Divendres, al Cine club que fem a Mollet un cop al mes varem passar aquesta petita joia del mestre Lean.
La vaig proposar jo, i me'n sento orgullosa perquè la vaig veure fa molts anys per la tele i divendres la vaig poder gaudir en tot el seu esplendor en pantalla gran.
Quina meravella més absoluta!!!
Director conegut sobretot per les seves grans produccions: Lawrence de Arabia, Doctor Zhivago, El puente sobre el rio Kwai, David Lean va dirigir Breve encuentro aquesta historia senzilla (aparentment) escrita pel dramaturg anglès , molt conegut a l'època, Noël Coward i amb el qual treballaria en tres altres ocasions.
Però parlem de la història, d'aquesta bonica història gens sensiblera però si tremendament sensible sobre la trobada d'una parella que es coneixen casualment a l'estació de tren que agafen cada dijous per retornar ambdós a les seves llars.
De l'encontre casual, deriva en una increïblement tendra historia d'amor impossible que no sembla tenir bon final perquè la culpabilitat dels protagonistes és tan gran que podrà amb ells.
Breve encuentro és un clàssic, un gran clàssic, i és que la genialitat de Lean en el plantejament de la història (comença pel final i és un flashback constant), la seva tendresa a l'hora de tractar als personatges però a la vegada de mortificar-los en certes escenes (sobre tot la inicial!) és una qualitat que fa que sigui una gran obra mestra.
Però la genialitat tampoc seria complerta si no és per la interpretació dels seus actors, des dels secundaris: el revisor i la seva relació amb la mestressa del bar de l'estació , a la dependenta, el marit o les repel·lents amigues que té la protagonista, a evidentment un meravellós Trevor Howard interpretant a un metge totalment normal i casolà que cau terriblement enamorat de Cèlia Johnson, l'autèntica protagonista de la història, Laura, qui explica la història, tota la pel·lícula està feta des del seu punt de vista (una visió molt nova a aquella època, realitzada al 1945), on els diàlegs senzills però commovedors i la fotografia en blanc i negre preciosa i precisa en cada moment de la pel·lícula acompanyats per el Concert nº 2 de Rachmaninov i el tren com el tercer gran protagonista de la historia fan que una vegada més et quedis completament enganxada a la butaca. D'obligada visió si no l'heu vista...
Meryl Streep i Robert de Niro van fer un horrorós remake que ni ells van poder salvar sobre aquesta historia a Enamorarse.
Puntuació: 10/10
10 comentaris:
Barga,
molt bona elecció,aquesta pel.lícula es una meravella,la veu en off,el flash-back,l´argument aplicable a l´actualitat,els personatges....es una delícia.
Et deixe l´enllaç de l´entrada que li vaig a dedicar al seu dia:
http://historias-troyanas.blogia.com/2008/102101-breve-encuentro.php
Bsts
No la coneixia. Sembla una bona opció per una tarda de diumenge plujós.
Maravillosa película, y excelente crítica. Me encanta David Lean!
Sens dubte és una gran pel·lícula, digna del geni del seu director. Però el remake "Enamorarse" no em va sembar tan nefast.
Qué lujo en pantalla grande!!!
La imagen, la música y los actores; es una maravilla!!!
Me gusta especialmente esa escena dentro del vagón donde ella se ve reflejada en el cristal y habla de que debería sentirse culpable y sin embargo está ilusionada y feliz.
http://tartarugamxica.blogspot.com/2009/03/breve-encuentro.html
Biquiños
David Lean va demostrar que a més de superproduccions també podia fer pel.licules intimistes i molt bones. La versió de Streep i de Niro va caure en l´excés d´ensucrament tipic dels films actuals.
Per cert que REC és va rodar al numero 34 de Rambla Catalunya, ni idea dón es l´edifici de "Mientras duermes". Petons. Borgo.
troyana,
ja t'he llegit!!!
és que és una autèntica meravella!!!
petonets
rits,
és una petita joia, si pots recupera-la
Emilio,
A mi me gusta más este Lean que el de las grandes superproducciones, pero claro está que sus grandes películas son eso, muyyy grandes!!!!
gracias
ricard,
és que davant d'aquestaaaa......
Lu,
buffff,
es que hay cada escena.... que yo no sé con cual me quedaria, pero la que dices es tremenda...
un beso
Borgo,
d'acord amb tu!!!
uiiii!! quan torni a passar pel 34 !!!!!
jejejeje
una abraçada
Una maravilla de película! Qué suerte poder disfrutar de los clásicos en pantalla grande, eh?
Estoy contigo en que a perar de sus protagonistas, el remake es muchífimo inrerior.
Saludos.
MAnderly,
mi madre siempre me dice que deberia haber nacido en los años 40 en Hollywood!!
porque será????
besos
Publica un comentari a l'entrada