MORNING GLORY

A vegades no li demanes res a una pel·lícula. Simplement entres el cinema pel simple plaer de veure una pel·lícula encara que ja sàpigues que no t'esperes absolutament res d'ella.

Aquesta cinta jo, particularment, no l'hauria anat a veure si no fos per què hi surt una actriu que admiro des de fa molt de temps, malgrat que últimament només es dedica a fer papers de comèdia i sempre amb el mateix clixé , però no ens hem d'oblidar que va ser la dona de Michael Corleone!!!! Em refereixo a Diane Keaton, musa per excel·lència dels anys setanta de Woody Allen (inoblidable Annie Hall o Manhattan i més cap aquí: Misteriso asesinato en Manhattan on feia d'alter ego d'Allen).

Morning Glory no té res, absolutament res, no aporta cap novetat, els personatges són molt repetits i totalment plans, el guió és fluix però ... (sempre hi ha un però!) la veritat és que jo m'ho vaig passar força bé i en certes ocasions vaig riure molt!!! Està ben dirigida i no es fa gens pesada , que ja és molt!

La Keaton està igual que sempre des de fa pel·lícules, envellint amb una certa dignitat i no ha perdut el seu estil tan peculiar i tan “Keaton” que sovint em fa recordar un estil molt “Hepburn”, aquí fa un paper més aviat secundari però té una escena que potser és on vaig riure més!!!

Harrison Ford està molt divertit fa de “gruñon”, de periodista que encara està ancorat al passat i que no deixa de repetir ni un sol instant que ell va guanyar molts premis i que no entén com pot estar en un programa matinal....

Jeff Goldblum: interessant, està molt interessant i és tan alt!!

La que potser em va semblar més fluixeta va ser Rachel McAdams interpretant a una jove productora executiva de televisió que acaben de despatxar i entra a treballar a un programa matinal on ningú es mira la tele a aquella hora. La vaig trobar massa sobreactuada i el paper el va fer ella com l'haurien pogut fer moltes de les actrius que hi ha avui dia , amb això vull dir que passa totalment desapercebuda.

En fi jo ja he avisat!, potser no és necessari que us gasteu el preu de l'entrada però si la fan algun dia per la tele, mireu-la, passa bé, i passareu una bona estona.

Puntuació: 5/10 (l'aprovo per ells dos Ford/Keaton)

JA HEM COMENÇAT: NOMINACIONS ALS OSCAR

Amb alguna que altra sorpresa, ahir al migdia van donar les nominacions als Oscars que aquest any es celebren el proper dia 27 de febrer.

Evidentment, la més gran: la tercera nominació de Javier Bardem per Biutiful (que també opta com a millor pel·lícula de parla no anglesa). És una nominació que se la mereix però no té res a fer!!

Aqui us deixo la llista per si voleu anar fent boca!!

BLOG

L'altre dia vaig tenir la oportunitat d'anar a veure la preestrena de Blog, pel·lícula que s'estrena aquesta setmana, i vaig quedar gratament sorpresa.

L'argument de Blog ens pot recordar a alguna sèrie o pel·lícula que ja hem vist, i és que la directora és va fixar en una notícia que va llegir al diari i en va decidir escriure una història.

Com deia , la pel·lícula està dirigida per Elena Trapé una jove directora que segueix els passos de Mar Coll (Tres dias amb la família) i Roser Aguilar (Lo mejor de mí) , en el que s'anomena Proyecto Ópera Prima, una col·laboració entre l'ESCAC l'escola de direcció de Cinema i Audivisuals i Escándalo Films una productora potent dins del mercat espanyol en que potencien (i financien) projectes de directors/es novells , alumnes que surten de l'ESCAC.

Aparentment podríem pensar que és una història més d'adolescents però en realitat és el retrat d'un grup de noies de classe mitja- alta, ben educades, intel·ligents, estudioses que decideixen establir un vincle secret , un objectiu comú que elles consideren una veritat universal: la necessitat de viure emocions fortes que les diferenciïn dels altres.

