Steven Spielberg té un seriós problema. De fa ja molt de temps i és que sempre decau em la llagrimeta fàcil. Si fos un director amb finals més sensibles que no sensibleros seria més gran de l que ja és. I és el que penso per què crec que és un molt bon director, però els seus finals sempre són tremendos...
War horse és la història d'un cavall. Des de que és un poltre fins adult i ens explica quin és el seu bagatge al llarg de varios anys. I d'Albert el noi que el cuida des de petit i amb el que entaula una ferma amistat que perdurarà al llarg del temps.
Joey, que així és diu el cavall haurà de passar diferents proves dures per poder finalment tornar al seu amo, evidentment la més dura de totes és la que viurà durant la Primera Guerra Mundial.
Emmirallant-se als clàssics, Spielberg fa tota una ofrena de plànols a quin més clàssic.... recordant sobre tot al més gran dels directors de l'època en rodar plànols generals com era John Ford, i emulant a pel·lícules com El hombre tranquilo sobretot en la primera part de la pel·lícula quan presenten als personatges tant humà com èquid.
La pel·lícula tot i ser llarga no es fa pesada perquè està muntada en episodis, on el nexe comú és el cavall. Va passant d'un costat a l'altra com si d'una baldufa es tractés, al cantó britànic, al francès, a l'alemany.... presentant d'aquesta manera tots els aspectes de la guerra...
Els plànols més espectaculars són els de la guerra, sens dubte , no puc negar que Spielberg, malgrat tot, és un gran director, i la seva càmera ens endinsa en un món terrorífic ple de morts, de trinxeres i de sacrificis que en realitat no serveixen per a res i això ho retrata molt bé.
Amb un repartiment espectacular, des dels pares del noi formats per la sempre convincent Emily Watson (que gran que està ja!!!) i el fantàstic Peter Mullan, es va passant per tota una sèrie d'actors dels diferents països per on passa el cavall.
Del cavall també en vull parlar, perquè a part de ser el veritable protagonista és el que em va agradar més. Van utilitzar més de 14 cavalls sense comptar els extres.... suposo que també van haver-hi animatrònics per què en una escena en que ho vaig passar francament malament suposo que n'utilitzarien un..... sempre em fixo en els últims títols de crèdit on diuen que cap animal ha estat malmès en la cinta.... Així ho espero perquè sinó els denuncio!!!!
Puntuació: 6/10

7 comentaris:
No pensava veure aquest film. Sipelberg m'avorreix. Tinc la convicció de que només són bones "Tiburón" i "El diablo sobre ruedas". (Sóc molt dolenta jeje) La llàgrima fàcil és un recurs recurrent a la filmografia de Spielberg.
Visualmente me ha gustado, y aunque no me ha resultado aburrida, me ha parecido una película pasable sin más.
Esperaba otra cosa de Spilberg.
Saludos.
Visualment la pel.licula està molt bé però he tornat a trobar el Spielberg més "sensiblero" desde E.T. La meva preferida de Spielberg segueis sent "Atrápame si puedes" potser perque es la menys spielbergniana. Això si, reconec que es un gran director. Salut. Borgo.
El guió és una mica justet però la posada en escena inspirada en clàssics com John Ford (com molt bé destaques) o David Lean, o fins i tot un pla final que sembla extret de "Lo que el viento se llevó", manté l'interès de la proposta. Petons.
Juli Gan,
jajaaj no vas gaire desencaminada eh??? a mi també m'avorreix força tot i que es un gran director, li reconec, però la seva llagrimeta fàcil final, em supera!!!!
petons
Manderly,
de acuerdo contigo,
lo mejor , el caballo, estás de acuerdo conmigo???
petons
Miquel,
totalment d'acord amb tu!!!
Ricard,
el cavall i la posada en escena.... es salva alguna cosa més???
petons
Publica un comentari a l'entrada