Sempre hi ha pel·lícules de les que sents a parlar molt i després quan les vas a veure et decepcionen una mica perquè no es allò que tu esperaves. En canvi hi ha aquelles històries que malgrat, te les expliquin, o et diguin que són molt bones, tu les vas a veure i ho confirmes.
És el cas de Incendies, pel·lícula canadenca del director Denis Villeneuve. N'havia sentit molt a parlar i com sempre, dos dels meus clars referents blocaires com Jordicine i babel, n'havien parlat molt bé i la tenia apuntada per veure-la.
No explicaré gaire de què va, és millor que la vagis a veure sense saber-ne gaire perquè el final és tan sorprenent que et deixa amb el cor en un puny , i no és exageració.
Quan vaig sortir de veure la pel·lícula em va venir al cap una cinta que vaig veure fa forces anys, i que evidentment sense tenir res a veure amb aquesta me la va recordar molt: Lone Star de John Sayles. I en què me la va recordar? La pel·lícula de Sayles es clarifica en una fotografia. Aquí en una sola escena el director t'explica tot l'horror de la història.
Situada en un lloc intemporal, probablement al Líban, el relat de dues histories paral·leles: la de la mare, visquen un conflicte bèl·lic i totes les seves conseqüències i la dels seus dos fills bessons, que després d'assabentar-se que tenen un germà que desconeixen i la mort del pare, decideixen a través de la filla primer i del fill després, anar descobrint poc a poc la història de la seva mare que al final serà la seva pròpia.
Amb unes escenes terriblement realistes , com són sobretot les de l'autobús (comences no creient el què passa i a mida que va passant l'escena se't posen els pèls de punta i acabes amb un silenci esborronador), la de l'abraçada dels dos bessons a la piscina o fins i tot de la primera escena quan estan tallant els cabells a uns nens, la pel·lícula et va endinsant en una història profunda, realista, tremendament injusta...
Amb unes interpretacions magistrals, sobre tot de la mare i de la filla, que s'assemblen molt físicament, jo al principi no les vaig distingir... Incendies és una pel·lícula necessària de veure.
Nominada al millor Oscar de parla no anglesa representant a Canadà no va guanyar (encara no he vist In the better wolrd).
Puntuació: 9.5/10
12 comentaris:
Hola. Jo també havia sentit parlar de la pel.lícula i em vaig decidir anar-hi fa unes setmanes i des de llavors la estic recomanant a tothom.
Em va agradar molt i també me va fer pensar.
Poc a poc anam coneixent la vida de la mare i cada vegada anam descobrint noves coses, noves situacions, noves penúries , però no arribam a descobrir la realitat.
Molt forta, molt forta, però també molt recomanable.
Està clar que la he de veure.La tinc preparada de fet,per cert,la vares veure a versió original?
bsts
De les millors que he vist darrerament. Una passada! El final potser no és del tot creïble, però vaja. Ben feta i molt ben interpretada. Un petó, BARGALLONETA.
A mi también em gustó mucho!! Es un placer encontrar este tipo de joyas.
Opino, como tu, que es mejor no conocer casi nada de la historia e ir descubriéndola poco a poco de esa manera en que nos lo cuentan altenernando un mismo lugar con personas y tiempos diferentes.
No se puede comparar con En un mundo mejor. ambas son buenas y, ya se sabe... solo puede ganar una.
Saludos!
És una pel.licula força dura i impactant però em va agradar molt. Vaig anar a veure-la perque sabia que era la favorita pels Oscars a la millor cinta de parla no anglesa. Molt recomanable. Borgo.
Vaja, la programem al Cine-club d'Igualada la setmana que vé. Me n'alegro que tingui tan bones referències.
Es de esas historias que te deja huella. Pasa el tiempo y todavía perdura ese impacto que sientes al salir del cine. Ya sabes lo mucho que me ha gustado.
Biquiños
He entrat al teu blog expressament per buscar esta pel·li. La vaig veure ahir. Impressionant.
Miquel Angel,
es molt forta , però a mi també em va impactar força!!
troyana,
si.... impactant!!
jordicine,
si, és molt bona jo també la considero de les millor de l'any
manderly,
ayer la vi, y si te digo la verdad, las dos son muy buenas pero a mi me gustó mas esta!
miquel zueras,
si, és molt recomenable però no apta per a tots els públics eh??
Lu,
si, yo todavia la tengo en mente!!
Josep Lluis,
es que noet deixa gens indiferent!!!
petons a tothom!!
Ara que ja l'he vista, puc opinar amb coneixement de causa. Certament, les escenes són duríssimes, sobretot la de l'autocar, que destaques en el post. Però no em va acabar de convèncer la peripècia, que vaig trobar un pèl rebuscada, una mica pròpia de fulletó.
ricard,
la de l'autobus es impressionant!!
em sap greu que no t'agradés....
Publica un comentari a l'entrada