El plantejament de la pel·lícula és força interessant, val a dir que és una història que fa 20 anys no s'hauria pogut fer, jo crec que ni plantejat ja que el tema principal de la pel·lícula, a part dels valors que aquests són universals, són les noves tecnologies. Les protagonistes estableixen vincles a través dels blogs i del messenger. Els sentiments, les actituds, el què pensen i volen fer , tot està plantejat d'una manera virtual. De fet hi ha un element interessant a nivell tècnic que és molt important per la història i és que gran part de la pel·lícula està rodada en càmera subjectiva (sempre hi ha una jove o una altra que van gravant el que fan i el que els hi passa). Plantejament que com dic em va resultar inicialment difícil d'entendre però que a mida que anava passant la pel·lícula m'agradava més i feia que entrés molt més en la història per què la feien molt més realista, (de fet llegint coses sobre la pel·lícula, sembla ser que la idea era que les protagonistes es rodessin a elles mateixes amb càmeres domèstiques com a part del seu diari personal, el límit de la realitat i de la ficció és present en la cinta quan la directora va demanar a les noies que es gravessin a casa i que deixessin la càmera a les seves habitacions i que diguessin el que volguessin davant d'ella).

Aquest fet, fa molt més valenta la cinta, si a més s'hi afegeix que les noies no són actrius professionals (la directora va haver de fer un casting molt intens per escollir a les protagonistes....) fan que encara tingui molt més sentit donar-li un vot de confiança la visió de la pel·lícula.

Hi ha molt bona compenetració entre totes les noies (i no es coneixien de res!) hi ha uns jocs de mirades i de gestos interessants, i una bona presentació de personatges sobre tot de la Marta ,l'alumna que engega “el projecte” però poca explicació de la història (que es va desvetllant a mida que passa el metratge), cada noia té el seu rol: la lider, la indecisa, la ingènua, la enamorada... totes elles amb uns valors comuns i per sobre de tots ells, el sentiment de pertinença a un grup, en el que no es fallaran i que sempre estaran juntes...un sentiment molt important per aquesta edat... i per totes.

Per defecte de professió, vaig trobar a faltar algun aspecte més pedagògic, més educatiu.. em feia preguntes que no queden resoltes en la pel·lícula, totes demostren maduresa, intel·ligència, segures d'allò que volen fer per què tenen un objectiu comú... però cap d'elles pensen en les conseqüències??? en el que pot passar?...

No sé si les noies seguiran en el món de la interpretació però per si de cas , cal tenir en compte a partir d'ara noms com: Candela Antón, Anna Castillo, Lidia Torrent, Lola Errando, Sara Gómez, Irene Trullen o Alada Vila.

Blog és una pel·lícula valenta, parla de respecte, d'amistat, de valors, l'acceptació de totes elles sent tan diferents,és un retrat de l'adolescència actual però a la vegada tracta sobre l'adolescència de sempre.
(Gràcies Anna i a EMON!!!!!)

Puntuació: 8/10

ENS HA DEIXAT SUSANNAH YORK

Acabo d'assabentar-me!

M'he quedat parada!

Potser no era una actriu molt coneguda però britànica de naixement , va tenir el seu reconeixement més àlgid als anys seixanta i va compartir cartellera amb actors com Montgomery Clift ( Freud, pasión secreta), o Salvaje y peligrosa amb Elizabth Taylor, o Tom Jones amb Albert Finney i dirigida per Tony Richardson...

Potser, segurament la recordeu més com a mare de Superman, fent d'esposa de Marlon Brando... però si jo la recordo especialment és en la magnífica Danzad, danzad malditos, de Sidney Pollack, de la qual recordo que de petita em va impactar terriblement la seva actuació, per la qual va estar nominada a l'Oscar i on omplia cada una de les escenes robant el protagonisme a Jane Fonda.

Tenia uns ulls preciosos.

COMENCEM LA CARRERA CAP ALS OSCAR

Esperant avui la nit del cinema català , els premis Gaudí, en la seva tercera edició, aquesta matinada ja ha començat la carrera cap als Oscar amb la celebració de la nit dels Globus d'Or.

No hi hagut gaire sorpreses, els premis que donen la premsa estrangera a Los Angeles, ha concedit els guardons a pel·lícules o sèries que sortien com a favorites.

Els premis més importants han estat: La red social, la cinta que dóna a conèixer com es va crear la xarxa social Facebook, ha guanyat com a millor pel·lícula dramàtica, les estatuetes per a millors actor i actriu: Colin Firth per El discurso del rey (bieeeeeen!!!) i Natalie Portman per The Black Swan i els secundaris per Melisa Leo i Christian Bale per The Fighter. En l'apartat de comèdia han triomfat: Annette Benning per The kids are all right i Paul Giamatti per Barney's Version.

Toy Story 3 ha guanyat per animació i Glee ( una sèrie que em cau molt bé) i Broardwalk Empire (amb Steve Buscemi inclòs) han guanyat per les sèries.

