La Marilyn és un personatge que sempre m'ha fascinat.
Des de petita he considerat que tot i que sé que és el gran sex-symbol per excel·lència també sempre he pensat que era... és una grandíssima actriu. I a més una gran actriu de comèdia que és el més difícil de fer.
Però la seva vida personal es va menjar literalment la seva vida com a actriu. Era una dona fràgil, com la Piaf, com la Garland com tantes d'altres que no van poder-ho superar.
La Monroe era fràgil però a la vegada també sabia vendre la seva imatge i d'això se'n va saber aprofitar, potser sense voler-ho ... potser premeditadament .. mai ho sabrem però els que més a prop van ser d'ella tampoc no ho deixen clar. Ha estat , és i serà una de les dones més admirades del planeta... i durant tota la seva vida l'han imitada.... les més grans i les desconegudes...
Ara s'ha estrenat Mi semana con Marilyn. Les vivències d'un d'aquests nois-homes que van passar per la seva vida i que probablement no signifiqués res per a ella però que per el noi va ser un record que li va perdurar de per vida i que en va escriure un llibre, en realitat dos: un primer en que explicava el que va passar durant el rodatge de El principe y la corista a Anglaterra, ell com a tercer assistent de director ( o sigui com el pelapatates) i un segon llibre en que realment explicava una setmana que va passar amb ella quan va voler escapar del rodatge...
Una pel·lícula sobre la Marilyn i a més sobre la història sobre un rodatge era, evidentment obligatòria per a mi, i no em va defraudar gens.
Ja sabia que hi havia hagut molt de merder durant el rodatge, per les exigències de Sir Olivier i per les mancances, oblits i deixadeses de l'estrella, el rodatge havia esdevingut, tens, i interminable però sens dubte i com sempre havia dit Billy Wilder la càmera estava enamorada de la Marilyn i en aquella com en tantes d'altres ella va fer un gran paper.
En aquesta cinta el qui fa de noiet és un desconegut per a mi, l'altre dia el vaig veure en la publicitat d'una marca de roba, o sigui que deu sortir de la moda... el gran Sir Lawrence Olivier està interpretat i no podria ser un altre, per Kenneth Brannagh (que tant Shakespeare ha fet com el mestre!!!), i gairebé que podria dir que ho fa magistralment, perquè hi ha moments en que realment era ell, aconseguida nominació (s'ha de veure en versió original, of course), la gran Vivien Leigh la interpreta una oblidada Julia Ormond, Judi Dench interpreta a una gran dama britànica que és la única que dona recolzament a la diva americana, Emma Watson en el seu primer paper serio després dels Potters.
I llavors, està ella, la Marilyn, perquè si una cosa fa la gran Michelle Williams és simplement fer de Marilyn. Ja des del primer segon de la cinta t'oblides de qui està interpretant-la , i només la veus a ella, i retrocedeixes als anys cinquanta, en la seva època, al seu ambient i a tot allò que la rodejava.
Està simplement magnífica.... llàstima que aquest any competia amb la gran Streep i la no menys gran Close, perquè sens dubte es mereixia tots els premis del món!!!!
Grandíssima actuació!
Puntuació:9/10
9 comentaris:
A mi esta película meha gustado pero no tanto como a ti. En realidad creo que Marilyn, la persona, no queda muy bien parada. Todos conocemos su inetabilidad pero no me guste que pa película se centre demasiado en ella. Queda como una persona totalmetne manejable, depresiva, incosciente, que pasa de sus deberes y que solo se interesa por pasarlo bien y hacer lo que le venga en gana cuando sin importarle que otros estén pendiente de ella.
Sabemos que esto era así realmente pero creo que aquí se ceban en ello demasiado.
Me ha gustado Williams, pero Branagh me ha impresionado!!
Saludos.
Bé,
no tinc més remei que buscar-la i veure-la perquè t´ha agradat a tu i a Jordicine,i els dos sou dos referents per a mi.A més,sempre m´ha fascinat Marilyn i no em canse de veure documentals o pelis que tracten la seua vida.Quan més sé d´ella,més tristesa em produeix la seua vida,ho tenia tot menys confiança en sí mateixa i als hòmens jo crec que buscava protecció,potser la seguretat que ella no tenia.
Apuntada queda!
bsts
adoro a marilyn desde pequeña... me pasa como a ti... me fascina el mito y su trabajo como actriz...
cuando vi que habían hecho una peli, decidí no verla... es que a mí eso de que otra haga de ella... no sé... que no me convencía... pero voy leyendo cosas como este post tuyo, y me va entrando el gusanillo... así que tendré que verla...
que me ha encantado el post...
besos!!
M'alegra coincidir amb tu. S'ha dit que és una "pel·liculeta" però a mi em va agradar moltíssim. Sensacional Michelle Williams, d'Oscar, com no. 'War horse' la vaig trobar fluixa de contingut però brutal visualment. I 'Intocable' la vaig a veure demà. Aviam. Un petó, Mònica.
Manderly,
creo que precisamente lo bueno de la película es que se centre en ella, solo en ella, de hecho es cierto lo que tu dices que nos demuestra una vez más lo que ya sabiamos que Marilyn era inestable y muy depresiva.
A mi me ha gustado mucho , Brannagh por supuesto pero la que a mi me ha impresionado ha sido Williams, en dos minutos me he olvidado de ella y solo he visto a Marilyn!!!
un beso
Troyana,
Espero que em diguis que t'ha semblat quan l'hagis vist.... saps que la teva opinió m'interessa molt.
Per ami la Mariltn sempre serà un referent cinematogràfic i tota una incògnita!!!
en aquesta pel.lícula desvetlla una mica més a la Norma Jean Baker!
petons
Naná,
Espero que la veas, no creo que te decepcione, a mi no me ha decepcionado en absoluto,
un saludo y gracias!!!!
Jordicine,
a mi també em fa molt ilusió haver coincidit jejejej!
petons
et llegeixo que vaig molt perduda!
Barga,
la vi ayer en el cine de reestreno y hoy como no podía ser de otro modo,le he dedicado una reseña.Os hago mención a ti a Jordi,porque vuestras entradas me animaron a verla y porque de vuestro criterio me fío.La película cuanto más la reposo,más me gusta,parece sencilla y probablemente lo sea,pero el personaje de Marilyn,es de los que va creciendo en tu cabeza.
Bsos
Publica un comentari a l'entrada