Després d'uns dies de tenir el blog en stand-by, he de reconèixer que he vist poc cinema, ja se sap que la cartellera els mesos d'estiu és molt baixa en qualitat cinematogràfica i és evident que no m'esperava res del que he vist però tot i així he tingut alguna que altra sorpresa. No és el cas de la pel·lícula que ara comento, però si per alguna raó vaig anar a veure aquesta cinta és pel trio protagonista, després en parlarem.
Oliver està entrant en la maduresa i coneix a Anna, una noia una mica esbojarrada mesos després d'haver perdut al seu pare. El pare reconeix la seva homosexualitat quan ja es gran i això el fa canviar de vida i d'humor i els seus darrers anys els viu amb il·lusió, llegat que transmet al seu fill un cop mor.
Beginners és una comèdia dramàtica que es recolza en les relacions humanes, sobretot amb la de pares i fills. El pare ensenya com estimar i gràcies això Oliver aprèn a estimar a Anna, malgrat les seves incerteses i la seva covardia.
Com deia la pel·lícula, bàsicament em va interessar per els tres protagonistes principals: Ewan McGregor, actor britànic, molt bon actor, que sempre és agradable de veure , en tots els sentits, tant et pot fer un paper dramàtic com una comèdia, actor complert; Mélanie Laurent , que vaig descobrir, afortunadament, en Malditos bastardos, on feia un paper espectacular i que després he anat seguint, segurament també la recordareu a El concierto. I evidentment, el pare, Christopher Plummer, un d'aquells actors que és igual el que faci perquè com una vareta màgica allò que toca, ho converteix en màgia, reconec que em va deixar meravellada de petita a The sound of music on Mary Poppins (Julie Andrews , vull dir!!!) i totes les noies del cine ens quedàvem bocabadades amb ell. No ha parat de treballar i ara és un secundari de luxe i un luxe veure'l en pantalla.
La pel·lícula és fluixeta però una tarda de diumenge, si no feu res, mireu-la no us decebrà , nomes per veure'ls a ells.
Puntuació: 6/10
5 comentaris:
Me l'apunto. McGregor és dels meus actors preferits i Plummer està vivint una dolça maduresa cinematogràfica.
Tens tota la raó, molt bons actors per a una història fluixa o mal explicada, fins i tot avorrida i amb certes pretensions.
L'he vist aquesta tarda i a mi m'ha encantat! Una petita joia que val la pena veure! Estil 500 días juntos ;) petons
rits,
d'acord amb tu McGregor m'encanta i Plummer és un dels grans però a la vegada desconeguts a veure si ara té una segona oportnitat en la seva maduresa
petons
Júlia,
si, però només per veure'ls a ells tres.... ja la val la pena no???
petonets
Marta M.Q.
si pot ser si, però a mi em va agradar més 500, encara que aquesta no em sap greu haver-la vist eh???
petons
Barga,
la vaig veure el dijous i em va a encantar.Li acabe de dedicar una entrada,no la trobe gens fluixeta i jo la haguera posat més nota la veritat.Si tens curiositat,passa´t pel meu blog i compartim impressions.
bsts
Publica un comentari a l'entrada