Biutiful no ha aconseguit el premi a la millor pel·lícula estrangera...

En fi, si voleu tota la llista passeu-vos per la pàgina oficial dels Globus d'Or.

BIUTIFUL

M'he esperat una mica a escriure el comentari sobre Biutiful, reconec que m'ha costat perquè cada vegada que anava pensant en ella m'enfadava més.

Alejandro González Iñarritu em va impactar a Amores perros (pel·lícula que ja vaig dir en el seu moment que mai més tornaria a veure), em va emocionar amb 21 gramos (és on em vaig convèncer que Naomi Watts era una excel·lent actriu) i em va agradar molt a Babel on descobria el paper més dramàtic de Brad Pitt.

En totes tres pel·lícules hi havia un element comú , el guió signat a dues bandes per ell i per Guillermo Arriaga. Es veu que es van enfadar i es van separar , Arriaga es va atrevir amb una més que digne direcció amb En tierra quemada, amb una espectacular Charlize Theron i Iñarritu amb Biutuful.... i ja no és el mateix.

La pel·lícula és enganyosa... de primer moment quan surts del cinema pots sortir una mica impactat però a mida que vas reflexionant resulta de lo més pedant.

Vol ser un retrat demolidor i una crítica social d'avui dia que jo interpreto com que el director et vol ensenyar allò que passa ens els baixos fons d'una ciutat (en aquest cas Barcelona) a través d'un personatge mentre ell dirigeix com si fos algú que està per sobre d'ell.

Sort d'en Bardem que està fantàstic i és qui aguanta la pel·lícula (tot i que els actors que l'acompanyen tampoc estan gens malament , en aquest sentit la direcció d'actors és més que correcte), però em costa creure que li hagi de passar tot a ell, i que a més tot sigui dolent o pitjor i que t'ensenyi que no té sortida per enlloc.

La veritat és que em va molestar una mica la visió que dóna de Barcelona o de Santa Coloma, unes ciutats brutes , sense esperança, molt decrèpites... la història no em va interessar i la part més sobrenatural, se l'hauria pogut estalviar perquè en definitiva no aporta res....

Es va criticar molt en el seu moment però ara per ara si em feu escollir prefereixo la Barcelona de Vicki Cristina Barcelona de Woody Allen.

Puntuació: 4/10 (i els 4 punts van pel Bardem!)

EL DISCURSO DEL REY

Els britànics són perfectes per fer pel·lícules d'època. Si a més en el seu argument hi ha inclòs algú de la seva reialesa , encara més bé.

Les pel·lícules són de factura impecable i si hi ha un bon càsting no hi ha res a fer. Són els millors.

Aquest és el cas de El discurso del rey, la darrera pel·lícula que vaig veure l'any passat i que em va agradar molt. Per molts aspectes.

En primer lloc pel que he dit al principi, amb això els anglesos no tenen rivals, la historia t'enganxa des del primer moment, la primera seqüència un príncep George (pare de l'actual reina d'Anglaterra) dubtós i neguitós que ha de donar un discurs davant de milers de persones en un estadi: el problema... és tartamut, la imatge reflexa clarament els nervis del príncep i la decepció de tots els seus súbdits, no sabem com acaba l'escena però tot seguit veiem la preocupació de la seva dona (esplèndida i, cada vegada millor, la sorprenent Helena Bonham-Carter) buscant els millors metges per curar-li la seva malaltia. No ho està aconseguint per més cansament del príncep però apareix un logopeda australià que li han recomanat i que mitjançant mètodes poc ortodoxes sembla que obté resultats positius.

La primera entrevista és decepcionant però poc a poc la relació “metge”-príncep va agafant caires insospitats, la seva relació no és molt habitual, mai ningú de la reialesa britànica havia tingut assumptes amb algú del poble però poc a poc i gràcies a això anem descobrint la vida d'un home que està cridat a ser rei.

La història és un personatge més de la pel·lícula, no és el més important però si que et va pistant en quin moment viuen i quins són els aconteixements importants que van succeint. De totes, maneres, personalment , el que més em va interessar és aquesta relació tan estranya que va anar afavorint la seguretat d'un personatge que havia de ser un home a l'ombra però que per circumstàncies històriques va esdevenir rei, el seu germà va abdicar per casar-se amb l'americana Wallis Simpson.

