, no ho oblidem, dirigida per Emilio Estevez que ha dirigit per tercera vegada al seu pare. I dic què és americana perquè com no podria ser d'altre manera ha d'haver-hi tots els típics tòpics de la cultura espanyola (i això a vegades em rebenta!!): toros, Fiesta, tapas i gitanos (episodi els quals no queden gens ben parats i particularment s'haurien pogut estalviar!).

La pel·lícula és més aviat una guia turística- documental del Camino on va passant pels llocs més significatius i tot i que no és una pel·lícula rodona, hi ha moments molts salvables (com és el del parador a León, on allà descobreixes el valor i el significat del Camino).

Martin Sheen porta tot el pes de la pel·lícula acompanyat de tres actors de diferents nacionalitats com són Deborah Kara Unger, Yorick Van Wageningen (holandès) i James Nesbitt (irlandès).

Recomanable sobre tot pels qui hem fet el Camino, que podem entendre una mica millor la filosofia de la historia , perquè és el que es viu quan estàs sol caminant al llarg de la ruta i vius les vivències que ells viuen.

Puntuació: 5/10

BON APPÉTIT

No deixaré de repetir que a mi el que més m'agrada quan entro al cinema és que m'expliquin una història, i si és bona , millor.

Vaig anar a veure Bon appetit, no m'esperava gran cosa i de fet quan vaig sortir del cinema el primer que vaig dir és que no m'havia agradat. De fet una de les coses que em van influir a dir-ho va ser que Unax Ugalde , el protagonista no m'acaba de fer el pes. Però avui escrivint el comentari i pensant en la pel·lícula he de canviar d'opinió. Per què?, no ho sé ben del cert , potser perquè la cançó que canta Hannah (Nora Tschirner), és d'aquelles que et queden gravades al cap i no te les pots treure i vas repetint constantment.

I per la història? És un guió senzill sense cap pretensió, i a més amb un final dels que a mi m'agraden, segur que aquest guió dirigit per algun dels directors americans l'haurien fet acabar amb un happy end força increïble però a mans de David Pinillos, director espanyol que debuta amb aquesta senzilla cinta , la fa molt més creïble i a l'hora molt més agradable ,malgrat el seu final, que evidentment no explicaré!

La historia de Daniel (Ugalde), un cuiner que vol arribar a ser xef i entra a treballar a un prestigiós restaurant de Zurich on coneix a Hannah la sommelier del local. La química és instantània, sobre tot per Daniel, però per Hanna és diferent ella sempre diu que són dos amics que es besen i aquest és el punt més important de la història.

Per a mi no és una cinta del tot rodona, segueixo dient que Ugalde , tot i que s'esforça no acaba de lligar amb el seu paper i la que crec que dóna més de sí en el seu personatge és ella. Tot i així la història cau en algun tòpic com és la relació de Hannah amb l'amo del restaurant i en alguna escena prescindible i massa “ben preparada” com és la de la platja.

De totes maneres, hi ha molt bona intenció, és una pel·lícula petita que mereix ser reconeguda i que és agradable de veure.

Puntuació: 6/10

AVUI FEM TRES ANYS!!!!

Avui fem tres anys!!!.

Avui fa tres anys que uns boges amigues meves (Yoli, Marga, Isabel, Sisuca, Amparo i Margenat), i no em cansaré mai de dir-ho, afortunadament boges, que em van fer aquest meravellós regal: el blog.

I ha estat un dels regals més bonics que m'han fet mai perquè gràcies al blog he pogut conèixer companys blocaires fantàstics i a persones desconegudes o anònimes que sinó fossin per elles i als seus comentaris aquest modest blog no tindria raó de ser.

És per això que GRÀCIES!!!! Gràcies a totes i a tots que feu possible que cada dia tingui ganes de voler escriure sobre cinema, la meva gran passió i que a més em llegiu... i això és tota una satisfacció personal.