Vaig tenir la gran sort de poder assistir a la preestrena de Intocable, presentat per el programa de ràdio de La claqueta de la que sóc seguidora de fa mooolts anys!!!!
Era una pel·lícula que ja tenia present d'anar a veure però vaig tenir la sort com ja he dit d'avançar-me a la seva estrena.
Tot i que no soc gran seguidora del cinema francès, he de reconèixer que sovint m'avorreix terriblement, a vegades en sóc contradictòria per què últimament he disfrutat de cintes com Pequeñas mentiras sin importancia o Tímidos anónimos que em van tornar una mica la fe en aquest cinema!
Intocable arribarà a les nostres pantalles com la pel·lícula (a punt està!) més vista de tots els temps a França. Gairebé 18 milions d'espectadors que és ràpid de dir-ho però la crítica l'avala.
És una bona història, és una bona pel·lícula, ho he de reconèixer.... un preciós cant a l'amistat entre dos homes aparentment diferents, vaja que no tenen res a veure.
Phillipe (François Clouzet) és un ric tetraplègic que busca un assistent, un dia en que estan fent entrevistes per trobar-ne un, apareix en Driss (Omar Sy) un noi negre de l'extraradi de Paris amb antecedents que només vol la signatura del ric per poder cobrar de l'atur. Li diu que torni a l'endemà que ja li signarà.
Llavors li ofereix la feina i ell accepta pel simple fet que la seva mare la fet fora de casa i no sap on anar!!!
I es aquí on comença una bonica història d'amistat en que el noi tracta humanament al ric.
El guió és tan ric en matisos , és tendre, és seriós però a la vegada còmic, tracta el tema de la tetraplegia i en general dels malalts crònics amb una delicadesa extrema... en cap moment cau en la llagrimeta fàcil, hi ha moments surrealistes però que podrien passar i que fan que estiguis amb un somriure d'orella a orella durant tota la pel·lícula: l'essència de la història és el que realment importa, és una historia humana, que permet superar barreres i mirar molt més enllà sense tenir en compte ni estereotips ni punyetes. És una comèdia fresca, un cant a la vida....
Clouzet, no m'havia de demostrar res, ja sé que és un gran actor però en aquesta cinta és llueix... només mou el cap i el munt de expressions i sensacions que ens mostra en la seva cara són impagables... Omar Sy li va prendre el Cèsar a Jean Dujardin, que si no hagués estat ell li hauria donat de ben grat per què realment està magnífic... però el meu cor se'n va cap el protagonista de The Artist.
Imprescindible!
Puntuació: 9/10
14 comentaris:
Barga,
...ja havia sentit parlar de la peli però la teua resenya ha fet que encara siga més gran el meu interès....
L´amistat al cinema és per a mi una autèntica debilitat,més quan sorgeix de primeres, entre persones que no tenen res a veure....
La veuré....i et contaré...
Bsts
Troyana,
per a mi també és molt important l'amistat dins del cinema , a més aquesta pel.licula també tracta d'un tema sempre recorrent , els protagonistes antagonistes!!
una gran pelí sens dubte,
no te la perdis!!
petons
Es una película que veré, de vez en cuando agrada sensibilizarse, es una lucha dura esa de estar en ese estado que nos habla de un optimismo del que el cine no puede desligarse. Me gusta el cine francés, dicen que suele ser meloso pero también es duro, éste parece una combinación. Un beso.
A mí m'agrada molt el cinema francès i tinc ganes de veure aquesta pel·lícula. Però t'he de confessar que també tenia moltes ganes de veure "Pequeñas mentiras sin importancia" i em va decebre relativament. Ho explicaré amb més detall al meu bloc. Petons.
Aunque tampoco soy demasiado seguidora del cine francés, de vez encuando me encuentro con grandes joyas.
Parece que esta puede ser una de ellas. Apuntada queda!
Saludos.
Yo la vi ayer. Buen guion, buen humor, buena interpretación y buen doblaje. Pasé un buen rato. O sea, que todo bien.
"Pequeñas mentiras..." em va decebre pel seu guió que em va semblar massa tòpic però "Intocable" m´ha agradat de debó. Sembla que està bassada en una història real escrita per un periodista francès que va quedar tetraplejic i que ara viu al Marroc. Petons. Borgo.
Mario,
tienes razón y es una buena combinación!!
creo que no te decepcionará...a mi no me decepcionó!!
un abrazo
ricard,
me'n vaig cap allà!!!!!!
fins ara!
Manderly,
lo es....
a mi tampoco me gusta en exceso pero últimamente hay alguna joya como tu dices que estan francamente bien
un beso
Noemí,
jjjajaja, veo que coincidimos!!!
me alegro un montón!!!
besos
Miquel
siii, de fet al final de la pelí surten fotos d'ells dos... això encara la fa més interessant no creus???
abraçades
L'he vista aquest cap de setmana i m'ha agradat molt. El tractament sobre la tetraplègia sense concesions a la pena és l'essència de la pel·lícula , així com la trobada de dos mons enfrontats.
Si hi afegim estones d'humor , és de les pel·lícules franceses que val la pena anar a veure i que trenaca tòpics sobre el cinema francès.
'Intocable' és una mostra més del gran moment del cinema francès, una gran película per a passar una estona divertida donat que busca l'humor per sobre del drama
http://twiycine.blogspot.com.es/2012/03/el-exito-arrollador-del-cine-frances.html
Me ha gustado sobre todo porque me ha hecho pasar un buen rato, a pesar de la temática. Creo que ahí está su gran acierto, el humor y la parte tan humana de esa amistad dispar. Las ganas de vivir, el optimismo. Que no todo van a ser grandes tragedias y lágrima fácil.
Pero me parece u tanto exagerado ese éxito abrumador en Francia. Yo sí que seguidora del cine galo y creo que tienen productos de mucha calidad.
biquiños
Rafel,
totalment d'acrd amb tu, perquè jo soc força anti cinema francès, i amb aquesta vaig disfrutar molt!
Iakobus
d'acord també amb tu,
ens llegim
Salut
Lu,
seguramente estas en lo cierto, pero ya sabes que más vale ser gracioso que caer en gracia... va asi??? jejejje
petons
Publica un comentari a l'entrada