És difícil poder parlar
d'una pel·lícula com aquesta quan el que més ha predominat han
estat els sentiments. Ja sé que el cinema precisament és això...
sentiments i tot el que et provoca. Però a vegades també ha
d'haver-hi quelcom més.
Potser descol·loco amb
aquesta introducció.
He de començar dient que
Lo imposible m'ha impactat molt.
Ho reconec, hi ha escenes
tant esborronadores que et queden a la retina de l'ull i et fan posar
la pell de gallina. Confesso que hi havia moments en que estava
totalment paralitzada a la butaca del cinema. Els primers plans dels
personatges principals, eren un recurs “fàcil” (i no ho dic
despectivament!) per fer-te posar a la pell del què els hi estava
passant a ells com si ho estiguessis visquen tu mateix, i això no
sempre és fàcil d'aconseguir.
Lo imposible,
aconsegueix quelcom impossible, i és que sabent el final, sabent el
què va passar, sabent quina és la història real d'aquesta família
espanyola reconvertida en anglosaxona, sabent tot això , vols saber
el que passa al final. I això tampoc és fàcil d'aconseguir, gens
fàcil...
Tampoc és fàcil
d'imaginar el què realment va passar, per molt “hiperrealisme”
que J.A. Bayona ens vulgui demostrar, per molt que el guió l'hagi
signat Maria Belón, la mare de la família espanyola, per molt que
s'hagi rodat en els mateixos escenaris de Tailàndia, jo personalment
no puc ni imaginar-me per un moment quina va ser la magnitud de la
tragèdia.... si hi ha algú que ho pot fer que m'ho expliqui però
crec que són situacions que si no les vius, és impossible
poder-les explicar o ni imaginar!
No sóc persona que
coneixi la tècnica cinematogràfica, però crec que no faig cap
bestiesa si dic que els efectes especials, visuals i sonors de la
pel·lícula són impecables, vius el moment com el viuen els
personatges amb tanta intensitat que esborrona. Segurament
s'emportarà més d'un premi de l'Acadèmia!.
Els actors estan
impressionants, sobretot per a mi el fill gran Tom Holland, portant
molta part de la història i fent-ho de forma impecable. Els dos
altres germans també estan molt bé. Ewan McGregor, no havia de
demostrar res però si algú en tenia dubte l'escena de l'estació
d'autobusos és esgarrifosament brutal, i les petites aportacions de
Marta Etura i una cada vegada més meravellosa Geraldine Chaplin són
impressionants!.
I no, no em deixo a Naomi
Watts, menció especial, no sé si per bé o per mal.... potser algú
se'm llençarà a la jugular però a mi no em va acabar de fer el
pes. Està molt bé, sens dubte, està en alguns moments
impressionant, i després de saber que moltes per no dir tots les
escenes les va rodar ella, em mereix molt més respecte, però ....
em falta alguna cosa....
Tot i que evidentment la
pel·lícula s'ha de veure, i la recomano hi ha una cosa em va
molestar i és aquests “moments sensibleros” que en molts dels
casos es podien haver tractar d'una altra manera. El toc
“spielgberià” que Bayona pinta alguna de les escenes fan que
decaigui el moment cinematogràfic que en altres moments són d'una
intensitat molt més sensibles.
Evidentment, és
d'obligada visió!. No hi ha dubte que és una gran pel·lícula i si
tenim en compte que tot l'equip tècnic és espanyol, encara més...
amb un pressupost de poc més de 30 milions d'euros s'ha fet una
feina que segurament als EEUU hauria triplicat, si no més, el seu
cost de producció.
Puntuació : 8/10

20 comentaris:
Barga,
...doncs què et puc dir,que la vull veure si o si,que m´encanten Mcgregor i Whatts i que m´ha sorprès la valoració que fas d´aquesta última,perquè per a mi és una gran actriu,i ja et contaré més...igual discutim;) ja,ja
Per altra banda,les pelis de catàstrofes sempre m´han agradat,igual perquè posen en situacions límits als personatges i em resulta molt interessant veure les reaccions.
Ja et contaré més....
Bsts
Ahir vaig estar a punt de veure-la, però al final em va tirar enrere no portar un paquet de clínex a la butxaca.
Tinc ganes de veure-la, però al mateix temps em fa una mica de mandra.
Coincidimos!
Película para verla y sufrir en pantalla grande, eso sin duda.
