dimecres, 22 de maig del 2013

LAS VENTAJAS DE SER UN MARGINADO



Ho he dit moltes vegades que a potser vaig a veure una pel·lícula sense saber de que va i em trobo amb una sorpresa molt agradable.
Novament m’ha passat amb Las ventajas de ser un marginado... no sé qui me la va recomanar però creia que anava a veure una pel·lícula més sobre estudiants de final d’institut.
És cert, l’inici de la historia es sobre això, un noi marginat que arriba a l’institut i ningú li fa cas, un noi acadèmicament molt bo però que no té habilitats socials i que coneix a una parella de germans que estan a l’últim curs i que d’alguna manera "l’adopten". La pel·lícula  ens mostra com aquest personatge va madurant una mica per què li toca una mica per què la vida l’empeny... però el dolor del passat sempre hi és, el seu precari equilibri comença a fer-se massa evident.
Per què la història és diferent a les altres? la pel·lícula està basada en el llibre del mateix director, Stephen Chbosky, una historia que des de que va ser editada de seguida es va convertir en una obra de culte i que és tant llegida com prohibida als instituts americans.
Chbosky dirigeix amb una naturalitat  i una exquisida sensibilitat la historia de Charlie en el camí iniciàtic de la seva vida. L’autor va escriure el llibre en un moment difícil de la seva vida, però ,segons ell diu, estava preparat per escriure sobre perquè bones persones han de passar mals moments i com una família de bons amics pot ajudar-te a superar-los. El va escriure en forma de cartes, el protagonista, Charllie , escriu a un amic  no identificat però que ben be podria ser l’amic que s’ha suïcidat, i li va explicant tots els problemes i sentiments que pateix ell com a adolescent, i parla de temes candents a la seva edat, com d’iniciació al sexe o l’ús de les drogues i l’alcohol.
Charlie com qualsevol noi de la seva edat ha d’anar sobrevisquent a  aquesta etapa de la seva vida però ho fa ajudat per un parell de personatges una mica més grans que ell (estan en l'últim curs de l'institut), Sam, amb una més que correcte Emma Watson que surt de l’encasellament de la Hermione del Harry Potter, una noia bonica però rebel de la qual el protagonista se n’enamora i el seu germanastre Patrick , una ànima jove i rebel que no li té por a res. Influeix també d’una manera positiva , el professor de llengua del noi, interpretat per un sempre perfecte Paul Rudd.
Potser el títol no crida l’atenció, i saber que va d’adolescents fa que no es vulgui visionar però és  una bona història, petita plena de sentiments que val la pena veure.
Puntuació: 9/10




5 comentaris:

LU ha dit...

Me uno al club, para mi también fue una GRAN sorpresa. De hecho la vi más por motivos profesionales que personales, pensando en un grupo de adolescentes y posibilidades de cine un tanto alejado de lo más comercial y famoso.

Me gustó mucho, la historia, los personajes, cómo nos lo cuentan, cómo crece la amistad y cada uno de ellos. La música….

BIQUIÑOS

Zinéfilas ha dit...

Barga,
me la recomendó Lu y me gustó mucho.Le dediqué una reseña no hace mucho.Los personajes son fantásticos,la banda sonora,el argumento....todavía estoy tarareando "Heroes" de David Bowie...jeje....
Bsts

Zinéfilas ha dit...

ay,ay....
soy troyana...que tenía abierta la cuenta de Zinéfilas:)

Alba Guillén ha dit...

Jo també creia que es tractava d'una pel·lícula d'estudiant superficials més, crec que per això em va agradar més, per la sorpresa. He fet una critica semblant i estic d'acord amb tu.

Alba.
http://chancetoflyy.blogspot.com.es/

xalons ha dit...

Hola, soy xalons del blog Apuntes sin papel

Ya he dado la tabarra en Zinefilaz y en el blog de LU, pero bueno...como no se me ha hecho caso, pues te cuento que hay un juego de cine que lleva diez años celebrándose y está hecho por aficionados al cine españoles. Esta edición se llama LA BOLA 13 y se va a jugar en http://juegodecine13.blogspot.com.es/

Te lo cuento por si te interesa participar a ti en solitario o con un grupo de amigos/as. Es algo parecido al juego de adivinar la peli que tienes puesto en tu blog pero aquí hay mucho nivel y competencia por ganar porque el ganador es el encargado de organiazar la siguiente edición.

En fin, perdón por mi intromisión escribiendo un comentario en una de tus entradas pero me pareció que igual te interesaba jugar.

Ah, y se me olvidaba....esta edición la organizamos un equipo formado en su mayoría por valencianos (¡de Sagunt!).

Venga, adeu.