Siempre el mismo dia, és la historia de Dexter i Emma, des del moment que es coneixen, el mateix dia que tots dos es graduen a la Universitat, el 15 de juliol del 1988. A partir d'aquest dia, i a través de diferents 15 de juliols es van explicant que fan i que és de les seves vides.
Emma , interpretada per Anne Hathaway és una noia treballadora amb principis i molta ambició, amb ganes de canviar el món però que no té gaire sort i en Dexter, interpretat per Jim Sturgess (actor completament desconegut per a mi) és un noi ric, una mica caradura i tot un “donjuan”.
La curiositat de la història és que cada 15 de juliol ens anem trobant als dos personatges en diferents moments de la seva vida, alguna vegada es troben , d'altres no i anem observant com es debilita o s'enforteix la seva relació depenen del moment en que es troben tots dos. S'estimen, són els millors amics fins que descobreixen que són quelcom més i que ja no poden viure l'un sense l'altre.
Sincerament és una fluixa comèdia romàntica que només em va atraure per dues raons: la primera per què la seva directora és Lone Scherfig, que va dirigir anteriorment An education, una pel·lícula que personalment em va impactar molt per la seva temàtica i la interpretació de Carey Mulligan i la segona i més important és que surt Patricia Clarkson, aquest monstre d'actriu que allà on surt és menja i roba la pantalla de qualsevol que estigui al seu costat.... però què bona que és aquesta dona!!!
Anne Hathaway, personalment no m'agrada però li reconec l'esforç del seu clar accent britànic i se't va fent simpàtic el seu personatges a mida que passa la historia.
Però la pel·lícula no té res.... simplement simpàtica per veure-la un diumenge de pluja al sofà amb una manteta a sobre.
Puntuació: 4/10 (i per què tres punts van per la Patricia)
