BLANCANIEVES

Vaig tenir la gran sort de poder assistir a la preestrena de Blancanieves al Liceu de Barcelona amb les protagonistes i l'equip tècnic encapçalats pel director Pablo Berger. Amb una orquestra en directe interpretada per la Sinfonietta Monteolvido i amb la gran cantant Sílvia Pérez Cruz tenint el protagonisme absolut de la única veu que s'escolta durant tot el metratge.

Així és, pel·lícula en blanc i negre i muda, Blancanieves és simplement un magnífic viatge sensorial... de tots els sentits!

Ara ja estic llegint i escoltant comentaris sobre la pel·lícula... se la compara amb The artist, és evident, les dues sense paraules i en un espectacular blanc i negre... però res a veure la una amb l'altra, mentre la francesa fa un meravellós homenatge al mon dels inicis del cinema, l'espanyola s'endinsa en una versió “taurina” del conte dels germans Grimm.

Potser l'únic retret que li puc fer és aquest, que per a mi és massa taurina però si te'n oblides del context , i jo ho vaig fer de seguida, entres en un món de conte.

Blancanieves, és una adaptació molt lliure del popular conte, ambientada als anys 20 al sud d'Espanya on Blancaneus és Carmen, una bonica jove que viu la seva infantesa maltractada per la seva madrastra, una infermera que s'ha casat amb el seu pare, un famós torero després d'haver quedat paralític d'una “cogida” d'un brau el mateix dia que va néixer ella i va morir la seva mare. Amb la trobada d'una colla de nans començarà un viatge apassionant on ens trobarem amb un final inesperat i sorprenentment gòtic.

La posada en escena, la música (de pèls de punta!!! tan bona com la The artist!), el vestuari, la història, la magnífica direcció!!... fan de la pel·lícula una visió obligatòria....però.... i com sempre els peròs.... el que fa imprescindible anar-la a veure són els actors: començant per les joves , la nena i la jove Blancaneus , que no desentonen gens a Pere Ponce i uns formidables Josep Maria Pou i Ramon Barea.., a una gran dama com és Ángela Molina, meravellosa interpretació d'àvia de la protagonista... però per sobre de tots, una cada vegada més gran Maribel Verdú, amb un infinit ventall de matisos en la seva interpretació de malèfica madrastra que a mi em van fer quedar-me enganxada a la butaca del Liceu. Compte.... la seva presentació en escena... fa tanta por la seva mirada que se la pot comparar amb una de les millors mirades de Bette Davis... i no crec que exageri amb la comparació!

No en tinc dubte.... es mereix el Goya d'aquest any! I crec que el pot guanyar!!!!
I la pel.lícula una obra mestra!

Puntuació: 10/10

Aquí teniu unes quantes fotos de la gran nit al Liceu