Aquesta no és una d'aquelles pel·lícules aptes per a tots els públics.
Pot crear una mica de confusió el fet de que surtin en Brad Pitt i Sean Penn (i no ens enganyem la gran part de la seva actuació ha quedat tallada a la sala de muntatge) i la gent pensi que pot ser una gran producció comercial americana.
Però més lluny de la realitat. El árbol de la vida és una pel·lícula densa, molt visual, sense gaire diàleg i amb una historia-guió d'aquelles que cadascú pot fer interpretacions diverses i crear molta discussió i debat.
I a mi això, m'agrada!
És cert, que surts, si més no jo, amb un esperit de contradicció, vaig sortir del cinema pensant que m'havia agradat molt però que necessitava pair-la una mica. Són dos histories diferents però a la vegada dues històries que per la seva magnitud arriben a un punt comú.
Tinc una amiga que em va dir que hi havia molta part de la pel·lícula que era National Greografic; és cert. Però si et deixes emportar per la bellesa de les imatges i el que realment signifiquen: l'origen de la vida i la seva evolució ja en tens prou, a més el microcosmos de la vida que representa la família del Pitt és prou interessant per entendre com ha evolucionat la humanitat. Jo em quedo amb dues seqüencies que per a mi van ser paral·leles d'aquesta situació que plantejo. Quan el dinosaure trepitja al més petit és un símil de com d'alguna manera en Pitt tracta als seus fills... la humanitat és violenta per naturalesa i això no ha canviat gaire.
En quant a les interpretacions , totes són molt més que correctes, potser en Sean Penn es passa una mica de bobalicon posant aquelles cares , però la resta, ja sigui Jessica Chastain amb un drama familiar al darrera impactant que ho compensa amb una vida una mica mística, a un petit paper de Fiona Shaw fent d'àvia, a un excel·lent , com sempre, Brad Pitt; fent de pare dominant i fins i tot maltractador, en una època que desgraciadament era una cosa comú... però no em vull oblidar dels tres nens, sobre tot del més gran (el que després serà en Penn), Hunter McCracken, el protagonista absolut de la historia, un nano molt jovenet que amb la seva aparició en la gran pantalla, aquest és la seva primera pel·lícula està immens.
Deixeu-se anar, i aneu a veure-la és un autèntic espectacle visual. Terrence Malick ha fet una gran pel·lícula, però torno a dir no és apte per a tots els públics.
Puntuació: 9/10
15 comentaris:
Afegirè un aspecte més, crec que planteja el debat sobre evolucionisme i creacionisme. Un debat que a Estats Units està molt candent. Crec que el director opta per l'evolucionisme. Penso que fa referència als efectes negatius de religions massa estrictes,la moral protestant... que provoquen justament lo contrari del que volen...
Estic d'acord amb el teu comentari, és una peli molt complexa. Em va agradar força.
Una abraçada!!
M´atrau molt la peli,la temàtica,també el llenguatge cinematogràfic tan particular....ja et contaré...a més a més,m´encanta Pitt i Sean Pean.
Bsts
A mi em va agradar bastant, encara que no crec que sigui la millor del any.
Potser l'aniré a veure aquesta tarda.
Laura Uve,
La veritat és que no acabo d'enganxar si en fa una crítica o ben al contrari vol lloar-ho, només ser que aquest és un concepte que em va quedar molt clar quan vaig sortir del cinema. És complexe.
troyana,
definitivament és un llenguatge cinematogràfic molt particular
Lluis Hoffman
pot ser no però indicutiblement és la més complexe
ricard,
ja em diràs que t'ha semblat?
El personaje que más me gustó fue el crio, el que hace de hermano mayor, que es Sean Penn adulto. Ella está bien, pero esa vocecita mística, casi teresiana, sobre todo al final, y su infinita sumisión me cargaron bastante. Para mi,lo mejor, la historia familiar que cuenta. Los dinosaurios y la fe redentora me sobraron, mucho. Pragmática que es una...
Saludos!
Moltes gràcies pel teu post, crec que era el què em feia falta per decidir que la vull veure. He llegit moltes crítiques negatives i les positives em feien dubtar si es tractava realment d'una crítica sincera o d'una "pose" en plan "sou tots ignorants i no en sabeu prou de cine".
Ja l'he vista i m'ha agradat força. Però ja faré un post amb una valoració més meditada perquè cal païr-la una miqueta.
AL SORTIR VAIG DECIDIR,"LA VUI TORNAR A VEURE"...ES COMPLEXA,PERO M'AGRADAT.
JUGANT.....
Pel que veig, o l'estimes o l'odies. Jo intentaré veure-la aquest cap de setmana. Em fa una mandra... Un petó, BARGALLONETA.
ohh, moltes gràcies per aquesta crítica tan positiva..I és que encara no l'he vist i és una pel·li que tinc moltes ganes de veure! Però he sentit tanta gent que la deixava pel terra que havia anat perdent l'entusiasme de veure-la...i ara tu m'has animat deixant-la tan bé!
Hi aniré aquest cap de setmana!!!;)
babel,
a mi también es el que más me gustó, y lo de los dinosaurios, supongo que cada cual tendrá su opiniób , para mi no deja de ser un simil con el microcosmos de la famíai de Pitt, toda naturaleza es violenta
sense caletre,
ostres quin honor!!!
moltes gràcies , si la veus ja em diràs!!!
ricard,
jo vaig trigar una setmana a fer-la, em va costar integrar-la,
petons
jugant
així vas tenir la mateixa sensació que jo
jordi,
ja sé que moltes vegades no estem d'acord, però ves a veure-la, i deixat anar.... i no busquis tres peus al gat només disfruta-la
petó
BArcelona m'enamora,
gràcies per les teves paraules, a veure que et sembla???
A mi tb em va entusiasmar. La vaig trobar fantàstica.
L'hauria de tornar a veure xq hi ha moltes coses que no he entés, xò em fascinava. Era un torrent de pensaments.
I si els nens ho fan molt bé.
L'escena dels dinosaures no la vaig associar al que dius, de fet pensava que era més aviat una escena de perdó. el que si que em vaig fixar és que després surt el mateix riu, hi van la mare i els fills. ha de tenir alguna relació, oi?
Barga,
m´ha agradat molt.
M´ha recordat a "Melancholia" del teu estimat Lars Von Trier;)
Li acabe de dedicar una entrada,encara estic impactada.
bsts
Publica un comentari a l'entrada