MIDNIGHT IN PARIS

Definitivament ha tornat el Woody que més m'agrada.... amb una història aparentment senzilla s'amaga un guió deliciós ple de frases meravelloses i amb una sèrie de personatges que feia temps que no escrivia.

Ho confesso, a mi m'encanta Woody Allen i sobre tot m'agrada el geni novaiorquès dels darrers anys, el de Bales sobre Broadway, el de Todos dicen I love you, el de Misterioso asesinato en Manhattan o més recentment Match Point. Reconec que Allen t'ha d'agradar, és un tipus de cinema diferent al comercial o al de cops de puny o el de puro divertimento. Allen va més enllà, els seus guions sempre amaguen les pors, les inseguretats , els sentiments més íntims del director sempre disfressats d'una manera brillant amb unes històries que sempre et fan somriure. Amb elles analitza la família, la vida, la confiança , les relacions de parella.... els temes universals i a la vegada universalitzats per el propi Allen.

Ara amb Midnight in Paris i passejant per la ciutat de la llum, a través dels ulls d'un escriptor (Owen Wilson, alter ego del propi Allen), el director s'endinsa a la por de viure el dia a dia i d'endinsar-se en un futur incert, i preferir passejar-se per el passat, però ho fa d'una manera deliciosa, a través d'un taxi i quan toquen les dotze de la nit, com si fos un conte i és llavors quan Gil pot transportar-se al passat i poder gaudir , meravellar-se i parlar amb els seus herois del passat, com Heminway, Scott Fitzgerald, Buñuel, Dalí (fantàstic Adrian Brody), Cole Porter, Josephine Baker o Gertrude Stein (magníficament interpretada per Kathy Bates)... tot això acompanyats per una meravellosa Marion Cotillard en estat de gràcia i que et fa el viatge en el temps molt més bonic del què ja és....i és que Allen pot fer això i molt més, ens pot endinsar en un passat que a tots ens agradaria estar-hi , si més no alguna vegada en la nostra vida, poder conèixer , poder parlar, poder discutir amb els nostres herois, amb els personatges que ens han influït en la nostra vida....moltes vegades m'ha passat pel cap que hauria estat de mi si jo hagués nascut en el Hollywood clàssic???

Per sort tenim el mestre, en Wody Allen que ens transporta a un món màgic , que ens fa disfrutar d'un somni que podria ser real, si més no ell el converteix en real, i ens fa gaudir durant una estona d'un bonic pensament... aquesta és la màgia del cinema, aquesta és la genialitat del mestre!.

Puntuació: 9.5/10 (i no li dono el 10 perquè no em va acabar de fer el pes en Wilson!)