Nicole Kidman, pot o no pot agradar però no podem negar que és una gran actriu... pot haver-se fet més o menys retocs, pot haver-se confós escollint alguns dels seus títols més fatídics, com Australia, La brújula dorada, La mancha humana, Cold mountain, Invasión o, no ens enganyem, el fracassat musical Nine (que a mi em va agradar)...però per altra banda té grans títols com Eyes wide shut (on estava impressionant!!), Moulin Rouge (on ens descobria que també sabia cantar), Los otros o Las horas (on va guanyar molt merescudament l'Oscar fent de Virginia Wolf).
I després té títols petits, que han passat sense pena ni glòria que estan molt bé i on ella destaca per la seva interpretació, cas com: Todo por un sueño (on vaig començar a fixar-me en ella!), Margot y la boda, Retrato de una obsesión (que si no l'heu vista és imprescindible!!) o de la que en parlem ara : Rabbit hole de John Cameron Mitchell (autor de la raresa Hedwig and the Angry Inch que vaig veure fa molts anys).
Aquesta és una història petita, de dolor, d'intent de superació d'un jove matrimoni per la mort del seu fill de quatre anys per culpa de l'atropellament d'un jove.
Becca (Kidman) i Howie (fantàstic Aaron Eackhart) tracten de conviure amb la tristesa i tirar endavant un matrimoni que sembla avocat al fracàs sinó superant la pèrdua. Tots dos ho intenten, per què s'estimen però el dolor és tan profund que no poden.
Basada en una obra teatral de David Lindsay-Abaire, Kidman és també productora de la pel·lícula, que després de llegir una crítica de la obra teatral que es representava a Broadway (per Cinthia Nixon, una de les noies de Sexo en Nueva York) va decidir comprant-ne els drets i posar diners de la seva butxaca per produir aquesta petita història feta de tristesa , duresa però a la vegada de tendresa.
A part de Eackhart, també acompanyen a Nicole Kidman, Sandra Oh (en el paper d'una mare que també ha perdut el seu fill i que està en el grup de recolzament) i fent de mare, una meravellosa i estupenda Dianne Wiest que ja havia treballat amb Kidman a Practicamente magia (un altre dels seus títols per a oblidar).
És un títol petit,però molt, molt recomanable!
Puntuació: 8/10
7 comentaris:
Tota reivindicació de Kidman és poca. Inclús quan s'equivoca, ens ofereix un nou registre. Falta a la teva llista Dogville, obra mestra que poques artistes de Hollywood estarien disposades a protagonitzar. Rabbit Hole em sembla un telefilm lleugerament millorat, però Kidman fa un bon paper (tot i així, no crec que la cosa fos con per nominar-la a l'Òscar... prefereixo la Moore de The kids are all right). A veure si s'estrena a Espanya d'una vegada!
Saluts!
Xavier,
em sap greu però no soporto al Von Trier, és superior a mi... tot i que la Kidman allà estava molt bé pe`ro millor la Clarkson!!
petons
M'has fet venir moltes ganes de veure aquesta peli, pinta molt interessant! M'agrada la Kidman però quan la vaig veure en el seu petit paper a Sígueme el rollo se'm va caure tot, jeje. Jo aquesta nit vaig a veure Midnight in Paris, a veure què tal!
Marta,
jajajaj aquesta no la he vist, ni em sona!!!! potser????
la Kidman, malgrat tot és una bona actriu!!!
petonet
Entre les seves pel·lícules fatídiques també hi hauria "Embrujada". Buuuuff!! Em van insistir per anar-la a veure i vaig sortir pensant que havia gastat un temps valuós!! :(
Una abraçada!
Mònica,
jajajjaja és veritat, era horrorosa, però ella estava tan divertida!!
petons
No l´ha he vista però si me la recomanes,la tindré en compte.A mi Nicole Kidman m´agrada però per titols com "Los otros" i com tu has esmentat " Las horas".
Abraç
Publica un comentari a l'entrada