Efectos increíbles con un guión un pco pobre y sensiblero en busca de la lágrima fácil.
Para mi, los actores están bien sin más... creo que los tristes decorados, las ropas rotas y sucias y el maquillaje ayuda mucho a que no creámos su interpretación.
Saludos.
pues mira, admito que al principio no me apetecía ver la peli... pero poco a poco, por imagenes que voy viendo, y posts como este que voy leyendo... la verdad es que cada vez me apetece mas...
muchos besos!!
Estem d'acord en què Tom Holland és qui ho fa millor però tampoc no em va desagradar la Naomi Watts. A la Marta Etura no la vaig reconèixer... Petsons.
Troyana,
Espero la discusió amb candeletes!!!! saps que m'encanta discutir amb tu i més si és de cinema!
petons
Deric,
un llençol necessitaràs!!!!
però te la recomano encara que ho passis una mica malament!
petonets
Manderly,
Tristes decorados??? creo que los decorados , a veces paisajes naturales on increibles, el maquillaje también me sorprendió!, y en lo que estoy de acuerdo es en el guión a veces un pelin sensiblero!!
petons
naná,
gracias por confiar en mi comentario, creo que la pelicula , aunque con algun fallito que ya hemos ido comentado.... se merece una visión!!!
petons
ricard,
no em va desagradar la Watts, però hi ha alguna cosa que no em va fer el pes!!!
la Etura és la noia que es troba a l'hospital la que li diu al final que ella també s'epsera a viure per saber si la familia ha sobreviscut... paper petit però impactant no creus???
petonet
Bargalloneta con lo de tristes decorados me refería al caos y la desolación que transmiten, no a que fueran sosos. al contrario, toda la parte técnica es increíble!.
Saludos.
Acabo d'arribar ara mateix de veure-la i l'Ana m'ha xivat que havies fet un post sobre la peli i no m'he resistit a veure que opinaves. Estic d'acord amb tu en quasi tot excepte en el tema Watts. Trobo que la seva interpretacio es espectacular per la contencio que mostra durant tota la peli. Lo facil hagues estat sobreactuar. Per mi Watts es una de les grans per sota de la mes gran (comodin del publico Meryl Streep) i no m'extranyaria veure alguna nominacio (i no em refereixo al Goya).
Petons
Hem vist les mateixes, aquesta setmana. 'Lo imposible' i 'Frankenweenie'. M'han agradat totes dues, més la d'en Tim Burton. Una abraçada i fins aviat.
Hola,
Com dic al meu blog a mi no m'ha agradat gaire. Massa manipul·lació emocional i poca sutilesa.
Salutacions!
Manderly
Eiiiii perdonaaaaaa... lo habia entendido mal!!!!
Los decorados son espectaculares , tienes razón!!!
petons
Manderley!!!
Marta quina ilusió que et passis per aqui!!!!!!!!
jjajajaaj comodin de Meryl!!!!como sempre genial és la millor!!!
La Watts m'agrada però aqui no sé.. em falta alguna cosa pe`ro potser tens raó!!!
una abraçada!!!
Jordi!!!!
és que en Burton és en Burton i jo vaig disfrutar com un camell!!!!
petons
i un dia d'aquest em poso al dia amb el teu blog.....
I promise you
Amb el teu permís, dirigiré aquí els que em vinguin a llegir (sobre aquesta pel·li). Només no acabo d'estar d'acord amb tu quant a Naomi Wats: a mi em va agradar moltíssim, precisament penso que va dramatitzar lo just per no ser sensiblera, sinó sensible.
Gràciess
Barga,
torne per a dir-te que ja la he vista i naturalment,encara estic impactada.
No entenc la valoració que has fet de la Whatts,perquè crec que està extraordinària..molt superior a McGregor que mira que m´agrada però crec que el personatge de Maria a la peli té molt més pes,igual que el xiquet major,Lucas,que també m´ha agradat molt.
Li acabe de dedicar una entrada,així que passa´t si t´abellix i continuem discutint...ja,ja,ja
Per a mi,la peli se pot resumir en una paraula i és:
BRUTALLLLLLLLLLL!!!!!!
bSTS
A mi tb em va agradar molt i impactar molt. Ja que parles de cares, la que em va quedar gravada és la del fill petit corrents, recordes l'escena, segur. No sé què li devien dir a aquell nen xq corres d'aquella manera, xò encara ara m'emociona.
Segur que tindrà molts premis.
Publica un comentari a l'entrada