Un altra aspecte que cal ressaltar és evidentment els actors, la majoria britànics, amb unes credencials impecables: Derek Jacobi en el paper d'arquebisbe (impagable l'escena a la catedral amb Rush), Michael Gambon en el paper de rei George V, pare del rei, la ja comentada Bonham-Carter i dos australians Guy Pearce en el germà de Firth una mica passat de voltes al meu parer i Geofrey Rush que demostra una vegada més la seva qualitat com a actor de teatre, està simplement fantàstic.

Em deixo pel final a Colin Firth, ho reconec , tinc debilitat per ell, ja ho deia en la meva anterior entrada però la seva caracterització de futur rei, amb les seves pors, les seves inseguretats (davant d'un problema que té assumit per què creu que ja ningú li podrà solucionar) el fan un personatge del tot humà. Estarà nominat a tot ... ho hauria de guanyar tot.... ja no ho va fer amb a Single man, (on crec que estava una mica millor que aquí però ho dic amb la boca petita), però els acadèmics d'arreu tenen un deute amb ell.

Últim aspecte, sempre ho faig però aquesta si que és una pel.lícula que recomano veure en versió original.

Puntuació: 9/10 (sobretot per les actuacions)

LES MILLORS PEL.LÍCULES DE L'ANY!!

Al meu criteri és clar!!!

Després de gairebé totes les festes i d'un final de trimestre amb una grip espectacular, torno a reenganxar el bloc que el tenia molt abandonat! 

Aquestes són el llistat de pel·lícules que més m'han agradat de l'any que acabem de deixar, són les que jo he vist , possiblement me'n deixo de molt bones però serà per què no he tingut ocasió de veure-les.

Com que sempre costa això de fer llistes, i tampoc sabria dir quin és la puntuació que els hi dono, l'ordre serà segons el dia en que la vaig veure, començant pel mes de gener.

LA CINTA BLANCA

Sens dubte de les millors de l'any. Punyent com totes les de Haneke, la història del possible naixement del nazisme en un petit poble d'Alemanya és esfereïdora.

A SINGLE MAN

Ho reconec, en Colin Firth és una debilitat! Acabo de veure fa pocs dies El discurso del rey, on torna a estar fantàstic, però crec que l'actuació a Single man és insuperable, malgrat pugui guanyar l'Oscar fent de rei anglès.

AN EDUCATION

No sabia que anava a veure i em vaig trobar amb una molt agradable sorpresa, la historia de la noia de 16 anys que descobreix la vida per primera vegada a través d'un home madur em va agradar molt!

EL CONCIERTO

Tampoc tenia molt clar el que anava a veure, només hi anava per la Melanie Laurent i em vaig trobar amb una història una mica descontrolada però realment divertida amb uns 15 minuts finals realment espectaculars!!

LOLA MONTES

Impressionant!!! Una de les meves pel·lícules preferides és Carta de una desconocida i tenir la oportunitat de veure un Ophüls en pantalla gran era una delícia.... sens dubte un plaer per a la vista!

THE LAST STATION

Potser la història pot no arribar a convèncer del tot, però veure en escena a Hellen Mirren i Christopher Plummer era un plaer que no em podia perdre... i no em vaig enpenedir, en absolut!

LONDON RIVER

Historia de guió i de personatges com m'agraden a mi. La commovedora historia d'un pare i una mare que perden els seus respectius fills als atemptats de Londres em va commoure sense arribar a la sensibleria en cap moment

 TOY STORY 3

Simplement genial!

COPIA CERTIFICADA

Intimista, dos personatges, una sola tarda i una història d'una parella. Amb una interpretació magistral de Juliette Binoche l'última cinta de Kiarostami és de revisió obligatòria.

LA RED SOCIAL

Probablement la millor pel·lícula de l'any i on a partir d'ara començarà a recollir molts premis.... amb un ritme trepidant , ens explica la seva versió de la creació

del Facebook.

Deixo pel final i no les poso a la llista, a tres cintes de producció espanyola i catalanes que també m'han agradat força!

NACIDAS PARA SUFRIR

Només per veure a la meva Adriana Ozores fent un paper de dona trista i analfabeta , ja val la pena veure-la. Amb un to agredolç Miguel Albadalejo fa un retrat de la Espanya profunda realment impactant!

PA NEGRE

Magnífica adaptació de Villaronga dels llibres d'Emili Teixidor, on es recreen les vides i misèries de la població catalana durant l'etapa de la postguerra.

HEROIS

 

Tot i que em sobra el paper d'Eva Santolaria, la història sobre la pèrdua de la infantesa de quatre joves en època de vacances ,em va agradar força... sobretot el canvi de gir inesperat del guió!