No deixaré de repetir que a mi el que més m'agrada quan entro al cinema és que m'expliquin una història, i si és bona , millor.
Vaig anar a veure Bon appetit, no m'esperava gran cosa i de fet quan vaig sortir del cinema el primer que vaig dir és que no m'havia agradat. De fet una de les coses que em van influir a dir-ho va ser que Unax Ugalde , el protagonista no m'acaba de fer el pes. Però avui escrivint el comentari i pensant en la pel·lícula he de canviar d'opinió. Per què?, no ho sé ben del cert , potser perquè la cançó que canta Hannah (Nora Tschirner), és d'aquelles que et queden gravades al cap i no te les pots treure i vas repetint constantment.
I per la història? És un guió senzill sense cap pretensió, i a més amb un final dels que a mi m'agraden, segur que aquest guió dirigit per algun dels directors americans l'haurien fet acabar amb un happy end força increïble però a mans de David Pinillos, director espanyol que debuta amb aquesta senzilla cinta , la fa molt més creïble i a l'hora molt més agradable ,malgrat el seu final, que evidentment no explicaré!
La historia de Daniel (Ugalde), un cuiner que vol arribar a ser xef i entra a treballar a un prestigiós restaurant de Zurich on coneix a Hannah la sommelier del local. La química és instantània, sobre tot per Daniel, però per Hanna és diferent ella sempre diu que són dos amics que es besen i aquest és el punt més important de la història.
Per a mi no és una cinta del tot rodona, segueixo dient que Ugalde , tot i que s'esforça no acaba de lligar amb el seu paper i la que crec que dóna més de sí en el seu personatge és ella. Tot i així la història cau en algun tòpic com és la relació de Hannah amb l'amo del restaurant i en alguna escena prescindible i massa “ben preparada” com és la de la platja.
De totes maneres, hi ha molt bona intenció, és una pel·lícula petita que mereix ser reconeguda i que és agradable de veure.
Puntuació: 6/10
10 comentaris:
M'ha fet mandra d'anar a veure-la! Hi ha tan poca cosa bona en cartellera aquesta setmana!!!
Ja havia sentit parlar de la peli i m´agrada molt la temàtica,així que ja et contaré.De vegades el límit entre l´amistat i l´amor està tan clar,no?
bsts
Yo creo que esta y 18 comidas las dejaré para verlas en el sofá en dvd, más que nada porque se me acumulan dos o tres que están en estreno que quiero ver y ando muuuy pillada de tiempo. Has visto Sou Kitchen de Faith Akin? También de temática gastronómica, me gustó bastante esa peli.
Saludos ;)
Deric,
la veritat és que tens raó... ara ja fins als Oscars... però alguna cosa es pot trobar encara eh??
troyana,
està clar o no??? de fet en aquesta pel.lícula el millor és el final , ja em diràs!!!
babel,
siiii, que la vaig veure i em va agradar força més que aquesta!!!
petons als tres!!!
quin lio m´he fet al meu comentari,ja,ja,ja,ja
volia dir que de vegades el límit no està tan clar,encara que també n´hi ha situacions que saps que mai podríes ver a algú d´una altra manera que no fora l´amistad.no sé si m´explique.
També volia dir,si em deixes,que a mí també em va agradar molt Soul Ktchen de Faith Akin.
petons
BIUTIFUL....UF¡¡¡¡ES BONA,PERO QUIN MAL "RATO",SI ESTAS UN XIC DEPRIMIDA MILLOR DEIXARLA CORRER.
JUGANT....
troyana,
jajjaja, crec que jo tampoc m'he explicat gaire bé...volia dir que en aquets cas, el de la pel.lícula està clar com ho resol el director, vull dir que crec que es veu molt bé què vol ella, una simple amistat i què és el que vol ell, alguna cosa més i això ho resol molt bé.. no creus??
jugant,
jo també l'he vist aquesta setmana... i també vaig sortir amb el cor encongit
Amb un 6 espero que surti en DVD. Ja saps que et faig cas sempre! Per cert, què et va semblar 'Biutiful'? A mi indignant! Això d'aprofitar la misèria humana per fer espectacle em sembla vergonyós. Un petó.
Jordicine,
ja l'he vist i aviat en faré el comentari.... a mi em va decepcionar molt també!!!
una abraçada i gràcies per la confiança!!!
La canción es espectacular. Ahora mismo vuelve a sonar mientras me concentro en el catalán.
Ella está mucho mejor que él en cuanto a actuación, sin duda; pero es que su personaje también es mucho más agradecido.
No, no es redonda, pero tiene esa frescura, ese encanto que te llega. No arriesga, con momentos excesivos (la segunda hospitalización) y con alguna escena que bien se podría obviar. Pero, por otro lado, ese final, totalmente de acuerdo, maravilloso. Y algunos momentos tan entrañables: la conversación por teléfono mientras él vuelve a casa, esa cena que le prepara con los caramelos, esa primera charla en el bar de los tres.
Cine de entretenimiento que nos cuenta con sencillez una historia de amor y amistad. Con más `puntos positivos que vuelcan la balanza hacia lo bueno. Es su primera película como director y la verdad es que como debut no está nada mal.
Biquiños
Publica un comentari a l'entrada